Fractura generacional

El mur invisible dels joves

En les societats modernes no només trobem desigualtats de renda o de gènere. També existeix la bretxa generacional, en la qual els joves es topen amb un mur força invisible. Aquest és el missatge que llança el col·lectiu Politikon al seu nou llibre, El muro invisble. Las dificultades de ser joven en España (Debate). Dos dels seus autors, Jorge Galindo i Kiko Llaneras, han presentat aquest divendres el llibre a València. A la xerrada, ambdós han explicat quins són els elements que componen aquesta muralla de diferents altures i han situat al País Valencià com a exemple del canvi generacional a la cultura i la política.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Abans que esclatara el 15-M, era complicat trobar a l'espai comunicatiu espanyol les tribunes oportunes perquè uns joves politòlegs en digueren la seua. Volien explicar la seua visió de les coses amb les dades com a argument de cada qüestió. Però, en aquell moment, el panorama mediàtic estatal comptava amb els seus analistes de capçalera. I la solució per esquivar aquell mur d'entrada a la intel·lectualitat espanyola -o, si més no, aportar la seua mirada sobre els afers públics-, va ser crear un blog conjunt a internet. Un portal que va fer-se famós gràcies a l'efervescència política desencadenada arran del moviment dels indignats.

Les dificultats, finalment superades, d'aquest grup de politòlegs per accedir als espais d'opinió dels principals mitjans de comunicació era la mostra d'aquesta tanca generacional a la qual s'enfronten els joves. Una barrera que ara analitzen en el seu últim llibre, El muro invisible. Las dificultades de ser joven en España (Debate). I que, de la mà de la periodista valenciana María Jesús Espinosa, han presentat a la llibreria Bartleby de València. El sociòleg Jorge Galindo i l'enginyer Kiko Llaneras han estat els membres del col·lectiu Politikon encarregats d'explicar el llibre al cap i casal per la seua condició de valencians.

Davant l'atenta mirada del director de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, Francisco Pérez, i del conseller d'Educació, Vicent Marzà, els autors han explicat les raons d'aquesta fractura generacional, que condemna a la precarietat laboral als joves. O que, fins i tot, els converteix en becaris de facto fins als quaranta anys. «Si ets jove, s'assumeix que has de tenir més disponibilitat. Que no tenir fills, ni altres obligacions familiars, ni grans hipoteques són raons per estar sotmès a unes condicions laborals més precàries», ha censurat Llaneras. «A més, que també s'interioritza que aquesta desigualtat generacional s'acabarà quan deixes de ser jove», ha afegit.

«Aquesta fractura generacional, si més no, té diferents graus. El mur no és homogeni», ha complementat Galindo. Per al sociòleg nascut al barri del Cabanyal, la tanca s'eleva més si provens de classe obrera i si ets dona. «La penalització dels joves de classe obrera és major. I si són dones, encara més. Perquè no només pateixen una bretxa laboral -no estem parlant sols de salaris-, també troben majors dificultats i costos d'oportunitat en les decisions que prenen familiars, com ara tenir fills. En aquest moment, i a causa de la manca de polítiques de permisos de paternitat efectives, les carreres professionals de dos joves de diferents sexes divergeixen molt», ha assenyalat.

Amb l'objectiu d'evitar que «aquesta minoria oprimida», en paraules del director The Economist en un article l'any 2016, seguisca xocant contra el mur generacional, Galindo ha proposat una renovació del pacte entre generacions. «És l'única solució dels joves. Votem menys que la resta i, a més, som menys demogràficament. Només tenim aquesta eixida possible per finalitzar amb la bretxa que patim és l'acord amb els majors», ha reivindicat.

D'esquerra a dreta: Jorge Galindo, María Jesús Espinosa i Kiko Llaneras en la presentació del nou llibre de Politikon a València| @ramonmarrades

Perquè, en efecte, el sociòleg ha apuntat que els joves a l'Estat espanyol, en conseqüència amb la tendència europea, són els més al·lèrgics a les urnes. Especialment, si són de classes més desfavorides. «Els joves, quan són de classe obrera, tenen necessitats més urgents que no informar-se de política. I, per això, es produeix una major abstenció entre aquestes capes socials», ha indicat. «Un fet, però, contradictori. Són els que més necessiten votar perquè les coses canvien», ha lamentat.

Espinosa, que ha anat marcant el debat entre ambdós autors amb les seues preguntes, ha plantejat als autors les raons perquè els joves no es mobilitzen suficient. «Fer lobby defensant uns interessos determinats durant un període llarg de temps és la millor manera d'aconseguir que les teues demandes siguen escoltades pels poder públics. I aquesta forma de practicar, és una rara avis als joves. Només casos com el de Joventut Sense Futur, ara desmondada per la marxa de la seua gent a Podem, tenien aquesta direcció», ha afirmat Galindo. «És, a més, la forma més adequada perquè t'escolten els partits, que busquen uns determinats nuclis de votants prometent unes demandes transversals que no desmunten el seu missatge principal», ha sentenciat.

Amb el còctel d'atur i joventut damunt de la taula de debat, la qüestió de la marxa de talent no s'ha obviat al debat. «És positiu que determinada gent surta d'Espanya. Ara, el que ens preocupa és aquella que va marxar sense voler i la que també, per manca d'oportunitats i recursos, no ha pogut emigrar», ha opinat Llaneras. «Exacte!», ha contestat Galindo, que ha reivindicat: «Els més afectats no són aquells que marxen becats a altres països d'Europa, com vaig fer jo. Són aquells que es queden a la nostra terra i han de patir llargs períodes d'atur. Són aquells que van veure com podien passar de ser classe obrera a classe mitjana. Per això, van abandonar els seus estudis en l'època del boom de la rajola. No eren uns irresponsables com es diu habitualment».

València, paradigma del canvi generacional

Espinosa, però, no ha volgut finalitzar el debat sense introduir una qüestió amb mirada valenciana. «Sempre intente que se'n parle més de València», ha defensat la periodista. «Als valencians, i, per tant, també als joves nascuts en aquesta terra, sempre se'ns ha posat d'exemple de no saber votar», ha criticat Espinosa. «Sí, sempre que viatjaves per l'Estat et feien la broma de la corrupció era com la paella, en València com cap», ha reblat Galindo.

«Ara bé, cal destacar que la Comunitat Valenciana ha estat l'única que ha castigat la corrupció amb un gir electoral que s'ha transformat en un govern alternatiu. I que, a més a més, ha baixat l'edat mitjana dels parlamentaris de les Corts Valencianes, així com dels càrrecs d'alta responsabilitat. I una mostra d'això, són alguns dels amics que m'acompanyen ací [en referència al cap de gabinet de Marzà, Vicent Martínez]», ha reivindicat el sociòleg, que també ha lloat les bondats de l'anomenat contracte únic amb una xarxa de prestacions complementàries per posar fi a la precarietat laboral dels joves. Unes mesures que, segons els membres de Politikon, tombarien el mur generacional. La mateixa barrera que ells van trencar en comptar actualment en gran presència als mitjans de comunicació espanyols de referència.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.