Turisme

Empelts turístics

A les comarques al voltant de la Sénia hi ha gairebé 5.000 oliveres mil·lenàries. La Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya han iniciat un projecte per promoure plegats l’oleoturisme. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ulldecona té el privilegi de ser el municipi amb el màxim nombre d’oliveres mil·lenàries del món. L’any 2017, el cens en sumava 1.372 exemplars. A la partida de l’Arion, al sud-oest de la serra de Godall, hi ha els arbres més majestuosos. De fet, en diuen el Museu de l’Airon, per bé que és un museu a l’aire lliure on les úniques parets són les de pedra seca que els agricultors van alçar per domesticar la terra. El Fondo de l’Arión és a aquest museu el que la Capella Sixtina als museus vaticans. Les oliveres que allí es troben són senzillament monumentals: hi ha la Farga de l’Arion, amb els seus 1.704 anys d’història; el Pou, amb un tronc de sis metres de diàmetre; o els Nòvios, amb un perímetre de la copa que fa 34,5 metres. La rugositat de la seua escorça emergeix de la terra amb una elegància serena, dibuixant escorços tan impossibles com el de Laocoont. Són escultures naturals. 

De moment, ja s’han pogut datar vuit d’aquestes oliveres. “Ho hem fet en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Madrid, mitjançant un sistema d’axometria”, explica Tere Adell, gerent de la Taula del Sénia. La data que obtenen és, òbviament, aproximativa, però és fins al moment el sistema més fiable per saber quan van germinar aquests arbres monumentals. 

Ulldecona no és, tanmateix, l’únic municipi del nostre país on hi ha oliveres d’aquesta mena. El paisatge del Maestrat n’és ben poblat: a la Jana, Canet lo Roig, Càlig… El cultiu de l’oliva ha sigut durant anys un mitjà de vida en aquestes latituds on l’agricultura de secà s’imposa. D’un temps ençà, però, aquests arbres s’han convertit també en un atractiu turístic, un reclam per als visitants que, a més a més, ha fet germinar el primer projecte de col·laboració entre la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya

Començar per les arrels

En realitat són els primers fruits d’una col·laboració institucional la llavor de la qual va plantar-se el 19 de setembre de 2016. Aquell dia el Palau de la Generalitat acollí una cimera valencianocatalana sense precedents. Govern, sindicats, empresaris i societat civil d’ambdós costats de la Sénia es trobaven a València per solemnitzar unes relacions institucionals que en el passat havien estat curtcircuitades per la dreta valenciana. D’aquella trobada va eixir un compromís ferm per reivindicar conjuntament l’execució del corredor mediterrani, però també la voluntat explícita de començar a treballar en projectes d’interès mutu. 

Han passat disset mesos d’aquella trobada, un temps en què la convulsa situació catalana no ha permès avançar gaire en aquella voluntat. La intervenció de la Generalitat de Catalunya i la destitució del Govern de Puigdemont han situat la relació institucional catalanovalenciana en una mena de stand-by. Només en el camp turístic els responsables d’un i altre departament han fet per assaonar el terreny. Al capdavall, tant Catalunya com el País Valencià són dos potències turístiques. Els primers brots han començat a eixir. Ho han fet allà on el País Valencià i el Principat s’uneixen, això és tota la zona al voltant de la Sénia, un riu que més que una frontera ha esdevingut cremallera. 

La matèria sobre la qual es fonamenta aquesta col·laboració inèdita són les oliveres mil·lenàries. En l’anomenat territori Sénia es calcula que n’hi ha gairebé 5.000 exemplars d’aquestes característiques. Aquesta catifa arbòria s’estén pel Montsià i el Maestrat, sense atendre a divisions administratives. “Ens va semblar que al voltant de les oliveres mil·lenàries, i tenint en compte el caràcter frontissa d’aquest territori, teníem un bon material sobre el qual posar-nos a treballar”, explica Octavi Bono, director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya. 

