Annals de la Màfia

La màfia, estigma social i ‘souvenir’

Entre les moltes contradiccions de l’economia hi ha l’incentiu comercial de la màfia italiana. Els delinqüents històrics del país —i els seus representants cinematogràfics­— són un reclam turístic de primer ordre. Una realitat molt incòmoda.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Francis Ford Coppola estrenava El padrí 2 (The Godfather. Part 2), el 1974, Salvatore Totò Riina, el “capo di capi”, natural de Corleone, aconseguia el poder a la Cosa Nostra, després de la captura per par de la Policia del seu predecessor, el capo Luciano Regi. Va contribuir aquesta pel·lícula —l’única versió de la trilogia doblada al sicilià—, la primera part de la qual va ser estrenada el 1972, als deliris de grandesa del principal criminal de la història de la màfia siciliana? Ni idea. Però, sens dubte, aquesta magnífica trilogia fictícia sobre la màfia siciliana va coincidir en el temps amb els pitjors anys de la criminalitat mafiosa dels corleonesos contra les altres famílies i l’Estat italià, entre el 1979 i el 1993, coneguda com “els anys de plom”, llançada per l’assassí en sèrie Riina.

La iconografia basada en l’obra de Mario Puzo, que el mateix autor va definir com “una versió romàntica del món criminal real de la màfia siciliana”, arriba fins als nostres dies en un marxandatge esgotador que satura les botigues de records a Sicília i que produeix el rebuig de la societat italiana. No hi ha cap racó a Palerm, Trapani, Catània o Messina on la figura d’El Padrí o analogies a la màfia, amb frases lapidàries com “Io sono il padrino” o “It’s not personal, it’s businness”, no acabin estampades en samarretes, gorres, boines, encenedors, gerres, porres de fusta o cartells, la qual cosa suposa una manifesta banalització del crim organitzat més sagnant, perfectament retratat per a la història pels fotoperiodistes Letizia Battaglia, a Sicília, o per Arthur Usher Fellig, més conegut com a Weegee (1899-1968), a Nova York.

Però això no solament passa amb la pel·lícula, sinó també amb els símbols de la mateixa màfia, com les armes, i també amb el nom de l’organització Cosa Nostra. Tatuar-se “Cosa Nostra” o una silueta d’un esbirro de la màfia armat amb una metralleta Thompson, també coneguda com a Tommy Gun, fabricada pels americans en els anys 30 i famosa pel seu carregador de munició en forma de tambor, són “productes” molt demanats a Sicília per un turisme internacional que en gran part confon la ficció amb la realitat.

Grups antimàfia persegueixen i denuncien aquestes pràctiques perquè són una trava per avançar en la lluita contra el crim organitzat. Avui encara la memòria de les víctimes de la màfia és injuriada per sectors de la societat, principalment aquells que vivien bé dins de la cultura social creada per la Cosa Nostra, com recentment va ocórrer amb la decapitació del bust del jutge Giovanni Falcone a Palerm en el 25è aniversari del seu assassinat. O amb les amenaces i insults que diàriament rep per les xarxes socials com Twitter el periodista Roberto Saviano, “condemnat” a viure permanentment amb escorta policial, perquè la màfia l’ha condemnat a mort per Gomorra.

Pino Caccione, militant sènior de Rifondazione Comunista i activista antimàfia, assegura que molts d’aquests productes són fabricats per la mateixa màfia. “Aquí ningú pregunta d’on surten les coses que es venen a les parades dels mercats ambulants o les botigues turístiques. I no ho fan perquè ja se’n sap l’origen”.

No en va, als bulliciosos mercats ambulants de Palerm encara avui funciona el pizzo, com el de Via Bandiera, que creua Via Maqueda, per Sant’Agostino, dedicat a la venda de tota classe d’objectes, especialment roba barata, mitjons, rellotges d’imitació i altres, on també té espai l’oferta comercial mafiosa. I és fàcil veure com a turistes de tot origen i aparença sucumbeixen a la compra d’aquests “records de Sicília”.

