Els crítics

Pel precipici de ‘The End of the F***ing World’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La història d’aquesta sèrie comença amb un cubell de les escombraries. Un cubell situat prop d’una botiga de còmics de Londres on el guionista John Entwistle va trobar, tot passant-hi a prop, un petit còmic. Li va cridar l’atenció, el va agafar i va entrar a la botiga preguntant per la troballa. Es tractava d’un còmic autoeditat, li van dir, que l’autor venia a un dòlar cada número. D’això fa més de 10 anys. Ara aquest còmic està generant milions de dòlars de beneficis en forma de sèrie de televisió a través de Netflix. Es diu The End of the F***ing World i es tracta d’una història sobre dos adolescents particulars. A ell li agrada matar animals, ella es dedica a deixar anar comentaris ofensius. Aquesta actitud asocials els porta a fixar-se l’un en l’altre i reconèixer-se mútuament com dos individus que no encaixen. Decidiran encaixar junts i escapar de casa. I amb ells l’espectador, enganxat a la relació entre els dos protagonistes i el seu camí cap a l’autodestrucció en aquesta mena de road movie adolescent que a mesura que suma quilòmetres va aprofundint i transformant els protagonistes.

Encara que el teen angst ha estat retratat sovint a les sèries de televisió en sèries que van des de la grungeMy So-Called Life fins a altres de més recents com Skam, els referents de The End of the F***ing World són més aviat cinematogràfics. No és estrany tenint en compte que originalment el pla de John Entwistle era fer-ne una pel·lícula, i durant anys això és el que va intentar fer amb el material original del còmic després de contactar amb Charles Forsman, l’autor de les vinyetes. Va ser quan va aparèixer Netflix (coproductora de l’adaptació juntament amb el canal britànic Channel 4) que es va decidir fer-ne una sèrie. Era una decisió lògica, ja que el còmic s’havia concebut per entregues i els cliffhangers de les vinyetes es podien traslladar a la narració serial. Però malgrat que estructuralment The End of the F***ing World funciona com una sèrie, les seves influències se situen al cinema de Quentin Tarantino, Wes Anderson i els germans Coen. Així, el recorregut de la sèrie és ple d’esclats de violència i personatges rars, i es desenvolupa en un paisatge visual de referències clarament nord-americanes.

Com que el noi manifesta des del principi la seva intenció d’assassinar la noia durant el viatge, la sèrie aconsegueix captar ràpid l’interès de l’espectador que vol saber què passarà i així els vuit episodis, de només vint minuts cadascun passen volant. A més, la sèrie és prou intel·ligent per reformular el punt de partida i derivar en una exploració existencial dels dos personatges i en un retrat del món adult que, en comptes d’ajudar aquestes dues criatures desorientades, les acaba de conduir cap a la delinqüència, i doncs cap al precipici. Sent només dos personatges durant bona part del recorregut d’aquesta Thelmai Louise adolescent, la química dels actors és un ingredient clau per a The End of the F***ing World, però també cal assenyalar l’habilitat de la sèrie utilitzant les veus en off dels dos personatges i combinant-les amb el diàleg i amb algunes imatges del que tenen al cap, en un muntatge brusc que assalta l’espectador. Si unim aquestes sensacions amb una estètica de cine indie, queda clar que  Netflix ha tornat a demostrar (ja ho va fer l’any passat amb The OA) que les ficcions poc convencionals poden agradar a un públic ampli i que d’un còmic trobat en un cubell d’escombraries en pot sortir la sèrie més comentada de principis de 2018.

 

The End of the F***ing World
Creador: Jonathan Entwistle
(basat en el còmic de Charles Forsman)
Repartiment: Jessica Barden, Alex Lawther.
Temporades: 1
Canal: Netflix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.