La Direcció General de Turisme de Catalunya i l’Agència Valenciana de Turisme (AVT), tanmateix, caminaven sobre terreny abonat: l’any 2006 va nàixer la Taula del Sénia, una mancomunitat que conformen 15 municipis valencians, 9 de catalans i tres d’aragonesos, que ha fet de la promoció de les oliveres un dels seus cavalls de batalla. És, de fet, l’única mancomunitat de tot l’Estat en què participen municipis de tres comunitats autònomes. En aquests dotze anys de vida han inventariat oliveres, han creat rutes per donar-les a conèixer i han treballat per implicar tots els agents que actuen sobre el terreny. “Hem posat la Sénia al mapa gràcies a les oliveres”, diu Jaume Antich, fundador de la Taula. La seua tasca ha estat reconeguda amb el premi Paisatge del Consell d’Europa, el premi Europa Nostra i el Premi Hispania Nostra. “Ens calia un actor vinculat al territori d’una manera estreta i propera. Pagava la pena aprofitar les estructures existents , que tenen recorregut en el temps i una vocació per actuar”, argumenta Octavi Bono amb relació a la Taula del Sénia. 

Crear un relat

Tot i el treball de la Taula, tanmateix, encara restava camí per fer. En els darrers mesos, la Direcció General de Turisme i l’AVT han treballat colze a colze per promoure sinergies i potenciar la capacitat inherent a l’oferta ja existent. Un dels primers passos ha estat identificar i analitzar l’oferta de productes i experiències ja existents, una diagnosi en què també ha participat la Diputació de Tarragona

“Ens trobàrem que els establiments del territori tenien poca connexió entre ells —relata Bono—. Mancava un discurs turístic compartit entre els diferents agents del teixit turístic”. En els últims mesos s’ha estat treballant en aquest camp, alhora que es definien les línies estratègiques de desenvolupament del producte junt amb l’estratègia d’identificació de segments i mercats. En definitiva, es creava un producte turístic atractiu. “La consciència sobre la importància de les oliveres mil·lenàries i el potencial que suposen per a l’activitat turística havia anat creixent —explica Francesc Colomer, director de l’AVT— però, tot i això, encara faltava fer els passos per convertir-ho en un producte o diversos productes turístics”. 

La intervenció dels tècnics de l’administració autonòmica, explica Tere Adell, de la Taula del Sénia, ha contribuït “a posar en contacte gent que, tot i viure a prop i treballar en productes molt semblants, no es coneixien”. “D’alguna manera —afegeix— ha servit perquè els professionals que incideixen en l’àmbit turístic es reconeguen entre ells”. “Productors, propietaris de cases rurals, de restaurants, guies turístics, iniciatives de turisme interpretatiu i ajuntaments titulars de museus i d’altres recursos patrimonials han de conformar-se en grups d’interès per explotar, en el bon sentit de la paraula, tot el potencial de les oliveres”, afegeix Francesc Colomer. En aquests moments el catàleg de productes i experiències turístiques ja disposa d’una quinzena de propostes, entre visites guiades a oliveres, tasts d’oli o esmorzars campestres. 

Llaurar-se un futur

Que les oliveres mil·lenàries generen interès ho corrobora Leo Bel. Des de 2011 treballa en la gestió dels recursos turístics d’Ulldecona, a través de l’empresa concessionària Conficon. La seua oferta estrela és una que combina tres visites: a les oliveres mil·lenàries, al castell medieval de la localitat i, finalment, a uns abrics de pintures rupestres, la mostra d’art rupestre llevantí més important del Principat. Des de l’any 2014 la demanda de visites a les oliveres s’ha triplicat, segons explica. El visitant català és el majoritari. Entre els estrangers, els francesos són els qui més interès mostren. “L’oleoturisme està encara a les beceroles. Estem encara al principi del camí i hi ha camp per córrer. Només cal veure el que ha passat amb l’enoturisme”, explica Bel. De fa un temps, a més, han establert sinergies amb el restaurant l’Antic Molí, un dels dos restaurants que, a Ulldecona, han estat reconeguts amb una estrela Michelin (l’altre és Les Moles).

Vicent Guimerà n’és el propietari. De família hostalera, als seus 37 anys ha treballat al costat de grans xefs com ara Nando Jubany. El 2016 ja fou reconegut com a cuiner de l’any. La clau de l’èxit ha estat “fer créixer el restaurant alhora que jo creixia com a cuiner”, explica amb modèstia Guimerà.  Des del 2016 compten amb el segell Slow Food, km 0. L’oli és un ingredient bàsic de la seua cuina. “Fa ja uns anys, de la mà de la Taula del Sénia, anàrem a la Fundació Alícia (centre d’investigació alimentària i gastronòmica) i allà ens van fer veure com d’important pot ser disposar de les monovarietals que tenim en aquest territori —explica Guimerà—. A voltes cal eixir fora per valorar en la justa mesura el que tens a casa”. 
 

