Herois i Traïdors

"Molts dels candidats de la llista de JxCAT a Barcelona no els coneixia, ni ganes"

Assenyalat per molts, després de que es desmarqués del Govern català hores abans de la declaració d'independència, Santi Vila és una de les persones més heterodoxes i controvertides que han protagonitzat els darrers mesos. Ara, presenta el llibre "D'herois i traïdors" (Pòrtic, 2018), una espècie de relat redemptor sobre el seu paper durant els dies després del referèndum. Parlem amb l'exconseller de cultura sobre com va viure el llarg octubre independentista, de l'evolució de l'espai postconvergent i de la seva nova etapa professional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Després de la presentació del llibre hi ha hagut reaccions contundents contra la seva persona per part dels consellers Jordi Turull i Josep Rull. Esperava que el llibre no tingués bona acollida entre els seus companys de partit?
-Bé, són dos casos concrets que parlen per ells. És un llibre fet sense ànim de passar comptes, sense acritud. Amb una component d'autocrítica important. Pretén donar explicacions i justificar-me. Hi ha molta gent que m'ho demana i es pregunta perquè vaig dimitir. És un llibre que també ha estat llegit amb molta cura perquè no tingués cap conseqüència negativa per ningú des del punt de vista judicial. És absolutament necessari que el 2018 l'aprofitem per rendir comptes.

-Vostè se sent traïdor o heroi?
-No. El llibre, precisament, intenta desactivar tot un vocabulari d'herois i traïdors que és impropi d'una democràcia madura. Hi ha massa opinador amb vocació de jutge i fiscal moralitzant i massa poca empatia. He procurat que el llibre no fos un ajust de comptes i intentar entendre perquè en determinat moment es va fer una cosa o una altra.

-Ara bé, en part de l'imaginari d'alguns independentistes, vostè sí que és titllat de traïdor. Qui li ha dolgut més que l'assenyalés com a tal?
-Jo no m'he sentit dolgut. Estic decebut amb la nostra incapacitat de gestionar aquesta situació. Crec que hi ha moltes persones al meu espai polític, que compartien els meus postulats moderats, i que m'hauria agradat que m'ajudessin més a fer-los majoritaris. Hi va haver un cert contrast entre la visió que alguns tenien en privat i el que deien en públic. No vull assenyalar a ningú, tothom s'ha de justificar per ell mateix. Estic decebut amb els propis i els estranys.

-Vostè, a 7 de març de 2018, es considera independentista?
-No hi ha alternativa.

-Quan va ser anomenat conseller, era conscient que aquella legislatura s'havien compromès a proclamar la independència de Catalunya?
-No és ben bé així. Puigdemont es va comprometre a portar Catalunya de "la postautonomia a la preindependència". Si s'hagués convocat eleccions la nit de l'1 d'octubre, s'haguera complert el programa electoral.

/JORDI PLAY



-Creu que vostè, rebutjant la declaració d'independència, era fidel al programa electoral amb el qual s'havia votat al seu govern?
-Fixa't que el programa es va rectificar incorporant l'1 d'octubre. Es fa perquè s'adequa a la realitat que ha sortit de les eleccions, que és una realitat matisada. La pregunta que ens hem de fer és si hi havia un guió preestablert inalterable o si la nostra obligació política era saber interpretar quines conseqüències tenia cada pas. L'1 d'octubre ens ha de fer pensar a tots, és una gran mobilització política, però també la constatació que mig país no se sent interpel·lat per això. Era insuficient.

-Des del govern, però, es manté sempre sobre la taula la declaració d'independència...
-No es diu en aquests termes. Comença un procés per veure què cal fer i com avançar. Aquestes són les discussions que expresso al llibre.

-Perquè no decideix dimitir abans?
-Perquè en aquell moment jo ja rebo l'autorització per negociar amb el Govern de Madrid per evitar la suspensió de l'autogovern a canvi d'eleccions. Són els dies en els quals ens creuem cartes amb ells. El president Puigdemont no es cansa de reclamar-los diàleg.

