Referèndum

Veus de la plaça 1 d'Octubre de Girona

Distintes persones donen els arguments que justifiquen el canvi de nom de la plaça gironina més famosa en aquests moments.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’Ajuntament de Girona ha canviat, via ple, la denominació de la Plaça de la Constitució per la d’1 d’Octubre de 2017. Una decisió aprovada per 18 dels 25 regidors del consistori: els deu convergents, els quatre d'Esquerra Republicana i els altres quatre de la CUP. Els set restants, dividits en PSC (4), C’s (2) i PP (1) n’han votat en contra. Un canvi de denominació justificat per molts dels qui van participar activament en aquella jornada de tensions i emocions vibrants. I les conseqüències no s'han fet esperar.

Una d’elles ha estat la manifestació de diumenge, dia previ a aquesta aprovació, quan 150 persones van protestar contra el canvi de nom. L’atenció mediàtica, sobredimensionada, no ha alimentat massa la polèmica dins de la ciutat. «Fa 40 anys va aprovar-se una Constitució amb què la majoria estava d’acord. Ara no és així, i així s’ha reflectit», explica Adam Bertran, qui l’1 d’octubre era membre del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana i ara n’és coordinador.

Bertran considera aquest canvi fruit d’una evolució lògica. Més encara: ho defineix com una mostra de dignificació, de record a tot el que va passar aquell dia. El col·legi defensat per Bertran -i molts altres- va rebre distintes persones que aquell 1 d’octubre havien estat expulsades d’uns altres centres electorals. La policia en va intervenir set aquell dia. «Moltes d’aquelles persones van venir a la nostra escola amb clars signes de violència: samarretes trencades, cares d’angoixa, etc. a defensar el centre de votació on estàvem. Recordo que tots ens abraçàvem i ploràvem. Era la societat civil: no era un Govern ni un partit».

Una de les persones que va viure la repressió és Iruna Rigau, qui va estar defensant el Col·legi Verd, un dels intervinguts. «Va ser un dia de moltes emocions, d’una il·lusió enorme al matí que després ens van convertir en angoixa». Les forces policials es presentaren al Verd a les 9 en punt del matí, només obrir les portes. «Van emportar-se una urna i a les 11 vam poder tornar a obrir, però hi havia pànic». Iruna va marxar a l'escola Pla de Girona a la vesprada, on van reclamar gent per defensar el centre en cas d'una possible intervenció policial. Abans, al Verd, «en el moment en què tenia la policia al davant, sense cap comunicació, no volia imaginar que en tots els punts de Catalunya podien estar passant pel mateix».

Com que l’1 d’octubre va ser fruit de l’esforç de la societat civil, els protagonistes d’aquell dia consideren que el canvi del nom de la plaça és un homenatge a la gent que va participar en l’esdeveniment. «El canvi de nom va sorgir d’un reclam popular», explica Laia Pelach, regidora de la CUP a la ciutat. La plaça, comenta, va ser el punt de trobada i la seu de les concentracions que se celebraren aquell dia. També en la vaga del 3 d’octubre i en altres moments de protesta dels darrers mesos. «La plaça ha esdevingut un escenari de reivindicació». Pelach pensa que «el nom de la Constitució va en contra del nostre poble i no el volem en aquesta plaça. Quina millor manera que aquest canvi de denominació?».

Girona és una ciutat que frega els 100.000 habitants. La policia hi va actuar aquell dia amb contundència. «Aquí ens van acarnissar bastant, com en altres llocs de Catalunya. I tothom coneix algun dels afectats, perquè som una ciutat petita. És per això que gairebé tothom sent seva la nova denominació. És un homenatge a la mobilització pacífica i popular d’aquell dia». El motiu de la visita policial a Girona, segons el també regidor de la CUP Lluc Salellas, es devia al fet que volien atacar «la ciutat que ha reforçat la seva condició de capital de l’independentisme». Un fet que es mostra amb la composició política del consistori i, segons el regidor, també amb la magnitud que ha adquirit Carles Puigdemont, qui va ser alcalde de la ciutat. La policia hi va provocar set ferits.

El nom de la Constitució va ser atorgat a la plaça l’any 1983. Abans, aquell espai l’ocupava una fàbrica, explica Salellas. «La plaça havia de tenir una centralitat física a la ciutat i havia de representar, a més, el canvi que es va viure aquell dia», argumenta. Segons el regidor, el canvi de nom va sorgir de la proposta de plataformes ciutadanes. Ara, tot fa pensar que molts municipis catalans copiaran l'exemple de Girona i donaran el nom de l'1 d'octubre a alguns dels seus racons més especials.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.