XII Legislatura

L'aventura danesa de Puigdemont i el jutge Llarena

En la seva visita a la Universitat de Copenhaguen, el president català ha exposat la rellevància que pot tenir el moviment "democràtic" català per a Europa. Si la negativa del Suprem d'aprovar l'euroordre de detenció el permetia relaxar-se, els acadèmics danesos l'han collat arribant-lo a titllar de "populista"

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Deslliurat de l'euroordre de detenció que el retenia a Brussel·les, aquest dilluns Puigdemont ha visitat Dinamarca per fer una conferència a la Universitat de Copenhaguen. El risc, però, es mantenia. Qui avisa no és traïdor, i tal com havia advertit, la Fiscalia ha demanat ipso facto l'activació de l'ordre internacional de detenció. Aquest cop però, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit no promulgar l'euroordre. A l'argumentari s'explica que si s'aprovés l'ordre Puigdemont, podria ser investit president. No estaria al·ludint assistir al ple de manera voluntària, sinó que el retindrien els jutges danesos. Deslliurat d'aquest pes, el president català a l'exili i aspirant a ser investit de nou, ha pogut fer front a la conferència de manera més distesa. O no tant, ja que els acadèmics amb qui compartia taula s'han preocupat de collar-lo.

Així doncs, Carles Puigdemont ha criticat durament "l'autoritarisme" de l'Estat espanyol però, també el paper de la Unió Europea. "El suport de la UE a Rajoy legitima l'ús de la força i l'amenaça judicial a les nostres institucions. Pensàvem que, a l'Europa del 2017, la violació de drets fonamentals no seria una eina política de Madrid. Ens vam equivocar", ha reblat el president català. Ha volgut també, demostrar la importància que tenia l'afer català per al conjunt de la Unió Europea, "tant com el Brexit", i n'ha volgut subratllar el caràcter democràtic: "no pot ser vist com una crisi potencial d'Europa, sinó com una oportunitat per demostrar que la democràcia és més important que totes les fronteres". Puigdemont ha posat en relleu, allò que tantes vegades s'ha repetit a casa nostra, que "els catalans admirem Dinamarca. Nosaltres volem ser una Dinamarca del sud". Així doncs, ha volgut remarcar les similituds entre el país nòrdic i Catalunya, "dues nacions petites que hem sobreviscut a totes les vicissituds històriques. Hem entès que, amb la globalització, les petites nacions tenen unes perspectives econòmiques més adaptables".

Davant la mostra de determinació per seguir endavant amb el procés d'independència català, un dels acadèmics que participaven de la conferència ha advertit a Puigdemont que la manera de fer "política identitària que no cedeix es diu populisme". Preguntat després per moderador, el president català ha assegurat que la voluntat dels catalans era "expressar la nostra voluntat amb les eines democràtiques. No té res a veure amb el populisme" i ha aclarit que si no hi havia diàleg, era per les negatives de Rajoy a conversar sobre la possibilitat de fer un referèndum pactat. Un altre dels acadèmics presents li ha preguntat també per possible vincles catalans amb Rússia. Puigdemont ha resolt convidant als ponents a visitar Catalunya per desmentir uns retrets que ha titllat de "fake news".

Estratègia judicial amb obediència política

El mateix dilluns 22, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha justificat el rebuig a reemetre l'euroordre de detenció contra Carles Puigdemont pel seu viatge a Copenhaguen.

En els raonaments jurídics de la interlocutòria emesa per Pablo Llarena, es destaca que «res no semblaria més lògic que ordenar la detenció al territori europeu d'algú que es troba fugit més enllà de les nostres fronteres, si ja s'ha cursat l'ordre als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat perquè procedeixin a la detenció per posterior ingrés en presó».

El mateix document, però, matisa perquè no es llança l'euroordre. D'un costat, assenyala que Puigdemont buscaria «restablir el mateix govern sota el qual es va declarar l'anomenada república catalana i impulsar amb aquest objectiu la seua implantació. Una voluntat que busca reprendre el moment immediatament anterior al qual el Senat espanyol autoritzés l'aplicació de l'article 155, desactivant l'únic instrument que s'ha mostrat capaç de restablir l'ordre constitucional». A tot això caldria sumar «un tercer element». Esmentant raons exposades pels Lletrats del Parlament de Catalunya, «l'investigat no pot pretendre la seua investidura com a President del Consell de Govern de Catalunya, si lliurement eludeix –per la raó que siga– la seua compareixença davant l'Assemblea que l'ha de votar».

Llavors, Llarena conclou que «l'investigat no té cap altra finalitat que, desplaçant-se, buscar la detenció per subvertir la finalitat d'un instrument processal que està previst per garantir l'observança de l'ordenament jurídic, convertint-lo en un mecanisme que li possibiliti burlar l'ordre legal que regeix l'activitat parlamentària».

D'aquesta manera, «enfront de la impossibilitat legal d'optar a una investidura sense comparèixer al Parlament, la provocació d'una detenció a l'estranger busca que l'investigat puga fornir una justificació que la seua absència no respon a la seua lliure decisió com a pròfug de la justícia, sinó que és la conseqüència d'una situació que li ve imposada». Llavors, es buscaria, així, «afavorir l'estratègia anticonstitucional i il·legal, forçant un context en què puga delegar el seu vot» i «s'instrumentalitzaria la privació de llibertat per assolir la investidura», tal com deleguen el vot els actuals diputats presos.

Tal com s'ha fet fins ara, la interlocutòria torna a obeir raons d'estratègia política i no mecanismes de burocràcia judicial.

Cal recordar que la primera euroordre es va emetre el 3 de novembre, un dia després que tant Carles Puigdemont com la resta de consellers actualment en l'exili –Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí– no es presentaren a l'Audiència espanyola a declarar davant la jutgessa Carmen Lamela. Tots ells es van oferir a fer-ho de manera telemàtica des de Brussel·les, una alternativa que la jutgessa no va acceptar.

Després de la primera emissió, les autoritats belgues van prolongar el procés d'extradició a l'espera d'estudi. Lamela va demanar l'entrega de tots ells adduint raons de malversació financera, l'únic dels tres motius pels quals la justícia belga hauria d'haver actuat immediatament a les ordres del requeriment espanyols. La tipificació dels delictes de rebel·lió i sedició no està estipulada d'igual manera a Bèlgica, el que podria haver suposat la negació a extradir els acusats i, amb això, la fi del procés judicial. La justícia espanyola va calcular aquesta possibilitat, de tal manera que va retirar l'euroordre per forçar la permanència de Puigdemont i els altres quatre consellers a Bèlgica i impedir, d'aquesta manera, que tots ells tornaren a l'Estat. Aquesta ha estat la decisió més eficaç fins ara per evitar la tornada. L'experiència de Puigdemont a Dinamarca ha estat un capítol més d'aquesta història sense final previsible.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.