CULTURAL POPULAR

Les muixerangues fan pinya

El moviment muixeranguer al País Valencià dóna un pas de gegant cap a la seua consolidació. Després d'un lustre d'expansió, aquest dissabte vint-i-un muixerangues s'han constituït en federació, amb l'objectiu de dignificar aquesta expressió de cultura popular 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El lloc havia de ser Algemesí. El pati interior del Museu de la Festa d'aquesta localitat de la Ribera Alta ha acollit aquest dissabte l'acte de fundació de la Federació Coordinadora de Muixerangues del País Valencià. Vint-i-una entitats, de moment, hi formaran part. La creació de la federació testimonia el moment d'explosió i consolidació que el moviment muixeranguer ha experimentat durant l'últim lustre. És un "punt d'inflexió, implica una certa maduresa", en opinió d'Enric Sorribes, fins ara president de la Conlloga Muixeranga de Castelló i des d'aquest dissabte primer president de la federació. 

Entre els deures que s'ha posat la coordinadora hi ha la creació d'un catàleg unificat de figures; millores en matèries com ara les assegurances o les subvencions; o la creació de protocols de seguretat i sanitat. També aspiren a recuperar la muixeranga en aquells pobles que vulguen promoure la tradició."Del que es tracta és de tenir un fòrum on intercanviar experiències i, sobretot, tenir una veu unificada davant les institucions i altres entitats culturals. Volem, a més, dignificar aquesta manifestació popular", explica el president de la federació. La federació aixopluga, en l'actualitat, més de 2.000 muixeranguers

La creació d'aquesta coordinadora era una aspiració llargament anhelada per una part del moviment muixeranguer. "Ens ha costat fer el pas perquè les realitats d'unes muixerangues i les altres eren molt diferents –remarca Sorribes-. Ha fet falta molta generositat per arribar a una entesa. Tots ens hem de felicitar per haver estat capaços d'arribar a un acord". La vicepresidència de la federació és ocupada per Salva Cortés, representant de la Muixeranga d'Algemesí, mentre que l'àrea tècnica és encapçalada per Mariano Fraind, de la Nova Muixeranga d'Algemesí. 
 

Des de la base

El naixement de la federació és el resultat d'una expansió inaudita per tot el País Valencià. El fet muixeranguer ha viscut la seua particular primavera els darrers cinc anys. Arreu del territori, nous grups de gent s'han animat a experimentar la sensació d'alçar torres humanes. L'any 2013 es va crear la muixeranga de Vinaròs (Baix Maestrat) i la Conlloga de Castelló; un any més tard va arribar el torn de la d'Alacant i la Jove Muixeranga de València. La Torrentina i la Muixeranga de la Plana van veure la llum el 2015. En 2016 fou el torn de la Socarrada de Xàtiva i la d'Alginet. El 2017 va arribar el torn de les de Guadassuar i Cocentaina. Tot plegat va estar precedit d'un fet en absolut menor: l'any 2011, la UNESCO declarava la Muixeranga d'Algemesí Patrimoni Immaterial de la Humanitat. 

 

Imatge de la muixeranga d'Algemesí



L'aparició d'un mitjà de comunicació digital com Temps de Muixeranga; la publicació del llibre Les muixerangues valencianes (Onada Edicions), de l'historiador català Joan Bofarull; l'organització de trobades muixerangueres; i la presència dels castells humans en tot d'actes institucionals, testimonien igualment el bon moment del fenomen. Tampoc no sembla casual que aquest boom haja coincidit amb el canvi de govern a la Generalitat Valenciana. El propi Vicent Marzà –qui és soci de la Conlloga de Castelló- ha apadrinat, aquest dissabte, el naixement de la federació. 

"Creixen els grups de dolçaines i tabals, les colles de gegants i també nosaltres -argumenta Enric Sorribes-. En general, assistim a una recuperació de la cultura popular al País Valencià". Les vint-i-una muixerangues que han fundat la Federació Coordinadora de Muixerangues del País Valencià són: la Muixeranga d'Algemesí, Muixeranga Negrets de l'Alcúdia, Ball de Locos de l'Olleria, Nova Muixeranga d'Algemesí, Muixeranga de la Safor, Muixeranga de Sueca, Muixeranga de València, Muixeranga de Cullera, Muixeranga de Vinaròs, Conlloga Muixeranga de Castelló, Muixeranga d'Alacant, Jove Muixeranga de València, Muixeranga La Torrentina, Muixeranga de La Plana, Muixeranga de Carlet, Muixeranga d'Alginet, Muixeranga de Xàtiva, Colla Corball, Muixeranga del Campello, Muixeranga de Guadassuar, Muixeranga de la Marina Alta

La Conlloga de Castelló, durant la cavalcada de les Reies Magues a València

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.