La màfia italiana serveix d’inspiració per a tota mena de records turístics | AIP Agencia-FZ. 

 

Per a Caccione, “el més greu és que aquests productes que molts turistes exhibeixen o regalen com a records als seus països d’origen, després d’haver estat a Sicília de vacances, contribueixen a perpetuar el dany causat pels crims de la màfia i a tenir-ne una visió distorsionada. Molts pensen que una família típica de Palerm o de Corleone és aquella en què el cap de família surt als matins de casa d’hora per anar a treballar, mata uns quants enemics, en tortura d’altres, i després torna al vespre a casa, sopa i després d’acotxar els nens fent-los un petó al front, abans d’adormir-se fa l’amor amb la seva dona com si no hagués passat res”.

Però Palerm és, en si mateixa i sense remei un gran plató de cinema. La mateixa Via Maqueda, aquella per on Mussolini es va donar un bany de masses o per on el capo mafiós de torn passejava amb la família mentre li besaven la mà anant cap a la plaça de Quattro Canti, comunica directament amb el Teatre Massimo, el més gran dels teatres d’òpera d’Itàlia i el tercer més gran d’Europa. A l’escalinata principal, custodiada per dos lleons de bronze al·legòrics de la Tragèdia i la Lírica, elements clau de l’òpera, s’hi va rodar l’última escena d’El padrí 3, on en la ficció maten la filla de Michael Corleone. Són icones difícilment gestionables.

Són moltes les veus que busquen posar fi d’una vegada a aquest reclam publicitari que perjudica la imatge de Sicília, però la veritat és que els mateixos operadors turístics utilitzen destinacions iconogràfiques de la màfia per vendre les seves rutes de vacances. Visitar Palerm, Corleone o Savoca, on es van gravar la majoria de les escenes de la trilogia d’El padrí, no ajuden gaire a aquesta mobilització antimàfia, encara que es treballa en un projecte d’aprofitament d’aquests mateixos espais per traslladar al turista “poc informat” i al consumidor impenitent de la violència cinematogràfica que allò que ha vist al cinema és una ficció basada en una realitat brutal, que va existir, que no tenia res de romàntic i que va deixar milers de morts i comunitats destruïdes i marcades per a molt temps.

Precisament a Savoca hi ha un dels bars més visitats del món: el bar Vitelli, on es van gravar escenes d’El padrí 2, quan Michael Corleone (Al Pacino) demana la mà de la seva futura dona, Apolonia, al seu pare, després de refugiar-se a Sicília fugint de la guerra entre les famílies del padrí Don Vito. A Savoca, davant del Bar Vitelli, que es conserva igual com va ser filmat l’any 1974, en un mirador amb vista a la vall i a l’estret de Messina, hi ha un cartell on hi ha la silueta del director amb una càmera de cinema.

Els restaurants La Mafia a Espanya: un conflicte diplomàtic

El 2014 un reportatge del diari La Repubblica, no exempt de raó, denunciava la presència a Espanya d’una cadena de restaurants anomenada “La Mafia s’asseu a la taula”, que ha causat malestar en la societat i els mitjans italians i en alguns polítics. Rosario Crocetta, presidenta llavors de la Regió de Sicília, va posar els fets en coneixement del llavors president del Parlament Europeu, Martin Schultz, perquè “la lluita contra la màfia hauria de ser un problema de tot Europa”.

La polèmica a Itàlia es va desfermar quan el reportatge explicava detalladament com la cadena de restaurants La Mafia a Espanya reprodueix d’una forma molt acurada el discurs de la saga més famosa del gènere cinematogràfic sobre la màfia.

La cadena de restaurants italians La Mafia, present a l’Estat espanyol, ha causat malestar a Itàlia.

L’article explicava que hi ha moltes picades d’ullet al film de Coppola que es poden observar abans d’entrar als restaurants, com la rosa vermella que lluïa el patriarca de la família i que presideix les vitrines d’aquests restaurants, i el rètol dels locals, que usen la mateixa tipografia que es va utilitzar per imprimir el cartell de la pel·lícula.

