- Quines són les reivindicacions de les kellys de Benidorm?
- Tenim dues reivindicacions principals encara que hi ha moltes més. Una és la fi de l’externalització, ja que suposa un abaratiment no solament del nostre salari sinó dels nostres drets. Per això, hem fet arribar al Congrés dels diputats la Llei Kelly que diu que no es puga externalitzar la part estructural de la pròpia empresa. D’altra banda, denunciem la sobrecàrrega de treball que ens està emmalaltint. Una mitjana de 25 habitacions en sis hores és humanament impossible de fer. Eixa sobrecàrrega de treball es tradueix en malalties professionals i estrès. A més, no paguen les hores extres que t’has de quedar perquè la teua part és d’obligat compliment. Estem intentant que augmenten les inspeccions de treball, que siguen més àgils, d’ofici, aleatòries i que, per descomptat, no s’avise a l’hotel per avançat.
També considerem important que es vincule la categoria dels hotels al treball que es fa. Per donar estreles als hotels, caldria que s’avaluaren també les condicions de treball. Hi ha hotels de 4 i 5 estrelles amb cambreres subcontractades per 700 euros al mes i una sobrecàrrega de treball inassumible.
- Quantes hores tenen els torns de treball, sent que es tracta d’un treball físic?
- Depèn de si et contracten a mitja jornada, a sis hores o a huit. El més normal és que et contracten per huit hores, encara que ara s’està posant de moda el model de sis. En el model de huit hores, de 7 a 15 hores, es fan primer les zones comunals de la planta baixa i es desdejuna durant 15 o 20 minuts. Tenim des de les 9 fins a les 15 hores per fer les habitacions, però també escales, corredors... Els parts de treball són tan inassumibles que és impossible fer el treball en condicions. Això suposa un enorme esforç físic, ja que el temps que es treballa fora de l’horari no se’t remunera, però el contracte especifica que s’ha d’acabar el nombre d’habitacions corresponent.
- Quin conveni laboral regula la vostra feina?
- Els convenis d’hostaleria, són provincials i les condicions poden variar segons com s’hagen negociat aquests convenis en les taules negociadores. Nosaltres, les Kellys de Benidorm, estem subjectes al conveni de la Costa Blanca que té vàlua en quasi tota la costa d’Alacant fins a arribar a València. Després, està l’altra part que són les treballadores externalitzades, els convenis de les quals, no són en la seua majoria d’hostaleria, sinó que s’aplica el conveni corresponent a l’empresa que les contracta. Normalment són empreses de neteja de grans magatzems o portals.
- Per què és un problema l’externalització del vostre ofici?
- El fet que les empreses contractants no tinguen res a veure amb l’hostaleria fa que, a efectes legals, no sigues cambrera de pis, sinó personal de neteja. El seu salari és pitjor, així com els seus drets. No els corresponen ni tan sols les mateixes cotitzacions a la Seguretat Social. La reforma laboral de 2012 de Mariano Rajoy va obrir la porta a aquestes empreses multiservei que es dediquen a fer convenis d’empresa en lloc dels convenis col·lectius. Un hotel existeix com hotel en la mesura que té habitacions. Llavors, per què subcontracta la part principal de la seua pròpia activitat? Això no té trellat, ho diuen juristes i inspectors de treball.
- En Benidorm, els hotels treballen amb marges de benefici molt reduïts, ja que treballa molt amb touroperadors en estiu i amb l’Imserso. Així, el benefici per hostatge és mínim...
- Bé, primer de tot, Benidorm és un enclavament una mica delicat. Malgrat ser la tercera ciutat amb major afluència de turisme, després de Madrid o Barcelona, es tracta d’una localitat molt menor, d’uns 69.000 habitants. Hi ha una gran massificació. Tenim un hotel darrere l’altre tot aprofitant al màxim la verticalitat. Tanmateix, quan els turistes baixen a la platja, la massificació és gairebé insostenible i, per tant, es fan moltes ofertes per afavorit l’ocupació. No obstant això, les cadenes hoteleres no tenen pèrdues, sinó més aviat tot el contrari. Han augmentat els seus beneficis en aquest 2017.
Pel que fa a la plantilla, no sempre s’augmenta com seria necessari. Sí que augmenta un poquet en estiu, perquè si no seria insostenible. No obstant això, no es té en compte que no és el mateix netejar les habitacions amb dos llits que reserva la gent major en hivern que les habitacions familiars amb quatre llits i un bressol. Les cadenes sí que cobren suplement per eixos llits, però a nosaltres a penes ens rebaixen una habitació o dues en estiu, i en Setmana Santa cap, quan el nostre treball es triplica o quadruplica.
- Consideren, per tant, la seua situació més precària que a la resta d’Espanya?
