Cultura Popular

“La naturalesa de les muixerangues no és competitiva sinó col·laborativa”

La Federació de Muixerangues del País Valencià, que aixopluga 21 colles, compleix el seu primer mes de vida. Enric Sorribes, fins fa poc president de la Conlloga de Castelló, n’és el seu president. “La presència pública de les muixerangues ha de ser habitual, com passa a Catalunya amb els castells”, afirma.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-És nascut a la Vall d'Uixó, treballa a Betxí i viu a Castelló, tres indrets sense presència de muixerangues. Com entra vosté en aquest món?

Tot i que no hi estava directament vinculat, les coneixia de veure-les a les manifestacions de València o a les festes per la llengua. L’any 2013, a través de les xarxes socials, hi ha una convocatòria per crear una colla a Castelló. A la primera reunió assistirem una dotzena de persones. Fou l’inici de l’actual Conlloga. Per començar amb tot ens van donar una ajuda molt important la Nova Muixeranga d’Algemesí i la de Bétera, perquè nosaltres no en teníem ni idea. Crec que ningú s’imaginava que podríem arribar a aquest nivell.

 

-Que el president de la federació siga un castellonenc crida l’atenció, si es té en compte la història i la forta implantació del fenomen muixeranguer a Algemesí.

Òbviament, per a la Conlloga és un fet important, però també he de dir que la proposta que fora el president algú de Castelló va partir de la gent d’Algemesí. Jo vaig tenir dubtes de si assumir aquesta responsabilitat o no, però l’executiva de la Conlloga m’hi va empentar.

 

-Entre els deures que s'ha posat la federació hi ha la creació d'un catàleg unificat de figures; millores en matèries com ara les assegurances o les subvencions; o la creació de protocols de seguretat i sanitat. També aspiren a recuperar la muixeranga en aquells pobles que vulguen promoure la tradició. Quina és la mesura més urgent?

Totes elles. El catàleg de figures està molt avançat per part de l’àrea tècnica. Pel que fa a les assegurances ja tenim diversos pressupostos i properament tindrem una reunió a Barcelona per acabar de tancar-ho. També estem avançant en protocols de seguretat. Nosaltres, a la Conlloga, en tenim i em sembla que podrien ser un bon punt de partida.

 

-De moment, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ja s’ha compromés a fer un vocabulari muixeranguer.

Vam demanar reunions amb les entitats públiques i la primera que hem tingut ha sigut amb l’Acadèmia. Ens van transmetre que en la seua col·lecció de vocabularis tècnics volen fer-ne un específic de les muixerangues. Pot semblar una qüestió menor però no ho és en absolut perquè és una manera d’ajudar a perfilar un vocabulari. Ara mateixa trobem que hi ha molts castellanismes o expressions del món casteller. En el cas de les figures passa que  una mateixa figura pot tenir diversos noms, així que la confecció del vocabulari també és una manera d’unificar criteris.

 

-Quines són les seues principals exigències a l’administració?

Sobretot que ens ajude en la difusió i el reconeixement del fet muixeranguer. Aquest és un dels grans reptes. A poc a poc va coneixent-se, però encara resta molt per fer. Tots tenim al cap cert episodi en què la gent ens va confondre amb castellers (en referència a la cavalcada de les Reines Magues, en què grups d’ultra dreta van increpar-los). Hi ha qui diu que fem “castellets”. Els castellers no fan “castellets” i nosaltres tampoc. Nosaltres fem muixerangues.

 

-Vos heu plantejat fer un acte conjunt totes les muixerangues a València? Una cosa així com un aplec de muixerangues…

Aquesta idea sempre ha existit. Actualment la muixeranga de València fa una trobada de torres humanes. Podria ser xulo fer una trobada en un lloc cèntric. De moment, però, tenim moltes altres coses a enllestir. 

 

-En la Federació conviuen realitats molt diferents: la Muixeranga d’Algemesí, les muixerangues de nova creació però que han agafat empenta, com la de Xàtiva o Castelló; d’altres de llarga tradició, com el Ball dels Locos de l’Olleria... Com es gestiona aquesta diversitat?

En primer lloc cal saber com és aquesta diversitat. Hi ha diverses tipologies de colles: les tradicionals (les dues d’Algemesí, el Ball dels Locos i els Negrets de l’Alcúdia) i les no tradicionals, que som la resta. Després hi ha una altra divisió en funció de l’altura assolida. Hi ha dues de sis, que són altures aconseguides i consolidades (perquè d’any en any pots perdre la condició), després dos de cinc, la de Castelló i la Safor, i després la majoria que són de quatre. La resta les considerem colles en formació. La idea és que a poc a poc no hi haja en formació, al marge de les que puguen aparèixer noves. Ens agradaria, amb el temps, aconseguir una certa homogeneïtat. Cal dir que les colles més xicotetes també són importants, perquè passa que colles de cinc o sis deixen de fer algunes figures de menys altures, però aquestes són igualment importants i no s’han de perdre.

 

-Hi ha gent que admira les muixerangues però no s’apunta per por de caure.

Fer muixerangues no és perillós. Evidentment les muixerangues cauen, dir el contrari seria mentir. Però cauen molt poc i els riscos són mínims. De fet, hi ha més riscos de patir un accident en un patí d’escola que fent muixerangues. Els accidents que hi ha són colps menors o semblant.

