Hemeroteca

La màfia calabresa per dins

La 'N'Drangheta' és l'organització que més presència té a Itàlia i a fora d'ella. EL TEMPS entrevista Enzo Ciconte, especialista en la màfia calabresa, que ens explica el funcionament intern d'aquest grup criminal que ja ha estès els seus tentacles als Països Catalans. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“L’estat espanyol és un lloc de gran activitat dels mafiosos calabresos -diu Enzo Ciconte contundent-. Els arrestats no volien refugiar- se mentre eren pròfugs a Itàlia, sinó que s'hi havien quedat per continuar amb la seva activitat mafiosa". No s'ha d'oblidar que als Països Catalans han operat mafiosos de gran calibre en els últims anys, especialment perquè la geografia ens converteix en porta d'entrada ideal per a qualsevol tipus d'estupefaents i material il·legal com ara les armes. Enzo Ciconte sap de què parla.

Es un expert en la màfia calabresa i el seu llibre més recent, Processo alia N'Drangheta (Laterza, Roma), és el millor estudi d'aquest fenomen criminal. Establert a Roma, Ciconte va ser diputat del parlament italià fa tres legislatures, ha format part de la Comissió de Justícia i, actualment, treballa al grup progressista de la cambra de diputats.

"L'arrest de Domenico Paviglianiti, Giovanni Puntorieri i Luigi Molinetti representa segurament un colp dur per a la N'Drangheta, perquè la priva de punts de referència importants de relació amb el nord d'Itàlia i amb l'Estat espanyol", afirma l'expert Enzo Ciconte. Tots tres mafiosos estan lligats a la famiglia De Stefano de Reggio di Calabria. Domenico Paviglianiti i Giovanni Puntoriere ja van ser condemnats a presó per l'homicidi de Bruno Caldara i tenen processos pendents als jutjats de Milà, Reggio di Calabria, Trani (Pulla) i Ton.

Aquest fet ja dóna idea de la seva importància dins la N'Drangheta. Luigi Molinetti, que té un germà anomenat Alfonso, a qui ja es va condemnar a cadena perpètua per homicidi, ha estat investigat com a conseqüència de l'operació anomenada "Olimpia", i ha de respondre a les acusacions d'homicidi i tràfic de droga. La famiglia a què pertany ha fet tradicionalment de guardaespatlles dels De Stefano i ha participat directament en la guena entre màfies que va tenir lloc a la Reggio di Calabria entre 1985 i 1991. Per la seva banda, Domenico Paviglianiti tenia contacte a Milà amb Franco Trovato Coco i amb els Papalia, tots ells mafiosos lligats a De Stefano, i amb Salvatore Annacondia. Aquest darrer és un conegut mafiós de Pulla, que també mantenia estretes relacions amb els De Stefano, i que pertany a la Sacra Corona Unita -un grup mafiós creat als anys setanta ubicat a les regions de Tàrent i Bríndisi.

'Droga per tutti'. L'activitat criminal de tots tres s'ha acabat, almenys durant un temps, gràcies a una operació policíaca coneguda com "Europa". Dos anys de treball van proporcionar 600 quilos de cocaïna intervinguts i 40 persones arrestades entre l'Estat espanyol, Itàlia i Holanda. L'operació "Europa" va ser el fruit d'un meticulós treball d'investigació, de seguiments i d'interceptacions per part de la Criminal Police de Milà, coordinada per Armando Spadaro, que és fiscal antiinàfia del districte de Milà. 

"Tot el treball ha començat arran d'una notícia, aparentment secundària, sobre una operació de tràfic: de droga en la qual estava involucrat un individu sense antecedents penals -explica Enzo Ciconte-. Seguint els seus moviments, s'han descobert lligams amb els mafiosos calabresos i amb Molinetti, que ha estat seguit des de Milà fins a Madrid, on ha estat capturat". "La N'Drangheta està present en totes les activitats econòmiques, grans o petites, on sigui possible obtenir profit -diu Enzo Ciconte-. Les activitats més importants continuen sent les procedents de la droga i les concessions d'obres públiques". Per entendre el funcionament de la màfia calabresa d'avui dia cal tornar enrere en el temps.

L'any 1985 esclata una guerra sagnant dins la N'Drangheta. La causa sembla ser la disputa pel control del territori que culmina amb l'assassinat del jove capobastone d'Archi, Paolo De Stefano, que havia aconseguit unificarla i governar-la. Arran de la seva desaparició, les famílies de la N'Drangheta es divideixen en dos bàndols: el fidel als De Stefano i el fidel als Imerti.