- A parer meu, en comparació amb les nostres companyes de Madrid i Barcelona, nosaltres fem un nombre molt més gran d’habitacions. Potser, en Benidorm no tenim tant de problema per l’externalització com altres capitals com València i Alacant, on gairebé està tot subcontractat. No obstant això, en Benidorm, crec que la càrrega de treball és molt més exagerada que en altres llocs de l’Estat Espanyol. Hi ha hotels a Benidorm on cada cambrera de pis fa 30 habitacions diàries. Terminar el treball al llarg de la nostra jornada és gairebé impossible, són 25 o 30 habitacions en sis hores. Això és menys de deu minuts per habitació.
- Parlen en el seu manifest de les condicions precàries per la salut de l’ofici, com afecta el treball de cambrera de pis a la seua salut?
- D’una banda, els moviments repetitius produeixen ciàtiques, dolors musculars i lumbars. No tenim tampoc temps per descansar, ja que, encara que els convenis especifiquen una lliurança de dos dies, en Benidorm moltes vegades sols tenim un dia lliure. I, d’altra banda, l’estrès. El més normal és trobar hipertensions en els hotels i símptomes d’ansietat. Imagina’t que estan insistint-nos constantment que hem d’acabar l’habitació perquè hi ha un client que se’n va a les 12 i un altre entra a la mateixa hora, perquè ell té contractada des de llavors l’habitació. No fem més que mirar el rellotge i, fins i tot, hem rebut parts de baixes per depressió. Eixes condicions no són adequades i, molt menys, dignes.
- És aquest un problema de llarg recorregut o les condicions han empitjorat amb l’augment del turisme en els darrers anys?
- Sempre hi ha hagut un problema amb la sobrecàrrega de treball, però, almenys ací en Benidorm, ha empitjorat. Fem de mitjana deu habitacions més que als anys huitanta, quan jo vaig començar a treballar. Això passa perquè el turisme també ha canviat. Els turistes en l’actualitat s’allotgen per quatre-cinc dies, una setmana màxim i, per la qual cosa, és estrany el dia que no tingues cinc o sis eixides. A més, és un turisme que atrau estrangers en comiats de solter. Potser deixarà molt de benefici als bars, però deixa molta merda a les habitacions. En les habitacions hem trobat pollastre, pizza, botelles, vòmits, flotadors i, fins i tot arena. Tanmateix, després hem d’escoltar declaracions de Toni Mayor, el president d’Hosbec, dient que les habitacions no generen residus. M’agradaria que ens diguera què són les bosses d’escombraries que nosaltres traiem. Tot això és treball augmentat, no és a soles fer un llit en una habitació.
- La crisi política i la inseguretat en els països del nord d’Àfrica ha provocat que Benidorm reba en els últims anys el que s’anomena “turisme prestat”. Això és turistes que altrament se n’anirien al nord d’Àfrica. Aquest increment en el nombre de turistes ha comportat increments salarials o, per contra, ha precaritzat encara més la seua situació?
- El nou conveni aprovat l’any passat ha aconseguit un increment del salari equiparable en tres anys. Cada any es puja una mica, un 2 o un 3%. Però, malgrat tot, nosaltres no ens queixem tant del sou, encara que tampoc és per tirar coets, i menys si estàs externalitzada. Nosaltres, però, no parlem d’un augment salarial. Clar que volem un augment salarial, però considerem més necessari que ens redueixin els ritmes de treball. Si ara mateix es feren estudis ergonòmics i psicosocials on es calcularan els ritmes de treball, t’assegure que haurien de contractar molts més treballadors. Nosaltres volem poder fer el nostre treball en condicions humanes i, això suposaria que s’hauria d’augmentar la plantilla.
- El Consell del Botànic ha rebutjat aplicar una taxa turística , a pesar de la insistència de Podem. Què li sembla la postura del Consell de no aplicar-la?
- A mi em pareix que no són conscients. Des de l’associació estem a favor de la taxa turística. Com t’he comentat abans, Benidorm té 69.000 habitants, els impostos dels quals estan pagant els desperfectes d’acollir 11 milions de visitants cada any. Quan termina l’estiu s’han d’arreglar voreres, carrers, les platges... La taxa turística hauria de recaure per tot això: neteja i sostenibilitat. En grans ciutats com París o Londres es paga una taxa turística i no ha disminuït el turisme. Seria una manera de reinvertir uns diners en la millora i preservació de la ciutat.
- Li haguera agradat que s’aprovara la taxa turística de Podem, que contemplava que els diners revertiren en la lluita contra la precarietat de les persones que treballen en el sector?
- Sí. Per exemple, en les illes Balears s’ha destinat una part de la taxa turística a contractar fisioterapeutes per les cambreres de pis. No hauria de ser així, haurien de llevar-nos l’excés de càrrega de treball, però almenys inverteixen en els treballadors. Fa no gaire temps, vàrem llegir la nova llei turística valenciana i no feia a penes menció a la precarietat laboral. Tot eren coses de bona voluntat i bones pràctiques. Sembla que no contem per res els i les treballadores que cada dia anem a treballar.
