Nou embolic al Parlament de Catalunya. L’anomalia en què es van celebrar les eleccions del 21 de desembre s’està prolongant durant les setmanes posteriors. A pocs dies de la sessió constitutiva i en el compte enrere cap a la investidura, ara els lletrats del Parlament han anunciat que el reglament de la institució democràtica no inclou la possibilitat d'una investidura telemàtica. Tot just el que plantegen Carles Puigdemont, amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana des del primer moment.
Els lletrats, però, no només han qüestionat les intencions del candidat a ser reelegit president de la Generalitat. Els diputats presos –Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez– també estarien incorrent en una anormalitat si deleguen el vot atès que, segons informen els lletrats, el Parlament només permetria delegar el vot en cas d’hospitalització, de malaltia greu o d’incapacitat prolongada, un concepte que no inclou el de l’empresonament.
Així, «la sessió constitutiva és una sessió que té una naturalesa i característiques especials que la diferencien de les sessions ordinàries i extraordinàries. És una sessió que ve predeterminada legalment i que és convocada pel President de la Generalitat (o, en aquesta ocasió, del Govern de l’Estat en aplicació de l’article 155 CE) i que s’ha de realitzar el dia assenyalat en el decret de convocatòria. D’altra banda, té dues finalitats concretes, necessàries perquè el Parlament electe pugui funcionar normalment: la constitució de la Cambra i l’elecció de la Mesa que és el seu òrgan rector col·legiat. Es tracta, doncs, d’una sessió en la qual s’ha de realitzar uns actes sense els quals el Parlament no es pot considerar vàlidament constituït, ni pot començar a funcionar. En definitiva, sense aquests dos requisits, el mandat democràtic sorgit de les eleccions no pot operar, perquè no es podria traduir institucionalment».
En la sessió constitutiva s’hauria de configurar la Mesa del Parlament. I es necessita la participació de tots els diputats, ja que l’excepció no s’aplica, segons l’informe, a la sessió constitutiva, «de manera que la seva realització no pot ser evitada per la inassistència d’una part dels membres del Parlament, encara que constitueixin la majoria absoluta». La constitutiva, per tant, no entraria entre les sessions ordinàries i extraordinàries que sí que admetrien l’absència de diputats que podrien o no votar de manera delegada segons les circumstàncies concretes. La primera sessió posterior als comicis, però, és excepcional i no admet cap mena d’anomalia.
L’article 93
Aquest article és el que dóna supòsits que justificarien la delegació del vot. Serien la baixa per maternitat o paternitat o «supòsits d’hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades». Segons informen, cap de les modalitats possibles perquè els presos i els exiliats voten (substitució temporal o vot telemàtic) no estan previstes al reglament.
L’única manera que els diputats que es troben en presó preventiva pogueren desenvolupar el treball pel qual van ser escollits democràticament seria el d’una autorització judicial que els permetera l’assistència a les sessions de la Cambra, cosa que va denegar recentment el jutge Pablo Llarena a Oriol Junqueras, a Joaquim Forn i a Jordi Sànchez, malgrat que els dos últims ni tan sols havien fet la petició al respecte.
«Pel que fa als diputats electes que es troben a Bèlgica, aquests no precisen de cap autorització: l’ordre de detenció europea fou retirada pel Tribunal Suprem. No obstant, pesa contra ells una ordre de detenció a l’Estat amb les possibles conseqüències inherents». Segons continua el document, «cal tenir en compte les consideracions que hem exposat sobre les causes que permeten la delegació, entre les quals no sembla que n’hi hagi cap que pogués justificar-la en aquests dos supòsits». Com a darrera justificació, els lletrats es remeten a la interlocutòria contra les persones implicades en aquesta situació i només obre la porta a que s’amplie el "criteri d’incapacitat" incloent l’adjectiu «legal».
Tal com relata el mateix informe, «en condicions normals, correspon a la Mesa del Parlament conèixer i resoldre les peticions de delegació de vot. Tanmateix, per a la sessió constitutiva no es pot complir aquest requisit en tant que la mesa no es pot constituir fins que no ha estat elegida. El problema es troba, per tant, en quin òrgan ha de decidir sobre la delegació de vot respecte de la votació en la sessió constitutiva per elegir la Mesa». El Govern espanyol ja ha anunciat, a més, que impediria per tots els mitjans una investidura a distància. La sessió del dimecres dia 17, per tant, es preveu més incerta encara.
Més encara quan Mariano Rajoy ha reiterat la intenció de prolongar l'aplicació de l'article 155 si Puigdemont és investit president des de Brussel·les en la junta directiva del paper popular. L'última paraula sobre la decisió de la investidura a distància, però, la tindrà la Mesa del Parlament, tot i que l'acceptació d'aquest mètode seria desautoritzada immediatament des de Madrid.
Manifest de juristes
Només fer-se pública la valoració dels lletrats, la Coordinació d'Advocats Catalans ha emés un comunicat en que qüestiona el document esmentat. Es fonamenta en el "dret" de les persones "a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits" i "sense restriccions indegudes a accedir a les funcions públiques amb condicions d'igualtat, essent el poble el fonament de l'autoritat de l'Estat".
"Els diputats no només tenen el dret d'assistir a totes les sessions del Parlament, sinó que també els és un deure, el qual s'estén als debats i a les votacions, segons l'article 4, i tenen dret a rebre directament o per mitjà del grup parlamentari el suport tècnic necessari per a complir llurs tasques i funcions (article 5), havent-los de proveir dels mitjans materials suficients per exercir amb eficàcia i eficiència llurs funcions d'acord amb l'article 33".