XII Legislatura

JxCat i ERC pacten la presidència del Parlament per a Roger Torrent i Puigdemont per a ser investit president de la Generalitat

Si rep els suports necessaris, com tot sembla indicar, el republicà serà l'encarregat de substituir a Carme Forcadell al capdavant de la institució parlamentària. A més, Alba Vergés serà l'encarregada d'ocupar la secretaria de la Mesa que li pertocaria a ERC. Alhora, ERC i JxCat han acordat que proposaran Puigdemont per a la investidura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ja s'ha resolt el primer enigma de la legislatura. Si tot segueix el guió marcat, el diputat d'Esquerra Republicana Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) serà pròxim president del Parlament. Així ho ha confirmat aquest dimarts al vespre la Permanent de partit. ERC, a qui li toca un segon lloc a la Mesa, proposarà també a Alba Vergés (Igualada, 1978) que, previsiblement, ocuparà una de les secretaries. D'aquesta manera, queden descartats altres noms que havien sonat, com el d'Ernest Maragall o el de Raül Romeva.

Torrent, que en els compassos finals de la darrera legislatura va guanyar protagonisme exercint de portaveu, es convertirà en la persona més jove que ocupa el càrrec. Amb aquest pas, el previsible substitut de Carme Forcadell, es consolida com un dels actius més ferms del partit. Malgrat la seva joventut, el futur president del Parlament va entrar al partit el 1998 quan va començar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, és alcalde de Sarrià de Ter des del 2007 i diputat des del 2012. Al seu torn, Vergés és també un dels actius a l'alça del partit on milita des del 2011. Diputada des del 2012, s'ha fet coneguda arran de la seva participació en la comissió parlamentària d'investigació de l'Operació Catalunya.

A part dels dos candidats d'ERC, també és públic que C's presentarà a José Maria Espejo-Saavedra i el PSC a David Pérez. Resta per conèixer els noms que proposarà Junts per Catalunya i la segona persona que proposarà Ciutadans. El que sí que queda descartat, per ara, és l'entrada de representants de la CUP o Catalunya En Comú-Podem, tal com s'havia especulat els darrers dies.

També s'ha sabut que els dos principals partits independentistes, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, han acordat proposar Carles Puigdemont com a candidat a ser investit. Un fet previsible, malgrat que caldrà veure com esquiven els entrebancs que el Govern espanyol ja ha anunciat que hi posarà.

Cercant suports

L'aritmètica derivada de les votacions per escollir els càrrecs de la Mesa obliga als pactes entre formacions si es volen assegurar llocs fixes. A les negociacions d'aquesta XII Legislatura, a banda de les sumes i les restes, s'hi han sumat els arguments legals. La condició d'exiliats de fins a 5 diputats de Junts per Catalunya i ERC i l'existència de tres presos polítics amb acta de diputat (Junqueras, Sánchez i Forn) fa que la majoria absoluta independentista quedi en entredit i passi de 70 a 62 diputats.

De partida, els 3 presos polítics, segons va sentenciar el magistrat Llarena del Tribunal Suprem, tindrien dret a delegar el seu vot. El que podria desplaçar la suma de 62 a 65 diputats. Amb aquests 65 diputats es produiria un empat amb la resta dels partits (Ciutadans, PSC, CatComú i PP). Aquest empat donaria la presidència del Parlament a Ciutadans, ja que el reglament estipula que si es produeixen 4 empats seguits, la balança es decanta cap al partit més votat. Tanmateix, CatComú ja ha avançat que no donarà suport a la proposta dels d'Arrimadas. Així doncs, els independentistes en tindrien prou amb 62 vots i no caldria que els presos polítics demanessin el vot delegat. Cal tenir en compte que, ahir, un informe dels lletrats del Parlament descartava la possibilitat del vot delegat per part dels presos polítics i els exiliats, no obstant això, deixaven la desició final a la Mesa d'edat, en mans dels republicans.

D'altra banda, la CUP ha anunciat que donarà "suport a la constitució d'una Mesa del Parlament de majoria independentista, sense demanar a canvi contraprestacions materials" pel seu subgrup parlamentari.

Picabaralles internes

Una altra de les batalles que es lliuren aquests dies és el repartiment dels despatxos dels grups parlamentaris i el repartiment dels seients de l'hemicicle entre els partits. Si bé sol ser una negociació cordial, membres dels diferents partits destaquen que aquest cop s'han viscut amb més tensió. A hores d'ara, la distribució dels espais ja està tancada però, falta per ajustar on es situaran els diputats. Segons coneixedors de la situació, C's hauria volgut fer valdre la seva condició de partit més votat en aquestes negociacions amb formes "impertinents". Tanmateix, des de la formació taronja, Arrimadas ha volgut carregar contra Podemos, aquest matí, explicant que CatComú hauria pactat amb els partits independentistes ubicar-se a les cadires del costat dels partits independentistes en comptes dels llocs més ocupats a l'esquerra que ocupaven fins ara.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.