Una vegada a dins del local, als seients hi apareixen els noms dels capos mafiosos més perillosos, com Lucky Luciano, Maseria, Al Capone i d’altres d’habituals. Malgrat les denúncies, els restaurants segueixen oberts encara avui. Són propietat d’una empresa anomenada La Mafia Franchises, SL, amb domicili a Saragossa, que forma part d’un grup divers de societats registrades a Espanya amb socis italians.

 

‘El padrí’ no és benvingut

A Corleone, el poble sicilià que més capos mafiosos ha aportat a la Cosa Nostra, hi ha precisament el CIDMA, acrònim del Centre Internacional de Documentació sobre la Màfia i el Moviment Antimàfia, els objectius del qual són combatre mitjançant la formació acadèmica la realitat d’aquesta organització criminal.

Enclavat just al centre de Corleone, al costat de l’ajuntament, està integrat per centenars de col·laboradors, la missió dels quals consisteix a desactivar socialment la màfia siciliana parlant de la màfia principalment a les noves generacions. Entre els seus col·laboradors hi ha molts familiars, fills en molts casos de membres històrics de la Cosa Nostra, que reneguen de l’organització.

Un dels seus activistes antimàfia és el professor Walter Bonanno, i com ell mateix reconeix, “el meu cognom és un cognom mafiós, i representa una de les cinc famílies de la Cosa Nostra de Nova York, la família de Joe Bonanno. La família de Joseph procedia d’un altre poble sicilià, de Castelmare del Golfo, al nord de Sicília. Els Bonanno d’aquí i de Corleone són camperols o professors”.

Quan se li planteja la qüestió iconogràfica de la màfia com a fenomen comercial i la seva repercussió social, Walter no dubta gens: “És un problema. Quan vénen al CIDMA i ho fan portant una samarreta d’El padrí jo els agafo a part i els dic que no poden seguir ni un minut més dins del centre. I se’n van. Només els mitjans de comunicació podreu parar la imatge d’El padrí perquè no continuï representant Sicília. Per això parlem amb vosaltres per transmetre-us missatges clars perquè els difongueu”.

Bonanno, que va estudiar a Burgos, assegura que la feina clau de trencar amb la imatge de les pel·lícules que tant mal fan és “treballant a les escoles, construint noves generacions, l’educació, parlant d’aquestes coses. Jo he viscut sempre a Corleone des de petit, i ara tinc 31 anys. Quan jo en tenia set van matar Falcone. A mi ningú em va parlar de la màfia, fins i tot el meu pare no ho va fer, i és una persona honesta i no ho va fer, perquè aquí a Corleone no se’n parlava. A l’escola, que és un lloc en el qual la gent podria analitzar la realitat, no me’n parlaven, mentre que ara es fa, i es fa molt, fins i tot és una assignatura; tots els nens d’ara saben qui era Falcone, tots els nens de Corleone saben qui i com va morir”.

“Per tant, crec que aquesta és la forma de combatre la màfia, assenyala Walter; jo no sóc policia, sóc professor, és la meva forma de combatre la màfia i crec que aquesta forma està entre les millors perquè amb la paraula nosaltres eduquem les noves generacions, i a poc a poc aquestes generacions ja estan menys lligades a certs costums, a certes maneres de pensar...”, destaca Bonanno.

El CIDMA guarda als seus arxius el sumari complet del maxiprocés contra la màfia siciliana, jutjat el 1986. Es protegeix amb el mateix respecte que qualsevol element de culte, com un llegat dels jutges Falcone i Borsellino per demostrar que és possible combatre la Cosa Nostra, i els seus ensenyaments avançats en la instrucció judicial del cas són accessibles als investigadors.

“Borsellino ens demanava —assenyala Walter— que parléssim de la màfia, a tots els llocs, a la televisió, a la ràdio, als diaris; i jo hi afegeixo que el silenci sempre ha estat el millor amic de la màfia. Ja Danilo Dolci, un pioner en la lluita pràctica contra la Cosa Nostra, deia que qui calla és còmplice”.

