Ajuntament del Canvi

Ada Colau: l'agonia d'una legislatura

Barcelona en Comú ha hagut de recórrer, per segon any consecutiu, a la moció de confiança per aprovar els pressupostos. Aquest fet ha mostrat la soledat dels ‘comuns’ al consistori barceloní després del seu trencament amb el PSC, i els fa encarar un final de mandat complicat.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les portes del primer mandat de Barcelona en Comú es tanquen més de pressa que no els agradaria. Malgrat tot, arribar al maig de 2019 pot esdevenir un tortuós camí sense fi. La soledat pot marcar l’any i escaig que els queda als d’Ada Colau fins a les pròximes eleccions municipals. Van trencar el seu pacte de govern amb el PSC després dels fets de l’1 d’octubre, entenent que, èticament parlant, no podien sostenir l’aliança amb un dels promotors de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya. També ho van fer, però, tibats per les forces independentistes. Els van pressionar. I molt.

Ara, però, han estat incapaços de teixir aliances prou fermes per tirar endavant els pressupostos. Només ERC i el PDeCAT es van abstenir. La resta de formacions hi van votar totes en contra. Així doncs, per segon any consecutiu, s’han vist obligats a vincular-los a una qüestió de confiança. Tot i que el complet dels grups polítics optessin per no donar la seva confiança a Ada Colau, l’aritmètica juga a favor seu. La fórmula escollida els permetrà tirar endavant amb els pressupostos si, en el termini de 30 dies, cap dels partits de l’oposició aconsegueix recollir una majoria absoluta per presentar una moció de censura a l’alcaldessa. Un pacte impossible. BeComú ho sap, i se’n valdrà per salvar l’escull dels pressupostos sabent, però, que els queden uns mesos durs si volen cloure la legislatura amb bona imatge. 

D’una mica a no res

Era possible. Colau i els seus socis de govern del PSC havien treballat conjuntament els nous pressupostos. El 7 de novembre els presentaven. Si bé ja aleshores s’albirava la possibilitat d’haver de passar per la qüestió de confiança, una possible abstenció d’ERC i el PDeCAT els donava esperances. En paral·lel, però, a Catalunya les coses avançaven a un altre ritme. Després d’una tardor boja, el 27 d’octubre el Parlament proclamava la República catalana i, de retruc, el govern Rajoy ratificava la suspensió de l’autonomia catalana a través de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. La connivència del PSOE amb el PP en l’aplicació d’aquesta mesura, mentre els comuns mantenien un pacte amb els socialistes, feia que els partits independentistes barcelonins posessin el crit al cel. La CUP i Esquerra collaven perquè Barcelona en Comú trenqués el pacte i el PDeCAT s’oferia a garantir estabilitat si Colau trencava l’acord amb el PSC.

Després de consultar-ho a les bases, BeComú escenificava la ruptura. Si amb el PSC gaudien de 15 dels 21 regidors que fan falta per a la majoria absoluta, després del trencament Colau tornava als 11 regidors amb què havia començat el mandat. Una situació complicada que s’evidenciaria en la votació dels pressupostos. 11 vots a favor, els seus; 14 abstencions (ERC i PDeCAT) i 16 en contra, entre ells, els del PSC, amb els qui havien treballat el redactat.

“Fins a l’últim minut pensàvem que hi podria haver consens. La moció de confiança no és l’opció volguda, però és necessària”, argumenta la segona tinent d’alcaldia, Laia Ortiz. En preguntar-li pel vot en contra del PSC, exposa que, a parer seu, “deriva més d’un cert despit per no formar part del govern i de voler evidenciar una política de blocs on ells també es posicionen que no de les necessitats de la ciutat”. Els dol que els socialistes no hagin optat, ni tan sols, per l’abstenció. Des del PSC, però, exposen que calia actualitzar els pressupostos. “Es van elaborar abans de l’1 d’octubre, amb nosaltres al govern. Tot el que es va desencadenar després d’aquella data, d’alguna manera, va alterar la progressió econòmica de la ciutat”, relata la portaveu socialista Carmen Andrés.

Sense aliances

Un cop tombada la primera votació dels pressupostos, la moció de confiança que hi vinculada, va tenir uns resultats encara més desfavorables per als interessos dels comuns. Totes les formacions hi van votar en contra. Fins i tot, Esquerra Republicana i el PDeCAT, que s’havien abstingut en l’anterior votació. “És sorprenent que els mateixos que es van abstenir als pressupostos ara hi votin en contra quan la moció hi va vinculada”, retreu Ortiz. La segona tinent d’alcaldia creu que “s’ha d’entendre des del punt de vista polític. Molts grups ja estan enfocats a la campanya electoral i prefereixen fer una oposició més frontal i no tan constructiva”.

