Ultradreta ianqui

Patrik Hermansson: 'L'antisemitisme està molt viu, és una de les forces conductores de l'alt right'

Després d’un any sencer inflitrat a l’alt right, el suec Patrik Hermansson prepara ara un documental per relatar la seva experiència. Conjuntament amb l’organització antifeixista Hope Not Hate han iniciat un micromecenatge per finançar el que vol ser un relat revelador sobre com és la nova extrema dreta alternativa nord-americana que dóna suport a moltes tesis de Donald Trump.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- Com va infiltrar-se a l'alt right?
- Bé, no només va ser a l'alt right. De fet, no vaig començar allà, sinó en un grup de Londres de l'extrema dreta més tradicional. Des d'allà vaig accedir a grups de l'alt right perquè hi ha una superposició entre els seus membres. Al principi vaig crear una identitat digital amb comptes de Twitter i Facebook. També vaig començar a penjar publicacions a fòrums i després a anar a manifestacions. Allà em trobo amb membres d'aquests grups. Has de tenir paciència, anar a trobades i construir la confiança amb el pas del temps.

- Quant de temps va trigar a preparar la infiltració?
- No molt. Un mes, més o menys. Més ràpid del que realment hauria d'haver-ho fet. Però no teníem molt temps, volíem començar de pressa.

- Tenia un bagatge, però?
- Sí, havia treballat per una organització similar a Hope not Hate a Suècia. Es diu Expo i més o menys fa la mateixa tasca. Així doncs, des d'uns quants anys abans ja havia fet recerca sobre l'extrema dreta.

- En quines organitzacions de l'alt right vas ser?
- Primer vaig ser membre del London Forum, que és un grup d'extrema dreta de Londres. Aquesta va ser la meva principal militància. Després, vaig parlar en conferències d'altres grups d'ultradreta als Estats Units i vaig anar a manifestacions on trobava gent, però no era membre de cap grup. En moltes d'aquestes organitzacions no hi ha exactament membres. Sempre, però, grups més extremistes que per exemple d'altres com ara Proud Boys.

- Quin perfil de gent hi vas trobar?
- Majoritàriament, nazis. Però, hi ha algunes variacions. Gent que glorifica l'Alemanya nazi en general. Després, als Estats Units, hi ha nacionalistes blancs i alguns extremistes supremacistes que parlen de les 14 paraules -"hem d'assegurar l'existència del nostre poble i un futur per als nens blancs"- i aquestes coses. També hi ha molta gent jove a qui no l'atrau molt Hitler, però estan racialment motivats.

/HOPE NOT HATE

- I en termes de classe, gènere, ocupació, origen...
- Costa de dir. En general hi ha diversitat. Això sí, el 85% són homes, tot i que també hi ha dones. Les classes socials varien. Hi ha gent de classes treballadores, però molts dels líders són persones amb molts estudis i força rics. És un mite que tots siguin homes de classe treballadora. Per descomptat, són tots blancs, però a Anglaterra hi ha gent que prové del nord i de l'Europa occidental: francesos, alemanys, holandesos, suecs i alguns espanyols i italians.

- Què creu que és allò clau que ha après durant aquest any?
- Un fum de coses. Queda clar que l'alt right és molt internacional. Vaig trobar persones d'arreu del món a les trobades de Londres. L'antisemitisme està molt viu i és una força conductora de l'alt right. La majoria de coses errònies que veuen a la societat les atribueixen als jueus. Tanmateix, no és només una qüestió de raça i antisemitisme. La misogínia, l'antifeminisme i la lgtbfòbia són molt presents dins el moviment. Aquells homes se senten amenaçats per les altres persones que guanyen drets. Ho perceben com que ells perden els seus drets. Per a ells esdevé important argumentar que els homes són els únics que suposadament lideren la societat.

Gamergate...
- Sí, el Gamergate és un bon cas d'estudi que apareix abans de l'auge de l'alt right. Però és una cosa que, en part, li dóna força.

- Allà és quan apareix Milos Yiannopoulos. Quin és el seu rol a l'alt right?
- A la part que jo he estat dins no és important. El posem en una categoria que anomenem alt light. Aquest corrent és menys antisemita i racista, el que vol dir que la gent de l'alt right, en general, no està d'acord amb ell.

- Alt light? Perquè és menys perillosa?
- No menys, potser més. Són ideològicament diferents. L'alt right creu que la raça importa, l'alt light se centra en la cultura.

- Trump és alt right o alt light?
- No és part de cap de les dues. Expressa idees d'extrema dreta que són importants per les dues. Com Marine Le Pen, té el suport d'aquests sectors sense que siguin part del moviment.

- Quin paper ha jugat Steve Bannon en la relació entre l'alt right i l'administració de Trump?
- Bannon va començar Breitbart, que és un important mitja de l'alt light. Així doncs, és part responsable d'haver-los fet populars donant-los impuls al seu web.

