—Quina és la situació institucional de Groenlàndia en relació amb Dinamarca?
—Tenim dues menes de groenlandesos. Els que són a Groenlàndia i els que són a Dinamarca. Tots necessiten protecció perquè són una minoria. El problema és que Dinamarca, des de 1953, només ens registra com a danesos. Els groenlandesos a Dinamarca volen la independència, però qui els protegirà? Pel que fa a la independència, la majoria no saben quins són els seus drets. Els solen dir que no poden o que no són prou bons per fer-ho ara. Però, la qüestió és que des de 1721 fins a 1953 els groenlandesos és governaven prou bé sense que els danesos fessin res. Van començar a injectar diners per desenvolupar indústria i endur-se els recursos. Mai hem necessitat ajuda financera fins que vam esdevenir danesos.
—Quina és la situació de la llengua kalaallisut?
—És prou millor. L’anterior primer ministre, Hans Enoksen, que ha estat el cap del partit que jo dirigeixo ara, va fer algunes bones accions. Tenim una universitat i tenim una secretaria de llengua. La llengua està creixent fortament. El 2018, durant la campanya electoral vaig sentir danès i kalaallisut, però, el 2021, només kalaallisut. Aproximadament, el 70% parla només kalaallisut; el 15% parla les dues llengües i tens uns pocs que només parlen danès. Els que només parlen danès a Groenlàndia és gent en posició de poder.
—És per això que segueix parlant de colonització encara avui dia?
—Sí. Pots veure encara que per tenir el segell d’aprovació, has de ser bo amb el danès.
—Quanta gent hi viu, a Groenlàndia?
—Som 56.000. La gent pregunta com podem ser independents amb només aquesta gent. A Islàndia tenen la millor resposta a aquesta pregunta. Només has d’alimentar 56.000 persones. Els països grans tenen milions de gent per alimentar; és molt més difícil. Pots esdevenir una nació amb només 56.000 persones per alimentar? Privilegi!
—A les darreres eleccions, el 80% dels vots van ser per partits independentistes. Per què no hi ha un procés d’independència de Groenlàndia en marxa?
—Perquè la gent de dins i fora de Groenlàndia tendeix a no observar el que fan els partits. Només escolten el que diuen. Diuen que són independentistes. Però, si mires els darrers quaranta anys, són els mateixos partits i cap ha fet passos cap a la independència.
—Com ho justifiquen?
—No ho fan. Posen excuses. Diuen que cal resoldre altres coses abans.
—Vostè ha estat ministre del Govern de Groenlàndia. Va trobar certs límits per fer acció independentista?
—Sí. El primer que passa és que t’omplen de feina administrativa seriosa. Et diuen que això és el que cal fer. El segon cop que vaig ser part d’una coalició de govern, sabia que mai podia anar a l’oficina com a ministre i preguntar què havia de fer. Vaig dir que no volia fer aquestes tasques. Si no saps com dir que no, és difícil fer el canvi.
—Fins on sé, els principals partits diuen que hi ha problemes grans a Groenlàndia per resoldre… Creu que una Groenlàndia independent pot fer front a tot això?
—Digues un sol país al món que no tingui atur, alcoholisme, abús sexual, problemes socials... Per això dic que ho podem fer. No hi ha cap país al món que no tingui aquests problemes. Si mirem l’atur, som des del punt de vista estructural, al 2%. És alt? És molt baix comparat amb altres països. Volem fer front a aquests problemes, però no és un problema en sèrie. És una qüestió paral·lela. Mentre resols això, resols això altre, fas la independència.
—Per què el model actual d’autonomia que té Groenlàndia no és suficient?
—Perquè no va ser una negociació amb Dinamarca. Perquè no ens van preguntar si era el que volíem. No és el que vam voler, és el que vam poder agafar de Dinamarca.
—Hi ha res de bo a ser a Dinamarca per part de Groenlàndia? Què ofereixen als groenlandesos perquè no marxin?
