Presidència

Una investidura pendent del món

El registre d'una demanda a Nacions Unides i la judicatura alemanya podrien donar un impuls a l'elecció d'un president per Catalunya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No cessa l'estira i arronsa a dues bandes entre el Parlament català i la judicatura espanyola. I per acabar-ho d'adobar, un tercer contendent entra en escena: el món, via Nacions Unides i la justícia alemanya. La comunicació que exigia a l'ONU que respongués si hi havia hagut vulneració dels drets polítics de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, ha estat registrada per l'organisme pertinent a l'espera de les observacions de l'Estat espanyol, part del procés, sobre la seva admisibilitat.

Malgrat que al mateix document s'hi deixa clar que la petició no implica que s'hagi pres cap decisió sobre la qüestió sotmesa a consideració, el lletrat Jaume Alonso-Cuevillas, juntament amb els diputats de JxCAT, inclosos Sànchez i Carles Puigdemont, haurien fet arribar al Tribunal Constitucional espanyol el comprovant del registre de la demanda despés de la resolució del Suprem impedint a l'expredident de l'ANC d'assistir a la investidura.

D'altra banda, l'anterior candidat a la presidència, avalat per la CUP després que fos detingut diumenge passat a Alemanya, el president Puigdemont, podria trobar-se més a prop de la investidura de confirmar-se la seva extradició a Espanya. Alonso-Cuevillas ho afirmava a finals de 2017: l'única forma que el gironí sigui investit és amb els peus a l'Estat, malgrat l'ingrés a presó que previsiblement enfrontaria.

Una piulada de bon matí de dissabte des de l'usuari de Twitter de Puigdemont es prestava a ser interpretada com que no tenia cap intenció d'abandonar la pugna presidencial.

El setmanari Der Spiegel havia publicat dies abans un article en què s'hi escrivia que la Fiscalia teutona s'havia posat d'acord amb el Ministeri de Justícia alemany per procedir sense interferències. Desoïnt la petició de la defensa de Puigdemont, la titular de la cartera de Justícia, la socialdemòcrata Katarina Barley, juntament amb el ministre d'Afers Externs Heiko Maas, el responsable de cancilleria, Helge Braun, i el secretari d'Estat Hans-Georg-Engelke, rebutjaven "cap intromissió política" en el procés.

En compliment habitual de les peticions d'euroordre —un mer tràmit administratiu i que lliga de mans als propis magistrats que la reben—, el més factible és l'extradició. Però potser no aquella que demana el magistrat del Suprem, Pablo Llarena.

El 26 de març passat, el periodista i politòleg alemany Claus Hecking publicava a la mateixa capçalera una opinió on clarificava la situació legal: "Cal que Alemanya extraditi l'expresident català Carles Puigdemont. Però no amb els càrrecs principals en contra seva". A l'article s'hi apuntava la falta d'independència judicial espanyola i s'hi feia una crida a que es jutgés Puigdemont per malversació mentre es desestimava el càrrec de rebel·lió com a fórmula amb què desescalar el conflicte.

El cert és que hi ha nogensmenys que una presidència en joc, i d'un magistrat alemany pot dependre si el càrrec durà associat també 30 anys de reclusió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.