- Sí, però també és assessor de Trump...
- Bé, no sé què és el que ell l'assessora fer o no fer. És complicat vincular-ho.

- D'acord. Però es podria dir que Bannon és un dels vincles entre l'alt right i Donald Trump?
Per descomptat, en el sentit ampli d'alt right. Això, però, no vol dir que Trump sigui alt right.

- No té influència l'alt right sobre Trump?
- No. Pots dir que ells li donen molt de suport, però no hi ha evidencies del fet que l'alt right tingui cap influència sobre Trump. A Bannon el fan fora per alguna cosa. Trump comparteix idees amb molts membres de l'alt right en relació a la immigració i el conservadorisme. Res no indica, però, que hagi pres aquestes idees de l'alt right.

- Pot explicar qui és Jason Resa Jorjani i per què és important la trobada que va mantenir amb ell?
- Ell és l'editor en cap d'Arktos, l'editorial d'extrema dreta més potent. A la vegada, ha treballat de costat amb Richard Spencer (la personalitat més destacada de l'alt right nord-amerciana) a l'Altright Corporation, l'organització més gran d'aquest corrent. A més, té molta influència, fa servir els mitjans i els llibres per intentar transformar la cultura.

- Hi ha un ecosistema mediàtic donant suport a l'alt right?
- Sí, hi ha ple de mitjans que en formen part i tenen grans audiències. Així és com mantenen la gent activa i l'eduquen amb les seves idees. Breitbart és un d'aquests mitjans, tot i que és força suau comparat amb la majoria i no és molt important per als que ja són dins de l'alt right.

- Vas ser a Charlotesville. Creus que és un punt clau per l'auge de l'alt right?
- No pel que fa al creixement. Però va ser un moment clau en diferents maneres. Va suposar una forta separació entre l'alt light i l'alt right. A l'alt light no li agradaven l'estètica nazi i els atacs a cotxes. A més, Trump va fer un comentari igualant l'extrema dreta amb els antifes. Això fou important per legitimar la ultradreta, però, a la vegada, els va fer aparèixer més adversaris. Per exemple, moltes empreses van fer fora els clients de l'alt right.

- Quina relació té l'alt right dels EUA amb l'extrema dreta internacional?
- L’alt right està bàsicament preocupada pels Estats Units (tal com la majoria de grups d'extrema dreta estan centrats als seus propis països). Tanmateix, la part ideològica o acadèmica està connectada internacionalment i viatja a fer conferències a altres països. També en línia. Els activistes de l'alt right solen seguir ple de mitjans de notícies o canals de YouTube d'Europa.

- Quina influència tenen sobre l'alt right pensadors ultradretans europeus com Alain de Benoist o Guillaume Fayé?
- Són rellevants. Benoist és un dels fundadors de la Nouvelle Droite en la que s'inspira l'alt right.

- I amb Rússia quina relació hi mantenen?
- És complicat. Molts admiren Rússia per les seves polítiques i per la força de Putin (és a dir, perquè és anti-democràtic). A més, evidentment, Rússia i els grups russos estan directament vinculats amb l'extrema dreta europea. No puc dir el mateix respecte l'alt right.

Pepe the frog és un dels símbols més recurrents dels mems de l'alt right

- Internet és el principal camp de batalla de l'alt right, oi?
- Sí, podríem dir-ho així. L'alt right s'organitza en línia i el seu target és principalment gent jove a la qual és més fàcil arribar per la xarxa. Al contrari del que fan els grups tradicionals d'extrema dreta, ells no organitzen grans manifestacions ni creen partits polítics. Volen fer un canvi cultural i la manera en com es pensen certs temes (com la raça o el gènere) i estan convençuts que és més efectiu fer-ho a través de mitjans, bàsicament, online. A més, això els confereix la possibilitat de ser anònims i enganxar persones d'arreu d'Europa i Amèrica del nord de manera més senzilla.

- Perquè els trols i els mems tenen tanta importància a l'alt right?
- Comencem pels mems. Els mems són, normalment, humorístics. Quan l'alt right els fa servir solen tenir un concepte d'odi al darrere. L'humor els permet disfressar les seves idees extremes i fer-les més fàcils d'escampar i assumir per altres usuaris. A més, confereix una certa distància entre qui envia el mem i el que, de fet, està dient. Per exemple, per dir quelcom profundament antisemita no sol ser acceptat parlar de l'exterminació als camps alemanys. Tanmateix, si hi poses una capa d'humor per sobre, esdevé més fàcil d'empassar. A la vegada, això normalitza aquesta mena d'idees que ells volen.

El troleig té una part que és només per diversió i una altra que té motius polítics. El troll pot fer servir mems perquè tinguin l'efecte que he explicat o crear alguna mena de reacció que faci quedar malament als altres. Per exemple, trampeja activistes d'esquerres o mitjans mainstream perquè reaccionin de manera sobredimensionada per aconseguir que semblin estúpids o repressius.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.