-Si Madird no té res a dir i no respon, què cal fer?
-Aquí hi ha el moll de l'os i comencem a negociar. De nou, allò que de Madrid ens deien tàcitament o en privat, no ens ho volen reconèixer en públic. No aconseguim que ens ho garanteixin, d'aquí que Puigdemont digui que no té garanties que o s'apliqui el 155.

-Tot i que mancaven aquestes garanties, vostè defensa que caldria haver convocat eleccions.
-Sí. Crec que hi havia tanta gent de bona fe important vinculada en aquella negociació que Rajoy no hagués estat capaç d'aplicar el 155. Hi havia el Lehendakari, hi havia empresaris, gent de la societat civil i de l'església. Tot aquest entramat de complicitats de gent compromesa apostava perquè els dos paréssim. Sense renúncies per cap dels dos costats. Calia que no es precipitessin els fets. Fixa't com estem ara, amb gent a la presó i a l'exili i el govern intervingut.

-Creu que si s'haguessin preparat bé les famoses estructures d'estat s'haguera pogut fer efectiva la independència?
-Hi havia uns punts febles que no ho feien possible. Primer, no disposar de sobirania econòmica. Segon, no disposar d'elements coercitius per agafar el control de les fronteres o garantir la seguretat i l'ordre. Tercer, que la societat catalana sempre s'ha demostrat pacífica i ha deixat clar que el valor de la convivència no es podia posar en joc. Aquests són els límits de la realitat. Amb aquest tres condicionants, el Parlament només podia acabar fent el que va fer, una declaració simbòlica.

/JORDI BORRÀS



-Les dues primeres coses són el que s'havia de preparar durant els 18 mesos...
-Bé, això ho hauràs de preguntar als responsables d'aquelles carteres.

-Vostè al llibre, però, deixa clar que en cap moment es va treballar per construir les estructures d'estat.
-Perquè crec que el sentiment majoritari del govern era que, si teníem molt suport ciutadà, al final passaria com a Escòcia o Quebec. Però, no va acabar passant.

-Anaven de farol?
-La paraula farol és un judici de valor. No anàvem tant de farol, la idea de desitjar un país independent era legítima i honesta. Ara sabem que l'alternativa independentista només és factible amb una majoria molt més àmplia.

-Al llibre critica que recentment a la política, i a l'independentisme, s'hi han incorporat massa persones que no són polítiques. Creu que la política l'haurien de fer només els polítics?
-Sí. Compatible amb què crec que caldria limitar els mandats i no n'hauríem de fer una professió. No m'agrada que hi hagi polítics que portin més anys que els Lleons del Congrés.

-Però, quina diferència hi ha entre vostè quan es va incorporar a la política i un ciutadà normal que s'hi incorpori ara? Hi ha res que el legitimi més a vostè?
-No, no. Jo trobo molt bé que comenci. Però, des del punt de vista sistèmic, hem de trobar l'equilibri perquè la renovació no sigui molt gran. Hem viscut uns anys on se'ns ha escapat de les mans això.

-Creu que és un error la composició de Junts per Catalunya?
-Crec que és una candidatura exclusivament vinculada al president Puigdemont entenent que aquest s'ha jugat la cara per ells i cal donar-li suport. Reconec que molta de la gent que hi ha dins la candidatura no els conec. A Girona, la meva demarcació, sí que coneixia, per exemple, la Gemma Geis, que ja havia volgut incorporar a les llistes jo. En canvi, a la llista de JxCat Barcelona a molts dels candidats ni els coneixia, i a la vista del que han fet, ni ganes.

-Com creu que ha quedat reflectit l'espai polític postconvergent després de la conformació d'aquesta candidatura?
-Crec que estem en un moment de disgregació i implosió d'aquest espai liberal - progressista. És molt urgent que alguns dels quadres dirigents es conjurin per reconfigurar el centre.