—No. Saps què és el matrimoni amb infants? Groenlàndia va ser part d’un matrimoni infantil el 1953. Dinamarca va dir: “Ara estem casats”. Aquest infant no sap res. Però, quan creix li diuen que això és el que pot tenir.
—No és una visió paternalista de Groenlàndia?
—Aquesta és la visió que Dinamarca té. Recorda, Dinamarca, oficialment, va matar groenlandesos, va fer un genocidi. No ens volen a nosaltres, volen la nostra terra. Tanmateix, per alguna raó, vam seguir parlant amb Dinamarca i els vam dir que volíem alguna cosa més. Ells van dir que mai podríem ser independents, que la terra groenlandesa era danesa.
—Es refereix a la campanya d’anticonceptius que va impulsar Dinamarca als anys seixanta i setanta que va reduir a la meitat la natalitat de Groenlàndia?
—Ara el govern danès i el groenlandès intenten fer una comissió per veure tot el que ha passat des de 1953. Però, què ha passat amb els ministres que ho van fer? Res. La intenció de la comissió no és dir que haurien d’anar a la presó, és només per dir que no es pot acceptar.
—Hi ha un problema amb el turisme a Groenlàndia?
—Normalment, si tenies un turisme indígena sostenible amb una població de 56.000 persones, feies el que era just per a la població, no per als empresaris. A Groenlàndia, els principals empresaris que s’aprofiten del sistema són propietaris danesos. Un dels principals operadors turístics danesos té un contracte amb el Govern groenlandès per dur persones en vaixell de poble a poble. Malauradament, se n’aprofiten els danesos que es dediquen als turistes subsidiats pels acords amb el Govern, mentre tots els nadius que es dediquen al turisme no reben aquesta ajuda. Tots els diners són per a empreses daneses.
—Groenlàndia és un punt estratègic, geopolíticament parlant, per a Dinamarca i per als EUA. Com veuen aquesta qüestió en un escenari d’independència?
—Per nosaltres, el primer pas en un procés d’independència és tenir un acord de defensa amb els Estats Units. La gent pregunta per què volem treballar amb ells. Has de recordar que ara no és Dinamarca qui defensa Groenlàndia; va fer un acord amb els EUA per defensar Groenlàndia. L’única cosa que canviarem, bàsicament, és treure els vaixells de guerra danesos per vaixells amb la bandera de Groenlàndia, que faran de guàrdia costanera, no pas de força militar. És el que fa Islàndia. Això estalvia molts diners. Nosaltres no tenim enemics. No som un país que hagi anat mai a la guerra.
—No tenen por de caure, un cop surtin de la dependència danesa, en una dependència dels EUA?
—Si la por de ser dependent d’un altre et fa no voler la independència, has de recordar de tots els països del món interactuen entre ells. No existeix una independència completa. No ens importa treballar amb els EUA. Durant la Segona Guerra Mundial, Dinamarca era ocupada pels alemanys i qui va vetllar per Groenlàndia van ser els americans que van treballar amb nosaltres i ens van respectar.
—Ha dit que la lluita per la independència de Groenlàndia està molt lligada a la terra. Els partits independentistes groenlandesos estan preocupats pel canvi climàtic?
—Sí. Hi estem preocupats. El canvi climàtic és culpa dels països occidentals molt industrialitzats. Nosaltres som els receptors del canvi climàtic. Tenim dues opcions: podem ser castigats pels xèrifs i minimitzar el desenvolupament del nostre país o podem dir que no som els que estem contaminant el planeta. Groenlàndia, d’ençà que ha estat poblada, ha estat verda. Gairebé el 80% de la nostra electricitat ve de l’energia hidràulica. Tanmateix, no podem reduir la indústria minera. Sabem que hem d’ajudar amb la revolució verda extraient minerals estranys. Això ens beneficia a nosaltres i no fa mal a la fotografia col·lectiva.