L'enfrontament entre tots dos grups dura fins 1991 i produeix sis-cents morts. A l'Estat espanyol han operat mafiosos d'ambdues fraccions. Paviglianiti, Puntorieri i Molinetti, detinguts en territori espanyol durant l'operació "Europa" pertanyien al bàndol dels De Stefano. Altres històrics de la màfia italiana especialitzats en el tràfic de droga a territori ibèric, com Emilio Di Giovine, Leo Talia i Francesco Serraino pertanyien al bàndol rival.

Sang, honor i violència. Més enllà de les pel·lícules d'El padrí també existeix l'estructura familiar de les màfies italianes, i especialment de la N'Drangheta calabresa. "L'òrgan bàsic de la N'Drangheta és la n'drina o cosca -explica l'expert Ciconte-, que reuneix tots els mafiosos d'un poble o d'un barri determinat d'una ciutat". La n'drina es divideix en menor i major. A la primera, hi participen els joves, anomenats piccioti. A la segona, hi participen els que tenen un grau més alt en la jerarquia. I cada n'drina és autònoma de les altres.

El cap de la n'drina s'anomena capobastone, amb la peculiaritat que la família natural del capobastone constitueix l'esquelet fonamental de la cèl·lula. Els vincles de sang són molt importants. "No tots els familiars del capobastone són mafiosos -recalca Ciconte-, però molts d'ells segurament ho són". Això facilita el reclutament de nous membres, perquè comença amb la família de sang. Les dones d'una n'drina sovint es donen com a esposes a membres d'una altra n'drina. S'emparenten entre ells i així consoliden els vincles mafiosos amb els vincles matrimonials.

L'altra forma de reclutament és la tradicional: els mafiosos de grau elevat s'encarreguen de seguir els joves i escollir els més aptes per cometre accions criminals. I la pertinença a la N'Drangheta se segella amb un compromís públic davant la comunitat. "Cada nou arribat, fins i tot, els fills dels capi, han de sotmetre's al ritu del jurament, que s'anomena baptisme", explica Enzo Ciconte. Es fa una veritable cerimònia, davant molta gent, i es pronuncien fórmules rituals. "Tot això no és folclore -continua-, sinó que té una importància enorme perquè segella un vincle, un veritable i propi jurament que és indissoluble perquè és per tota la vida".

Cada any, seguint una antiga tradició, els capobastone de les diverses n'drine es reuneixen en el territori de San Luca (Reggio di Calabria), un municipi d'Aspromonte, en el cor de les esplèndides muntanyes de Reggio di Calabria. En aquelles reunions es discutia sovint d'afers comuns a les diverses n'drine i es desenvolupaven "processos" contra els mafiosos que es considerava culpables de no haver observat les estrictes regles de la N'Drangheta. Això era abans que les màfies italianes actuessin en un sistema cada vegada més integrat. "Fins fa uns quants anys no existia a la N'Drangheta una única estructura de comandament com ara la Comissió Provincial de la Cosa Nostra, dita comunament 'cúpula' -afirma Ciconte-. Aquesta és una característica de la N'Drangheta que la feia diferent respecte a la seva homòloga siciliana".

L'estructura familiar de les n'drine fa que hi hagi pocs penedits dins la màfia calabresa. Un mafiós difícilment es penedeix perquè ha de traïr un jurament, perquè ha de denunciar persones amb qui fins al moment del penediment té intenses relacions personals i amb qui ha comès delictes i homicidis. En la N'Drangheta, el penediment esdevé encara més difícil perquè el calabrès ha de denunciar el seu pare, els germans, els fills, els cunyats, els oncles; en una paraula, tots o quasi tots els seus familiars directes. "Hi ha alguna excepció -diu l'expert Ciconte-, com Antonio Zagari, que denuncià el seu pare Giacomo, que encara està a la presó per culpa del que ha dit el seu fill".

Les n'drines són autònomes, però la famiglia De Stefano encara té un paper rellevant en la N'Drangheta actual, tot i la mort dels seus dos caps carismàtics -els germans Giorgio i Paolo De Stefano-, i la detenció de l'advocat Giorgio De Stefano, a qui els magistrats consideren hereu dels dos cosins assassinats. "La família De Stefano continua tenint una posició dominant en l'interior de la N'Drangheta de Reggio di Calabria -diu Enzo Ciconte-. Per veure-ho, hi ha prou a comprovar que no hi ha penedits que pertanyin a la famiglia De Stefano. Això demostra fins a quin punt és compacte aquest grup, la força de les seves aliances i la solidesa del sistema de protecció de què encara gaudeix".

