XII Legislatura

La investidura de Schrödinger

El ple d'investidura que ha estat ajornat generava més incerteses que mai.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dilluns al vespre. Parlament de Catalunya. El saló rosa dels passos perduts. Al fons, la porta de la sala d'audiències s'il·luminava per sota i s'entreveia moviment. Hi portaven material d'àudio com si s'estigués preparant alguna compareixença. Roger Torrent, el president del Parlament, feia estona que havia marxat de l'edifici per una porta secundària, discretament. Ell és qui sol intervenir a la sala. Per un moment es dispararen les suspicàcies. Els periodistes, de guàrdia, feien volar coloms. Ràpidament, però, des de premsa es confirmava que, per ahir, no hi havia cap discurs previst. La incertesa és el factor comú a les portes d'una sessió d'investidura i en temps de procés qualsevol gir inesperat esdevé normalitat. L'únic consens a les tertúlies de passadissos era que tot estava obert. Només es descartava, i amb la boca petita, una aparició de Carles Puigdemont per ser investit president. Caldrà esperar que s'obrís la gran porta majestuosa de fusta que mena a la sala d'audiències (o la del saló de sessions) per descobrir si dimarts dia 30 seria el dia en què sabrem qui seria el futur president de la Generalitat.

Sobre el paper hi ha algunes ja conegudes. A les 3 de la tarda hi havia convocada una sessió amb la finalitat d'investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Abans, a les 10 del matí, es reuniria la Mesa del Parlament per decidir sobre la petició de vot delegat de Jordi Sánchez i Oriol Junqueras. El jutge del Tribunal Suprem els havia denegat la possibilitat de ser al ple presencialment, tal com ja va passar en la sessió inaugural. Per contra, el conseller Antoni Comín, tal com ja va fer Puigdemont, havia retirat la seva petició de vot delegat. Ell és l'únic conseller a l'exili que manté l'acta de diputat. Els altres tres van renunciar per tal de garantir una majoria absoluta independentista al Parlament.

Una majoria que hauria de servir per investir Puigdemont. Però, quan els uixers tancaven les llums del Parlament i les persones que hi quedaven travessaven el control policial dels Mossos d'Esquadra que ja blindava la Ciutadella, la CUP encara no havia garantit el seu vot. Acabada la reunió de la tarda, però, la diputada Natàlia Sánchez assegurava que les negociacions seguien un rumb favorable i que s'havien acordat mesures com la creació d'una Assemblea Constituent, la fi del concert de les escoles de l'Opus Dei o la recuperació de la gestió pública d'Aigües Ter-Llobregat. Els partits independentistes, però, se citarien dimarts al matí per tancar l'acord. In extremis.

Se sabia, també, que el Tribunal Constitucional es reuniria a la 1 del migdia per resoldre sobre les al·legacions presentades la tarda de dilluns per Carles Puigdemont i Junts per Catalunya. A l'escrit, el presidenciable demanava que es deixès sense efectes la decisió del TC del passat divendres dia 27 en què s'acordava la suspensió de la investidura de Puigdemont si aquest no hi era present. JxCat considerava que les mesures preses pel TC "són nul·les de ple dret" i que "violen els drets fonamentals atès que no han estat sol·licitades per cap de les parts i envaeixen l'autonomia del Parlament i la competència exclusiva de la Mesa del Parlament en l'aplicació i interpretació del reglament". A més, en un recurs presentat pels advocats del president al Tribunal Suprem, aquest volia acreditar "la seva condició de diputat, posant de manifest que pot exercir els drets que li són inherents sense necessitat de cap tipus d'autorització judicial".

De moment, però, pesava l'anul·lació del Constitucional i qui més notava aquest pes és Roger Torrent, tal com s'ha vist finalment el dimarts. Era ell qui, si Puigdemont no compareixia l'hemicicle, havia d'autoritzar la seva investidura "en diferit". Els riscos judicials per a ell, els altres independentistes de la Mesa i els diputats en llibertat condicionals eren evidents. I al PP li ha faltat temps avui per recordar que Torrent "ja sabrà el que ha de fer perquè té dues filles".

Les opcions eren arriscar-se, desconvocar o cercar una pròrroga. Els independentistes semblaven conjurats a forçar una investidura de Puigdemont, tot i saber que era molt possible que aquesta acabés essent anul·lada finalment al no ser rubricada pel Rei o impugnada pel TC. L'ajornament anunciat, però, pot ser un gest simbòlic que, a més, podria permetre guanyar deu dies de marge als independentistes. "Si donés la raó a Puigdemont, el TC hauria de dir a Torrent que establís una nova data per a la investidura. I, si la resolució és contrària a Puigdemont, hauria de donar al president del Parlament deu dies per iniciar una nova ronda de contactes amb els grups per triar un altre candidat", explica el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós preguntat per Nació Digital. Malgrat tot, la imprevisibilitat amb la qual ha actuat el TC els darrers temps fa difícil fer pronòstics.

Així doncs, a l'espera que s'obri la porta majestuosa de fusta, Catalunya navega de nou en una dimensió desconeguda en què, com el gat de Schrödinguer, la investidura pot estar, a hores d'ara, tant viva com morta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.