/JORDI BORRÀS



-Creu que hi ha una part del PDeCAT que ha quedat fora de joc a causa de les formes escollides?
-Sí. Crec que és una pena. Hi ha un capital polític molt fort que no hem de perdre.

-Aquest capital va lligat a un projecte polític que es diferencia del de JxCAT?
-Crec que en el terreny ideològic no. Crec, però, que en els darrers anys ha estat molt generós pel bé del consens amb ERC i la CUP. Això cada vegada és menys sostenible, nosaltres també tenim un model que hem de defensar. En relació al factor identitari, crec que tendim a amplificar les distàncies. Té més a veure amb la competència pels lideratges o les hegemonies dels corrents.

-Creu que el sector en el qual vostè s'inscriuria ha estat maltractat?
-No el definiria com un sector, però sí que hi ha alcaldes i militants que se senten així.

-Què ha passat perquè vostè no hagi acabat essent el candidat pel 21D, quan, segons el llibre, ho tenia coll avall?
-No n'hem sabut més. Gestionàvem una agenda molt complexa. En aquest temps, segurament, la moderació és una virtut poc apreciada.

-Hi ha qui ha qualificat el seu nou càrrec dins Aigües de Banyoles com una porta giratòria, què en pensa?
-Que és una apreciació injusta, un prejudici. Fixa't que no hi ha cap relació que pogués justificar un intercanvi de favors.

-A la premsa han aparegut articles que assenyalen que la seva bona relació amb Lluís Coromina -propietari d'Aigües de Banyoles- i algunes de les decisions favorables als seus interessos que va prendre al capdavant de Territori i Sostenibilitat, com les adjudicacions a TEISA (del mateix propietari), així com el suport que sempre ha donat a l'activitat filantròpica i cultural que ell fa podrien haver afavorit la seva contractació...
-El senyor Coromina no és propietari d'Aigües de Banyoles.

-És el principal propietari...
-És el principal accionista, però no majoritari.

-Per tant, no creu que aquesta relació amb el senyor Coromina permet sostenir l'acusació...
-Hem de vigilar molt. És una acusació absolutament injusta. Quin prejudici hi ha darrere? Que una persona que s'ha dedicat a la política no pot anar al món privat? Què ha de fer sinó? Ens hem d'asserenar una mica. Amb Coromina m'hi uneix una gran confiança, però, d'aquí a proposar que hi ha un intercanvi de favors... Si algú vol insinuar això que vagi als jutjats, si no tots som presumptament corruptes.

-El fet que el contracte es firmi només dos dies després de vèncer el període d'incompatibilitat ajuda a generar suspicàcies...
-Jo no tinc cap contracte amb TEISA.

-Amb Aigües de Banyoles...
-És a dir, la incompatibilitat era per haver presidit l'Agència Catalana de l'Aigua. Quin favor representa que els vaig fer? Ens posem en un jardí. Jo he sigut conseller, no he tingut cap problema enlloc, he dimitit i he anat al món privat. Si m'hagués incorporat a una empresa de l'ÍBEX que em paga una milionada és lleig, però si vas a una companyia que és de la teva zona... Jo ja tenia un perfil en aquest sector, havia presidit un consell d'administració d'aigües, havia estat legislador en matèria d'aigües, havia presidit l'òrgan regulador, l'ACA...

-Per acabar, li proposaré un seguit de noms que apareixen al seu llibre. Li demano que me'ls defineixi de manera breu:

-Carles Puigdemont: un home honest.
-Artur Mas: un home, en política, dissortat.
-Marta Pascal: una dona amb futur.
-Oriol Junqueras. un home que pateix una situació injusta
-Marta Rovira: ...em fas pensar... una dona que en aquells dies difícils ens hauria d'haver ajudat més.
-Anna Gabriel: una dona coherent, en la seva cosmovisió, que no és la meva
-Iñigo Urkullu: un home molt compromès amb Catalunya i en evitar el col·lapse.
-Mariano Rajoy: decebedor, per immobilista
-Pedro Sánchez: un perfecte desconegut, encara.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.