Els crítics

El fenomen 'Skam'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La velocitat a què se succeeixen les estrenes en el món de les sèries fa que darrerament sigui més complicat dedicar temps a fer el seguiment de ficcions en curs. Així és com la crítica d’un servidor sobre l’última temporada de Skam va quedar al calaix dels apunts, i ens hi posem avui, perquè des d’aleshores aquesta petita sèrie noruega sobre les vides d’un grup d’adolescents ha despertat l’interès de la indústria televisiva més enllà dels països escandinaus i actualment se’n preparen fins a cinc remakes. El que crida més l’atenció és el nord-americà, perquè l’ha adquirit Facebook per ser una de les primeres produccions originals del seu servei Facebook Watch. La xarxa social va comprar la sèrie al MIPCOM, on també ho va fer Movistar+, per fer-ne la versió espanyola, que probablement serà la que acabi sent més coneguda a casa nostra. També n’hi haurà versió italiana, francesa i alemanya. O sigui que, creguin-me, sentiran a parlar de Skam, que, en realitat, és un fenomen que ja fa temps que és ben viu a casa nostra, especialment entre els adolescents (el seu públic objectiu), que l’han seguit a través de la xarxa, fent servir subtítols i creant una comunitat on-line.

No cal ser adolescent per gaudir de Skam ni per veure quins són els elements que l’han convertit en un fenomen. El fet més novedós és la manera d’estructurar i emetre la sèrie.  Consistia en una websèrie fragments de vídeo amb una data (dia de la setmana i hora) que feia referència al moment en què els personatges eren a la ficció. Cadascun d’aquests vídeos es llançava a la xarxa al mateix dia i hora a la vida real, i es creava l’efecte de seguir la vida dels personatges al mateix temps que s’esdevé (si en un fragment dos personatges es troben dimarts a les 21.35h, el vídeo es publica dimarts a les 21.35h). Al mateix temps, s’aconseguia que l’espectador estigués pendent de quan sortiria el següent vídeo, ja que els dies i les hores els marcava la ficció, no una programació convencional. Quan Skam va començar a ser un èxit, es va emetre per la televisió en format d’episodi setmanal (que recopilava els diferents fragments de vídeo d’una setmana), però l’origen de l’èxit és aquesta forma de desenvolupar la història, essencial per crear la sensació que els personatges eren reals (a això també hi va ajudar que durant les primeres temporades els actors no participessin en cap acte públic).

Aquesta sensació, reforçada amb un estil que busca constantment la intimitat, és el principal punt fort de Skam i també el que la diferencia d’altres sèries sobre els adolescents com Skins (amb la que té en comú el fet de tenir un personatge central a cada temporada). Skam és una sèrie que deixa respirar els seus personatges perquè dubtin, quedin en silenci i s’expressin a la seva manera, i aconseguir allò que és tan estrany que passi en sèries sobre adolescents que és fer desaparèixer la veu dels guionistes adults. Així, els temes de la sèrie se centren en les inquietuds pròpies de l’adolescència, demostrant ser especialment eficaç tractant temes complexos com ara l’homosexualitat o l’anorèxia. De fet, el gran encert de l’última temporada va ser presentar el punt de vista del personatge musulmà de la sèrie, que a més és dona, i mostrar els dilemes amb què batalla a diari. La construcció de l’univers d’aquest personatge i la complexitat de la seva situació és la mena de retrat que no trobareu en cap altra sèrie i que fa que se li perdonin, a Skam, aspectes millorables (com alguns conflictes resolts per la via ràpida, a conveniència del guió). No esperin que arribin els remakes per donar-li una oportunitat: Skam fa temps que se l’ha guanyat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.