- No obstant això, com que la taxa no s’aprovà, Podem va aconseguir introduir una esmena als pressupostos de 2018, pels quals la Generalitat dedica un milió a combatre la precarietat laboral i millorar la feina de les cambreres de pis. Què sap d’aquests diners? S’estan invertint?
- Doncs no. Sabem que l’Invassat ha fet uns estudis en més de dos-cents hotels en tot el Comunitat Valenciana però fins juny o juliol no se sabran els resultats. Vaig llegir una campanya que deia que es destinarien 100.000 euros a una campanya de sensibilització contra la precarietat. No s’ha de sensibilitzar, s’ha d’aplicar la llei. Hi ha una normativa molt bona de prevenció de riscos laborals que no s’està aplicant. Si els expedients troben irregularitats, haurien de sancionar la cadena. L’estudi de l’Invassat no és vinculant. Les bones pràctiques i els bons consells es queden en l’aire quan arriba l’estiu i has de sacar el treball siga com siga. Mecanismes hi ha, el que passa és que no s’apliquen.
- Creuen que el reconeixement de les Corts Valencianes del vostre col·lectiu es transportarà en mesures necessàries per a finalitzar amb la precarietat laboral?
- Ens encantaria, és clar. Per nosaltres, aquest premi per part de la Conselleria d’Igualtat de la Generalitat és un reconeixement a la nostra lluita per millorar les condicions de les dones treballadores és reconeguda. Tant de bo que es traduïra en compromisos seriosos. Nosaltres ens sentírem molt agraïdes, fou molt entranyable. A més estàvem amb altres col·lectius de dones. No obstant això, si no es posen les piles, passarem una altra Setmana Santa horrible per la sobrecàrrega de treball. Ara mateix, companyes meues estan sofrint dins dels hotels amb baixes per depressions. No són casos aïllats.
- I pel que fa als grups de pressió, tenen el suport dels sindicats? Consideren que aquests reflecteixen bé les seues reivindicacions?
- (Es riu). No tenim molta relació amb els dos sindicats majoritaris UGT i CCOO que són els que copen l’hostaleria. Per exemple, l’últim conveni que ens ha signat UGT no condemna l’externalització. Altrament, tracta de legalitzar-la amb una equiparació salarial. No entenen que el problema és que les cadenes com Ibis o NH no les consideren cambreres de pis, sinó netejadores i, per tant, no se’ls aplica la remuneració corresponent a l’augment suggerit pel sindicat. Tampoc pogueren fer vaga en el 8M moltes de les nostres companyes amb contractes eventuals, perquè els sindicats no havien avisat les empreses. Fan un sindicalisme de despatxos.
Al principi ens deien que no podíem actuar així, que anàvem en contra dels sindicats. No, no anem en contra del sindicalisme, el sindicalisme és una ferramenta molt necessària que tenim els treballadors, però no aquest sindicalisme. Sí que contem, però, amb l’ajuda de CNT o CGT dins de la seua petita capacitat, ja que dins de l’hostaleria ells a penes tenen representació. Però almenys els tenim a l’hora de fer una manifestació.
- És de suposar que han fet arribar les seues reivindicacions als empresaris. Quina ha estat la seua reacció? Han tingut en compte les seues demandes?
- No. Quan començàrem a exposar les nostres demandes, els empresaris directament no parlaven amb nosaltres, sols amb els sindicats. No ens consideraven part vàlida per escoltar-nos. L’any passat demanàrem una reunió amb Hosbec i sols va vindre Nuria Montes, que és la secretària general, no es va dignar ningú més a atendre’ns. Ens contesten de vegades a través dels mitjans de comunicació dient que no ens queixem tant que ens han posat rodetes en els llits, sempre amb un to paternalista.
La qüestió és que ells no s’esperaven la nostra reacció. Som cambreres de pis, les que netegem i totes dones. Ens plantàrem davant dels hotels i els senyalàrem. Els mitjans de comunicació ens escoltaren i això els va descol·locar, però no suficientment per seure a parlar amb nosaltres.
- Varen manifestar-se en la manifestació del 8M, consideren important la mobilització ciutadana per fer front a les situacions precàries del seu ofici?
- Totalment. Hem de crear aliances. En el 8M participàrem amb els moviments feministes, perquè nosaltres som feministes. Hem col·laborat en les setmanes prèvies a la manifestació per involucrar-nos amb diversos col·lectius. També hem estat en la manifestació dels pensionistes, per unes pensions dignes. En els treballs precaris com el nostre, les pensions seran miserables. Nosaltres no anem a soles, sinó que unifiquem lluites amb altres col·lectius. Hem d’arreplegar-nos uns col·lectius amb els altres i fer aliances contra la precarietat i contra un sistema que, al cap i a la fi, ha degenerat en aquestes condicions.