Cerimònia

Els premis Martí Gasull esdevenen un altre clam de reivindicació

Els premis Martí Gasull, que reconeixen la tasca cívica per la llengua catalana, han servit per exigir l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En la cloenda de l’acte, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, recordava una anècdota que reflectia de manera molt clara tot el que s’ha viscut en aquest darrer any. En l’anterior edició dels premis Martí Gasull, Francesc Homs no va poder fer acte de presència. L’endemà de la cerimònia havia de declarar al Tribunal Suprem per retre comptes per la consulta del 9 de novembre de 2014. Escuder recordava que només feia un any d’aquell fet, malgrat que el percebem en llunyà. Efectivament, "ha estat un any molt intens".

I així ho mostra el fet que en cada acte cultural celebrat a Catalunya hi ha un record constant als presos polítics i als que encara són a l’exili. Han estat esmentats per tothom. Cada persona que ha intervingut en la cerimònia. Roger Torrent, que ha estat el primer. També Carme Forcadell i el mateix públic, que exclamava “llibertat!” molt sovint. Pocs haurien dit l’any passat, quan trobaven a faltar Francesc Homs en la cerimònia, que tot just un any després rebrien el missatge institucional de Carles Puigdemont en un vídeo gravat des de Bèlgica.

La cinquena edició dels premis Martí Gasull han començat reconeixent la trajectòria de Josep Ruaix per contribuir a l’ensenyament del català durant el franquisme. Ha rebut el premi especial del Jurat. L’esperit dels guardons respon al fet valorar la tasca cívica i social per la llengua en entitats, empreses i personalitats. En plat fort, el premi Martí Gasull, se disputava entre els cinemes Texas, l’Escola valenciana la Masia i Catalunya Ràdio. Els Texas, impulsats pel cineasta Ventura Pons, han tingut la iniciativa d’emetre pel·lícules subtitulades i doblades al català a Barcelona i València i, pròximament, a Figueres (Alt Empordà). La Masia va obrir a Museros (Horta) el 1968 per promoure l’ensenyament del català al País Valencià durant el franquisme. Una tasca que encara avui desenvolupen. El guanyador, però, ha estat Catalunya Ràdio, oberta el 1983, reconeguda “per la qualitat és que per la quantitat” d’informació emesa. Ha estat la més votada de les 7.200 persones que, a través del web de Plataforma per la Llengua, han determinat el resultat. El seu director Saül Gordillo, ha arreplegat el premi.

Plataforma per la Llengua, “l’ONG del català”, ha celebrat la cinquena cerimònia dels seus premis tot just quan compleix 25 anys i quan ha obert, recentment, delegació a València. La seua feina arreu dels Països Catalans ha consolidat l’entitat, reconeguda pel seu treball en zones com ara la Franja o l’Alguer, on el suport institucional al català és ben precari.

Òscar Escuder, president de l’entitat, ha parlat també d’una altra situació delicada: la que viu el Principat. “El que millor ens va per garantir els nostres drets lingüístics és tenir un Estat propi”, ha assegurat. I recordant que aquest és l’any Pompeu Fabra –se celebren 150 anys del naixement del lingüista– s’ha mostrat confiat perquè “si ell se’n va sortir, nosaltres també”.

Especialment emotiu ha estat el missatge institucional de Carles Puigdemont, qui ha tingut paraules d’agraïment per a tothom. També s’ha referit al País Valencià, agraint l’Escola la Masia i afirmant que “estan en deute” amb la gent que lluita pel català allà on el context és encara més complicat.

Una vegada més, i tal com s’ha vist aquest any, la cerimònia ha estat marcada pel record a aquells que no hi han pogut ser.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.