La sala de premses, amb la seua premsa de giny datada l’any 1606, és un dels principals atractius del Museu de l’Oli que s’inaugura pròximament a Cervera| Santi Martorell

La proposta gastronòmica de l’Antic Molí serà un dels atractius que figurarà en la pàgina web que està creant l’Agència Valenciana de Turisme per aixoplugar tota l’oferta oleoturística. A més, molt prompte aquesta proposta s’afegirà al portal d’experiències i l’aplicació mòbil amb què l’AVT vol potenciar el turisme experiencial al País Valencià. Un altre atractiu que hi figurarà serà el centre d’interpretació Molí de l’Oli, de Cervera del Maestre. Aquest indret s’inaugurarà abans que acabe aquest mes de març, després de romandre en hivernació durant un llarg període de temps degut a desacords administratius. Superades les desavinences institucionals, el Molí de l’Oli s’erigeix com un lloc de visita obligada.

En ús fins la segona dècada del segle XX, en l’actualitat recrea l’espai de treball i il·lustra les diverses fases de producció de l’oli: l’emmagatzematge i la conservació de les olives a les terrasses, la mòlta a la sala de moles; l’elaboració d’oli en la sala de premses; i la conservació en la sala de gerres. Especialment imponent en la penúltima d’aquestes sales. Allí hi ha una premsa de giny que es va construir l’any 1606, una peça de mides descomunals amb la qual s’extreia l’oli de la pasta d’oliva. Un engranatge perfecte que serà visitable en uns quants dies i que contribuirà a enriquir l’oleoturisme en aquest territori que és cruïlla de camins. 

De moment, aquest llegat ha permès iniciar un camí de col·laboració entre administracions que, en el futur, continuarà creixent. Tant la Direcció General de Turisme de Catalunya com l’AVT així ho volen. La intel·ligència de mercats, els reptes turístics, tant pel que fa a la demanda com l’oferta, l’opció de treballar altres productes turístics lligats al territori, la cultura o la història… són alguns dels àmbits de potencial cooperació. Perquè, com explica Francesc Colomer, “dos territoris veïns, que comparteixen història, un marc cultural, interessos comercials i que, a més, són dues potències turístiques, tenen molt de camí futur per recórrer”. 


Un espoli que no atura

L’espoliació d’oliveres mil·lenàries ha tornat a saltar a l’actualitat, després que el passat gener transcendira que el viverista Cultiu Ponç tenia intenció d’arrencar algunes oliveres mil·lenàries d’Ulldecona. “La notícia fou un colp de peu”, assegura Leo Bel. L’Ajuntament, governat per la socialista Núria Ventura, s’adreça a l’empresa per evitar la major. Tanmateix, el viverista era el propietari de la parcel·la i, per tant, no hi havia res a fer. 

Tere Adell i Jaume Antich, gerent i fundador de la Taula del Sénia, que aixopluga 15 municipis valencians, 9 de catalans i tres d’aragonesos| EL TEMPS.

No hauria passat el mateix si el mateix haguera succeït a l’altre costat de la Sénia. L’any 2016 les Corts Valencianes aprovaren una Llei de Patrimoni Arbori que protegeix  les oliveres mil·lenàries, això és, les oliveres el tronc de les quals tenen un perímetre de 3,5 metres, a l’altura d’1,3 metres des del terra. Aleshores, aquella llei va aturar la pressió dels viveristes sobre la comarca del Maestrat, on feia temps que es venien exemplars d’aquesta mena, que anaven a parar a jardins, tal com va documentar la pel·lícula El olivo, d’Iciar Bollaín

“Cal que es reconeguen les oliveres com un patrimoni —argumenta Tere Adell—. Ningú no arrancaria una església i se l’emportaria a un altre lloc”. “Seria important que el Parlament català mogués fitxa, però més important encara seria una legislació a nivell espanyol i europeu”, afegeix Jaume Antich.  “Calen lleis que no només prohibisquen perquè, si no, els llauradors senten que se’ls coarta. Cal també incentius”, remata Adell.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.