En aquest sentit hi ha unes claus fonamentals en la lluita contra la màfia i els estereotips sortits de la ficció que confonen la gent. A CIDMA recorden lluites concretes i molt destacades que en són un exemple. Com deia el mateix Walter Bonanno, que comparteix el cognom familiar amb Joe, un dels capos de la Cosa Nostra de Nova York, establert al barri majoritàriament jueu de Williamsburg, a Brooklyn —on es desenvolupa precisament una altra gran pel·lícula de la màfia, Hi havia una vegada a Amèrica— és molt important parlar i denunciar.

Títol

Peppino Impastato: 100 passos

Tal és el cas de Giuseppe Impastato, un activista antimàfia de Cinisi —una població propera a l’aeroport de Palerm—, que va ser assassinat el maig del 1978. La història de Peppino, com li agradava anomenar-se, té una certa similitud amb la de Walter, salvant les distàncies precises dels vincles familiars, de les edats i els anys i dels moments de criminalitat no comparables.

Pepppino era fill de Luigi Impastato, un capo de la màfia siciliana a Cinisi, la família al complet de la qual estava integrada a la Cosa Nostra. Peppino, es va convertir en un activista antimàfia des de la militància comunista, com a periodista i músic.

En la seva guerra contra la màfia es va enfrontar a la seva pròpia família i el seu pare el va fer fora de casa, fet que va iniciar una guerra mediàtica contra la màfia en la dècada dels anys 70, tant contra el seu propi pare i els seus oncles com contra els capos mafiosos amb els quals estava vinculat, especialment contra el famós Gaetano Badalamenti. Ell seria un dels capos condemnats el 1986 als Estats Units, junt amb les famílies de Nova York, a l’Operació Pizza Connection, duta a terme per l’FBI, i que blanquejava part dels diners del narcotràfic a Benidorm.

Les denúncies de Peppino Impastato a la ràdio li van costar advertiments de la màfia, però va seguir explicant per la ràdio intimitats dels mafiosos, els seus negocis i el sofriment que els seus crims generaven, especialment de Badalamenti, veí de la seva família. De fet, vivia exactament a 100 passos de la seva casa familiar. El 1978 es presenta a les eleccions com a candidat de Democrazia Proletaria.

El 9 de maig a la nit Peppino va ser segrestat, torturat i emmanillat per esbirros de la màfia seguint instruccions de Tano Badalamenti. Inconscient, va ser col·locat a la via del tren sobre una càrrega de dinamita, que els assassins van fer detonar segons després i que van destrossar el cos de l’activista antimàfia. Mai no en detindrien els autors materials, però el capo Badalamenti va ser jutjat per videoconferència l’any 2000 —gràcies a la pressió del Centro Impastato, Rifondazione Comunista, l’Ajuntament de Cinisi i l’Ordre Nacional de Periodistes d’Itàlia— i va ser condemnat a cadena perpètua quan ja complia una altra condemna en una presó dels Estats Units.

Després de l’assassinat, com a demostració d’afecte i en record de la seva lluita contra la màfia, la majoria dels electors de Cinisi van votar per ell, i va ser triat simbòlicament per al Consell Municipal. Aquell mateix dia es va descobrir el cos d’Aldo Moro a Via Caetani, en un crim atribuït a les Brigades Roges.

En memòria de Peppino es va crear Radio 100 Passi, que el 2014 va començar a emetre des de la casa del mafiós Gaetano Badalamenti en expropiar-li tots els seus béns. Després es va fer la pel·lícula I cento passi, de Marco Tullio Giordana. Posteriorment la banda italiana de combat folk, com es defineixen, Modena City Ramblers, vinculada als moviments antimàfia i antifeixistes, va crear I cento passi, un himne en la lluita antimàfia en homenatge a Peppino, la tornada del qual diu:

“Llavors digue’m tu si saps explicar, digue’m si saps caminar també, explicar, caminar i alhora cantar la història de Peppino i dels amics sicilians. Llavors 1, 2, 3, 4, 5, 10, 100 passos, i 1, 2, 3, 4, 5, 10, 100 passos!És tan sols un mafiós, un entre d’altres. És el nostre pare. El meu pare, la meva família, el meu poble Però jo vull que es fotin tots. Jo vull escriure que la màfia és una muntanya de merda. Jo vull cridar!”