Les formacions independentistes consideren, tanmateix, que es tracta de figues d’un altre paner. “Vam fer una negociació seriosa i efectiva que es va traduir en una abstenció als pressupostos. El que no podíem imaginar és que el govern no fes la seva feina de negociar també amb el PSC”, explica el regidor del grup Demòcrata (PDeCAT), Jaume Ciurana. Ho separa, però, de la qüestió de confiança: “Sempre havíem dit que no confiem en aquest govern i som alternativa al model de ciutat que proposa Colau”. En una direcció similar s’expressa Alfred Bosch, líder d’Esquerra Republicana, qui creu que “una cosa són els pressupostos, que són estabilitat per a l’ajuntament, i l’altra cosa és donar-li confiança a l’alcaldessa. Això és una cosa molt més personal”. Per al republicà, la trajectòria de Colau “no és positiva: el temps no ha demostrat que pugui ser bona alcaldessa”.

Menys sorprenent va ser el vot en contra de la resta de formacions. La CUP, tot i ser el partit que, en l’eix esquerra-dreta, hauria de ser més afí a BeComú, s’ha mostrat molt bel·ligerant amb el govern durant tota la legislatura. “Quan presenten els pressupostos, en el fons tenen clar que aniran a la qüestió de confiança. No hi votem a favor perquè la vincula als pressupostos”, detalla la regidora anticapitalista Eulàlia Reguant. No debades, l’exdiputada afegeix que “si pacten uns pressupostos amb el PDeCAT, és molt difícil que es pugui arribar a un acord amb nosaltres”.

Al bloc espanyolista, Xavier Mulleras (PP) esgrimeix que el seu vot en contra rau en el fet que “el model de ciutat que defensem és oposat al seu”, i afirma que “no hi va haver negociació”. Hi coincideix la líder de Ciutadans, Carina Mejías, que afirma que “BeComú tenien clar que no volien dialogar amb cap dels grups municipals. Mai no van trucar a C’s per negociar de pressupostos”. Preguntada per aquesta qüestió, Laia Ortiz afirma que des del govern es va parlar amb tots els grups municipals. Qui sí que reconeix converses és el regidor no adscrit i vinculat al partit Demòcrates, Gerard Ardanuy. Això sí, reclama que “hi va haver poc temps per a la negociació. Hi havia un relatiu nivell de sintonia, però es va fer tot molt ràpid i precipitat. Suposem que el govern va prioritzar mantenir diàleg amb ERC, el PDeCAT i el PSC”.

Un any complicat

Quan passin trenta dies de la moció de confiança i acabi el termini per presentar una moció de censura que no arribarà, Colau i els seus hauran aconseguit aprovar els pressupostos. Ara bé, per endavant els restarà poc més d’un any per completar el mandat i tirar endavant alguns dels grans projectes que queden pendents. Una mica menys si es té en compte que a mesura que s’acosten les eleccions municipals la llei electoral restringeix la difusió de l’obra de govern i, per tant, els terminis en els quals es poden presentar noves iniciatives. Tot plegat complica la cosa.

“Que ens votin en contra dels pressupostos no vol dir que no hi pugui haver grans acords de ciutat per fer una Barcelona millor”, defensa Laia Ortiz. Afegeix que “tothom està una mica en dinàmica electoral, però tenim clar que tenim molta feina i molts reptes que cal abordar”. Sobre la taula posa el pla de barris, “que es troba en plena implementació”, l’observatori de l’habitatge o temes de transport i via pública, com ara la polèmica connexió del tramvia per la Diagonal. El darrer que s’ha anunciat és la voluntat de renovar els usos de la zona del Port Olímpic, substituint els locals d’oci nocturn per negocis enfocats al mar.

Des de l’oposició, però, les formacions es mostren bel·ligerants i poc optimistes amb els fruits que pugui donar el que resta de legislatura. “Per a nosaltres, la legislatura està esgotadíssima”, sentencia Carmen Andrés, portaveu dels antics socis de govern de Barcelona en Comú. “Si això fos un Parlament, ara tocaria dissoldre les cambres i convocar eleccions. Colau no té ni projecte ni model de ciutat ni capacitat per tirar-lo endavant i fer aliances”, diu contundent el postconvergent Jaume Ciurana. “Tot el projecte de Colau ha quedat desvirtuat. Aquesta legislatura la donem per saldada”, relata la líder de Ciutadans, Carina Mejías, qui exposa com des de la seva formació ja es veuen immersos en plena campanya electoral: “Tots els nostres objectius van encaminats a treballar perquè C’s sigui la força més votada i pugui ser el nou govern”.

