Els Crítics

L’últim reducte

La literatura no supleix la vida, i viceversa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’evolució trepidant de la societat actual converteix les obres literàries en objectes de culte per a una minoria d’iniciats. Els humans cada vegada en llegeixen menys i comença a detectar-se fornades d’autèntics analfabets literaris. Immers en l’addicció a les pantalles i en la virtualitat immediata, l’homo digitalis no disposa de temps, concentració i calma per llegir literatura. Així i tot, com saben molt bé els censors i inquisidors d’adés i ara, la bona literatura continua essent una de les arts més revulsives, transformadores i revolucionàries. 

Llibres per cremar d’Amélie Nothomb, dirigida per Blanca Bardagil, s’inspira en l’interrogant sobre els llibres que tindríem menys escrúpols per destruir. La seva paràbola —entre sartriana i camusiana— vincula el món del llibre amb la humanitat essencial. Un professor universitari de literatura viu reclòs en el seu pis, envoltat de llibres, mentre a fora ressonen les bombes i els trets dels franctiradors. La guerra no tan sols ha alterat la vida quotidiana, sinó que ha fet saltar pels aires els parapets morals i les convencions establertes. El fred i la fam desperten la bèstia oculta que els humans portem a dins.

A causa dels estralls de la guerra, el professor acull a casa seva Daniel, el jove assistent de la universitat, el qual descobreix, estupefacte, que els gustos literaris del seu mestre són molt diferents dels que predicava a les classes. Més tard, també hostatja Marina, la xicota de Daniel, que és la qui els desafia a cremar llibres per escalfar-se del fred imperiós de l’hivern bèl·lic que, per a ella, és com un infern. 

La relació triangular entre el cínic professor, l’idealista Daniel i la instintiva Marina treu a la llum la perversitat dels homes en plena guerra, quan les lleis i la moral són capgirades en benefici del més fort. Alhora, qüestiona la capacitat de la literatura —metonímia de la cultura— de preservar l’esperit de la humanitat i conjurar-se contra la violència. Com a Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, el professor convida Daniel a llegir incansablement per memoritzar els llibres abans de cremar-los. Un esforç que resulta endebades, perquè la durada de la guerra els duu a sacrificar la cultura per la supervivència.

Ramon Vila interpreta un professor de literatura molt convincent que, de manera gradual, però implacable, es despulla de la impostura acadèmica i intel·lectual. El secunden molt bé, amb més seguretat a mesura que avança l’obra, Roger Batalla com a Daniel i Paula Sunyer com a Marina. El primer ha de fer front a les seves contradiccions ètiques i a l’esfondrada del culte a l’autoritat, mentre que la segona mostra la cara més desoladora d’un cos vençut per la necessitat d’escalfor.

L’espai escènic del muntatge es limita a una catifa de llibres que aïllen l’escenari, quatre cadires i una estufa vella. L’escampadissa sinistra de llibres esventrats com als Encants esdevé una metàfora escaient del descrèdit de la literatura. És de doldre que Nothomb opti per referir-se a autors i títols inventats, una decisió que afavoreix el caràcter al·legòric de la faula, localitzada en un temps històric i en un país oriental incerts, però que fa perdre combativitat a la tria capciosa sobre els llibres susceptibles de ser combustible vital. Al capdavall, la bona literatura encara és l’últim reducte de l’essència humana.

Llibres per cremar

Autor: Amélie Nothomb

Traducció: Roger Batalla

Direcció: Blanca Bardagil

El Maldà, 3 de febrer

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.