El desconeixement dels fets porta necessàriament a la banalització, simplement per la mateixa ignorància. Des dels diversos centres antimàfia entenen que “accedir al coneixement previ, a la lectura, a la cultura, hi ajuda molt per després valorar segons quins comportaments que podrien ofendre moltes persones”.

Per això les recerques realitzades per historiadors sobre el terreny ajuden a construir un panorama de la situació per evitar que l’exhibició de segons quines icones pugui resultar violenta o nociva per a una població molt sensibilitzada.

La mare de Peppino Impastato i un dels seus germans van agafar el testimoni de Giuseppe en la seva lluita contra la màfia, i van provocar una ruptura familiar definitiva, amb totes les conseqüències. Fins que no van ser conscients de la realitat de l’assassinat de Peppino estaven cecs respecte a la màfia i els seus actes, a causa del silenci imposat, que el jove activista es va atrevir a trencar.

Precisament l’associació que va néixer entorn de Peppino Impastato, Rete 100 Passi, va llançar el 2015 a Sicília la campanya “Jo no sóc mafiós”, amb l’objectiu precisament d’intentar eliminar del mercat italià els productes amb símbols referits a la màfia, des de les samarretes d’El padrí fins als imants de record.

Rete 100 Passi volia una legislació per regular aquest tipus de productes, que es comerciaven a tot Itàlia i altres parts d’Europa, segons reconeix Danilo Sulis, president de l’associació. “Ja n’hi ha prou de l’obertura d’activitats i la venda de productes que difonen la cultura de la il·legalitat”

Segons l’associació, la marca que Itàlia exporta al món és moltes vegades la de la cultura de la màfia. Des de Rete 100 Passi critiquen que a les principals ciutats turístiques d’Itàlia sigui normal trobar-hi samarretes, estatuetes i objectes de tot tipus que enalteixen actituds i símbols mafiosos. Ho consideren una ofensa a les víctimes de la màfia, als jutges, autoritats, periodistes i associacions que cada dia la combaten, per la qual cosa exigeixen que es prohibeixin les activitats i els productes que utilitzin simbologia mafiosa.

Sulis espera que aquesta iniciativa, que van presentar al Parlament Europeu, arribi a països com Espanya, on també existeixen aquest tipus d’activitats, entre les quals va citar a manera d’exemple la xarxa de restaurants “La Mafia s’asseu a la taula”, que recorden que segueixen oberts.

Monument dedicat a Francis Ford Coppola a la població de Savoca, a Sicília. 

“Valors mafiosos”

Danilo Sulis apunta que no és bé que s’associïn els valors mafiosos a Itàlia i va defensar que, per portar a la pràctica aquesta iniciativa, “no es necessiten grans canvis en la legislació italiana”. Sobre aquest tema, va recordar que l’alcalde de la localitat siciliana d’Erice, Giacomo Tranchida, ja va promoure el 2011 un decret llei per prohibir els objectes i records turístics en els quals s’utilitzaven símbols de la màfia i va avançar que volen basar-se en aquesta llei per proposar-la com a solució a aquest problema.

Sulis va detallar que van enviar la petició “a totes les institucions italianes, des de la Comissió Antimàfia fins a l’Associació de Municipis Italians”.

L’associació Rete 100 Passi va néixer el 2007 quan Sulis va decidir obrir una emissora de ràdio en honor al seu amic Peppino Impastato. Aquesta agrupació es dedica, entre altres coses, a defensar el que la seva pàgina defineix com “la cultura de la legalitat”: lluitar contra les màfies a Itàlia i defensar i practicar la informació lliure i independent.

El periodista i escriptor Ricardo Blassi va explicar en una entrevista a la RAI que “la subcultura italiana considera la màfia un component folklòric, encara que siguin evidents els danys històrics que aquesta realitat provoca a la justícia del país i a l’estat de dret”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.