Qui també veu la legislatura en fase terminal és Alfred Bosch, qui creu que “difícilment hi haurà cap projecte de ciutat. Si fins ara no ho han fet, costosament podran fer un mandat fructífer”. El líder d’Esquerra a l’Ajuntament es mostra molt sever amb el govern municipal. El veu amb “una certa agonia, fruit de l’aïllament i la incapacitat de cercar consensos i pactar”. Des del PP vinculen l’aparent bloqueig de l’Ajuntament de Barcelona al procés independentista que, a parer seu, “ha fet esclafir la transversalitat política i ha dividit tots els partits. Colau es beneficia d’això. El que esgota la legislatura és la manca de diàleg de l’alcaldessa i el seu sectarisme”.

Al seu torn, la CUP creu que qui busca deslegitimar el govern de Barcelona en Comú arran de la no superació de la moció de confiança “oblida que amb el PDeCAT, per exemple, han pactat la modificació de la llei d’habitatge o l’ordenança de les terrasses”, assenyala Reguant. Segons els anticapitalistes, el govern no està estancat perquè “PDeCAT, ERC i el PSC estan disposats a concedir certes coses. Malauradament, no descartem que hi hagi més pactes en la línia que no haurien d’anar els comuns”. Per part seva, però, es mostren reticents perquè “encara esperem que passin coses que havíem pactat”. Molt crític es mostra, també, Gerard Ardanuy, de Demòcrates, qui adverteix que els de Colau “acusaran bastant el desgast de la soledat. És molt complicada en un any d’eleccions i aquest govern s’ha preocupat més per fer sumes que per governar. Més per les matemàtiques que per l’acció de govern, i les matemàtiques li resultaran molt complicades”.

Marge per avançar

Malgrat la contundència política de les declaracions post-qüestió de confiança, el cert és que, quan es rasca una mica més, els partits no acaben de tancar la porta del tot a arribar a certs acords concrets que permetrien a Colau tirar endavant alguns dels seus projectes estratègics. “Tenim la voluntat de treballar fins al temps de descompte”, afirma Ortiz.
Un dels temes estrella que els comuns voldrien enllestir o avançar tant com fos possible és la connexió dels dos recorreguts del tramvia per la Diagonal. En aquest sentit, la setmana passada, s’anunciava la creació de tres parades noves del Trambesòs, allargant el seu recorregut fins a 1,8 quilòmetres. “El tramvia, hi ha grups com el PSC que el defensen. O Esquerra, que, tot i que ara titubeja, també el defensava en el seu programa”, explica Laia Ortiz amb l’esperança que es pugui tancar un acord en aquest punt. Tanmateix, els republicans adverteixen que estan “oberts a ajudar la ciutat”, però no “disposats a ajudar l’alcaldessa votant coses que no es faran o ajudant en anuncis publicitaris de l’obra de govern”. L’altra gran formació independentista, tot i ser reticent a aquest projecte concret, tampoc barra portes del tot a altres acords i Ciurana remarca que “per construir un determinat model de ciutat ens trobaran. En el seu moment ja vam fer un acord pel pla de barris i el de l’habitatge”. Una postura similar sosté Carmen Andrés, del PSC, qui remarca que “qüestions concretes les podem estudiar i, si estan d’acord amb el nostre programa, els donaríem suport”.

Fins i tot Ciutadans deixa la porta oberta a pactar una de les darreres actuacions que el govern ha anunciat que vol fer: la transformació del Port Olímpic. “Fa dos anys que ho demanem, analitzarem bé el projecte i farem esmenes. No ens neguem a aprovar coses per principi”, remarca Carina Mejías. De fet, aquest podria ser un dels darrers consensos de ciutat de l’era Colau. De partida, la majoria de grups municipals veuen amb bons ulls la reconversió de la conflictiva zona d’oci nocturn en un espai encarat a les activitats nàutiques.

Més enllà d’aquests dos punts concrets, caldrà veure, però, com es desenvolupa el dia a dia de l’Ajuntament. Una quotidianitat que es pot fer feixuga per als de Colau. A la seva curta i escurçada majoria, caldrà sumar-hi que els partits ja han començat a ensenyar les ungles pensant en la imminent disputa electoral. També que la centralitat de Barcelona continuarà provocant que l’Ajuntament sigui un reflex de la persistent confrontació a escala catalana per la qüestió nacional. Tot plegat, un repte per a Colau, que haurà d’aconseguir vendre la seva obra de govern si vol mantenir el gran bastió dels comuns a Catalunya. Es tracta, també, d’una prova del cotó per als anomenats ajuntaments del canvi, que tenen en Barcelona un dels seus grans exponents.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.