Matrimonis arranjats, juraments, honor, pactes de sang i vendettes semblen retalls d'històries de pobles aïllats de la Itàlia profunda, d'una altra època o d'una organització en decadència. Però res més allunyat de la realitat. "Avui la N'Drangheta ocupa un lloc molt rellevant -puntualitza l'ex-diputat Ciconte- És l'organització més difosa en el territori italià i en l'internacional. És present de manera estable a tots els continents, sense excloure'n cap. Des de l'inici d'aquest segle ja hi era als Estats Units d'Amèrica i a Austràlia. Es tracta d'un veritable salt internacional perquè en aquests països és possible fer tràfic de droga i d'armes. I sobretot perquè permeten dur a terme l'activitat que sempre ha estat vital per la N'Drangheta: l'emblanquiment de diners, la transformació dels diners bruts en diners nets. Estic convençut que en els darrers anys la N'Drangheta ha transferit a l'estranger gran part de la seva activitat econòmica i quantitats consistents de diners bruts que després es tornen a introduir ben nets"

Reggio di Calabria, città aperta. Fora dels costums aparentment arcaics mencionats, res no roman estable. Els agitats anys 60 marquen el primer canvi transcendental. La N'Drangheta decideix entrar a les lògies maçòniques. Estreny també les seves relacions amb el món de la política i el dels serveis secrets. Això la transforma profundament. La societat italiana canvia d'agrícola a industrial, i la N'Drangheta sap adaptar-se als nous temps.

A més d'aquests lligams, la N'Drangheta escolleix enviar homes al nord d'Itàlia i a l'estranger. Ells creen noves estructures permanents, però a la vegada mantenen una relació directa i contínua amb les seves famílies d'origen, que continuen a Calàbria. "Aquesta és la veritable força de la N'Drangheta: poder comptar amb bases pròpies fora de Calàbria que li donen una potència enorme", afirma l'escriptor Ciconte. Els anys 90 es produeix el darrer canvi fonamental, afegit a la seva connexió amb els poders establerts i el salt internacional: la N'Drangheta aconsegueix introduir-se en les grans obres públiques de Calàbria i entra en el tràfic internacional de droga.

Un altre aspecte molt interessant de la N'Drangheta són les relacions que ha establert amb la màfia russa. Hi ha un exemple que demostra el grau de penetració de la N'Drangheta en els països de l'Est, explica Enzo Ciconte: "Als inicis dels anys noranta, un mafiós calabrès havia organitzat un veritable hòlding internacional per a emprendre diversos afers. Utilitzant els canals bancaris del Crèdit Lyonnaise i del Deutsche Bank, tenia intenció de comprar una cadena d'hotels, casinos i agències bancàries a Moscou. A Leningrad es preveia encara una inversió major amb l'adquisició d'una banca, una acereria i una indústria química. Per dur a terme tota l'operació, estava en contacte amb persones de l'entorn del ministre de Defensa rus. La xifra que podia estar compromesa era 2,6 bilions de lires (200 mil milions de pessetes), una suma astronòmica, fruit del tràfic de droga.

Pel que sembla, el primer contacte entre la màfia russa i les italianes, inclosa la N'Drangheta, es fa la primavera de 1991, amb dues reunions que es desenvolupen a Varsòvia i després a Moscou. D'aquesta manera s'estableixen relacions formals que segueixen en els anys successius o bé a Rússia o bé a Itàlia, on la màfia russa ha estat present en els últims anys.

Com que normalment s'associa la màfia italiana amb la Cosa Nostra siciliana, hi ha altres aspectes de la N'Drangheta que són poc coneguts. Un aspecte és la inspiració nacionalista que, com en la Cosa Nostra, forma part de les accions de les màfies italianes. Un altre és el nexe que sempre ha existit entre la màfia calabresa i el terrorisme d'extrema dreta. "Això s'explica pel paper que va tenir la famiglia De Stefano des dels temps de la revolta de la Reggio di Calabria i la temptativa de cop d'estat del príncep Junio Valerio Borghese als inicis dels anys setanta -recorda l'exdiputat en la nostra entrevista-. Llavors van establir-se relacions amb els serveis secrets italians, primer a Reggio di Calabria i després a Roma. Els De Stefano sempre han estat propers a l'extrema dreta, tot i que en la N'Drangheta també hi havia altres components lligats al poder polític llavors dominant, representat per la Democràcia Cristiana".

Tornant al nostre país, l'aspecte més interessant i més preocupant de les darreres detencions de mafiosos italians és el fet que emergeix una relació amb la criminalitat espanyola i que els mafiosos calabresos comencen a efectuar grans inversions econòmiques a l'Estat espanyol adquirint béns immobles d'un valor considerable. "Existeix un triangle precís que relaciona Calàbria, Milà (el nord d'Italia) i l'estat espanyol -afirma Enzo Ciconte-, Són nombrosos els casos que demostren que l'estat espanyol s'ha convertit
en un punt important per l'estratègia dels mafiosos calabresos, un punt vital pels seus negocis. Primer era un passatge per al tràfic de droga. Ara s'ha convertit en un estat on es desenvolupen les activitats típiques de les màfies modernes".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.