XII Legislatura

I enmig de tot, torna a emergir Jordi Sànchez

Enmig del soroll mediàtic per l’alliberament de Carles Puigdemont, Roger Torrent iniciava la ronda de contactes per proposar Jordi Sànchez per tractar d’intentar una investidura que torna a tindre el perill de ser anul·lada pel Tribunal Suprem. Puigdemont, des de Berlín, ha exigit que puga ser investit. I Torrent ha fet oficial la candidatura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Calia esperar-ho. L’independentisme ha rebut una gran pilota d’oxigen amb l’alliberament de Carles Puigdemont. Amb la negativa de la justícia alemanya a extradir-lo per rebel·lió, el reforçament de les conviccions era inevitable. Roger Torrent iniciava, de manera immediata, una ronda de contactes, novament per telèfon, per garantir la setmana vinent un ple d’investidura de Jordi Sànchez. El segon candidat, el pla b de la majoria independentista –amb el permís de la CUP–, torna a emergir.

Empresonat des del 16 d’octubre, el seu nom ha estat clau des de l’inici d’aquesta legislatura tan incerta. El fet de presentar-se en les llistes de Junts per Catalunya el va obligar a deixar, des de la presó, la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana. Després del veto judicial a investir Puigdemont per la via telemàtica, el Tribunal Suprem va impedir la investidura de Jordi Sànchez evitant la seua compareixença física. No el van deixar eixir de la presó.

Posteriorment, l’ONU li va donar –una altra– pilota d’oxigen. En una resolució, va exigir a l’Estat espanyol garantir els seus drets polítics. És a dir, ser investit. O, almenys, presentar-s’hi. Una decisió sense efectes d’aplicació obligatòria, però amb efectes morals. No tants, és clar, com la que ha pres el tribunal alemany sobre Puigdemont, qui des de Neumünster, quan el seu futur era del tot incert, va demanar per carta investir Sànchez. El cas és que tot plegat ha convidat Roger Torrent a tornar a intentar-ho.

A l’espera, però, de vàries coses. Primer, si s’impedirà des dels tribunals el vot delegat de Carles Puigdemont qui, ara sí, a efectes de la justícia espanyola, hauria d’haver comparegut davant els tribunals, malgrat que l’hagen excarcerat. Segon, si la CUP beneirà aquesta candidatura. De moment, els anticapitalistes continuen apostant, només, per Carles Puigdemont. Amb una previsible abstenció, Sànchez hauria de poder ser investit. Faltaria, però, allò més important: saber si el Tribunal Suprem, aquesta vegada, permetria l’empresonat acudir al ple. L’ONU li ho ha exigit i Europa ha deixat en evidència l’estratègia judicial espanyola. Però tot queda massa lluny com perquè els tribunals espanyols s’ho replantegen.

Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, garantia un acord amb Esquerra Republicana i la CUP per investir Sànchez. Carles Riera, de la CUP, ho ha desmentit. PSC i els comuns ja han dit públicament que no en volen saber es.

En la roda de premsa que Carles Puigdemont ha ofert des de Berlín, ha demanat l'Estat "que canviï d'actitud", perquè "té intactes els seus drets com a diputat i ha de poder ser escollit". Roger Torrent ho ha fet oficial. Mentrestant, l'Assemblea Nacional Catalana ha expressat, en un comunicat, entendre aquesta estratègia, si bé ha tornat a demanar la investidura de Carles Puigdemont. Tot sembla que quedarà en mans del Suprem.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.