 

-El muixeranguer Joan Beltrán deia recentment a Temps de muixeranga que “és fins i tot comprensible que des d’alguns sectors, diguem-ne més tradicionals, miren de reüll i amb recel tota aquesta nova moda, aquest nou estatus de Patrimoni de la Humanitat i tants nouvinguts que hui corren a enfaixar-se”.

Joan Beltrán és fill de Joan Beltrán, mestre d’Algemesí i forma part d’aquest sector de gent que s’ha passat tota la vida fent muixerangues. Són la gent que han mantingut aquesta tradició quan només era coneguda a Algemesí. Ara, de sobte, molta gent ha començat a posar-se la faixa i a fer muixerangues. I potser s’ho miren amb recel perquè les modes, per se, passen. Perquè tampoc no es pot perdre de vista que s’està utilitzant el nom d’una cosa –la muixeranga- que per a ells és sagrada. Per això és important que tots hi participem amb les seues regles i demostrant respecte a la tradició que s’han encarregat de mantenir.

 

-Hi ha qui té por que la muixeranga, a la vista d’aquesta efervescència, mora d’èxit. Hi ha perill?

S’ha de tenir en compte que muixerangues que siguen patrimoni només hi ha dos, les d’Algemesí. La resta som gent que ens hem sumat a aquest moviment de recuperació. És molt possible que a les muixerangues, com als castells, hi haja una certa autoregulació, és a dir, que hi haja fluctuació. El que hem de fer és estar preparats per quan hi haja una davallada. Hem d’intentar que ens pille el més amunt possible per a que, quan hi haja una davallada , no siga tan forta que acaben desapareixent colles o es deixen de fer certes figures.

 

-Els castellers estaran en la pròxima trobada de muixerangues de Castelló, que es celebra el segon cap de setmana de les festes de Magdalena. Què n’heu d’aprendre del món casteller?

Hi ha una relació molt fluïda entre muixerangues i castellers. Moltes colles castelleres han actuat al País Valencià i cada volta més les muixerangues actuen a Catalunya. De fet, s’està creant una muixeranga a Barcelona. Hem d’aprendre molt dels castellers, sobretot de com s’ha difós el món casteller. Hem d’aconseguir que la presència pública de muixerangues siga quelcom d’habitual i no excepcional com passa ara. Que en les festes, en les commemoracions… hi haja muixerangues. També des del punt de vista tècnic i de seguretat i de gestió de recursos hi ha coses a aprendre.

 

-Vos plantegeu fer concursos, com fan els castellers?
No, de fet sempre que es planteja hi ha unanimitat en què les colles no han de fer concursos. La nostra naturalesa no és competitiva, sinó col·laborativa. No competim per veure qui fa la figura més alta, sinó que volem aprendre els uns dels altres, exhibir les nostres aptituds. És una gran diferència respecte del món casteller.

Tot això no lleva, per altra banda, perquè a molts de nosaltres ens agrade anar a veure diades castelleres. Enguany, per exemple, que és farà el concurs de castellers de Tarragona anirem molts muixeranguers. 

 

-Aquest és un moment de molta il·lusió dins del món muixeranguer. L’historiador Joan Bofarull, tanmateix, cridava l’atenció recentment sobre el fet que el nivell de formació és «elemental». Què en pensa? Fer muixerangues no és només pujar-se uns damunt dels altres…

Joan és casteller, procedeix  dels xiquets de Reus i és una persona molt exigent. Actualment és el mestre de la Muixeranga de Vinaròs, que per a mi, tècnicament, és de les més preparades. És una persona molt exigent en la tècnica individual i en la manera d’alçar les muixerangues. Crec que la federació també s’ha creat per millorar la tècnica, celebrar jornades formatives i posar a disposició dels socis cursos i recursos per millorar la tècnica.

 

-Veurem una muixeranga de set altures?

Marcos Castell, el mestre d’Algemesí, diu que estan treballant-ho. Supose que quan fa un temps algú va dir de fer-ne una de sis, alguns van considerar que estava boig. Tècnicament és molt difícil, però temps al temps.

 

-Aquest és un món que té la seua raó de ser en la tradició. Hi ha marge per a l’aparició de noves figures?

Sí, el que passa és que a partir d’ara hauran de passar pel filtre de l’àrea tècnica de la federació. Això no vol dir, però, que es prohibisca fer algunes figures pel fet de no estar en el catàleg.

 

-Acabem. Com li agradaria que fóra el món muixeranguer d’ací a una dècada?

M’agradaria que estiguera molt més normalitzat, que fora més conegut i reconegut: que la gent sàpiga que som una muixeranga, no un “castellet”. També m’agradaria que totes les comarques tingueren representació dins del món muixeranguer. Crec que hi ha marge per continuar creixent. 

 

-Creu que aquesta explosió muixeranguera s’hauria donat sense el canvi polític a la Generalitat?

Crec que aquest boom ja ve d’abans. Evidentment tenir els recursos i les institucions de cara ajuda molt, però açò va iniciar-se abans del canvi. De fet, la Conlloga va nàixer quan governava el Partit Popular totes les institucions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.