Ciutadans vs PP

Esgarrapades postelectorals a la dreta espanyola

Ciutadans vol aprofitar els resultats del 21D per guanyar terreny a Mariano Rajoy a Madrid. El PP, que va sortir tocat de les eleccions catalanes, ha apujat el to de la crítica a la vegada que intenta mantenir un pacte amb la formació taronja que els permeti aprovar els Pressupostos. La pugna és servida.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Rajoy va perdre, i molt, el 21D. I sí, que l’independentisme guanyés les eleccions, malgrat els presos polítics i els exiliats, va ser un revés important al seu pla per aigualir les aspiracions sobiranistes catalanes. També, en conseqüència, per al seu projecte d’Estat espanyol. Hi ha, però, una altra derrota, que li pot passar factura a llarg termini. Els mals resultats del Partit Popular català, els pitjors des de la creació del partit, han anat acompanyats d’uns números històrics del que molts percebien com el germà petit de la dreta espanyola i espanyolista.

Certament, a les eleccions del 27 de setembre de 2015, Ciutadans ja va passar per davant del PP. Però ni els taronja eren primera força a Catalunya amb 36 diputats ni els populars estaven condemnats al Grup Mixt amb 4 escons. Albert Rivera ho sap i ja fa temps que esmola les ungles per —fent servir una metàfora podemita—, “assaltar el cel” al Congrés dels Diputats madrileny. Malgrat que encara se sent fort a la resta de l’Estat, Mariano Rajoy ha vist les orelles al llop. Els populars n’intercalaran una de freda i una altra de calenta per a Ciutadans. No es poden permetre perdre un pam de terreny més davant d’ells, però, a la vegada, els necessiten per mantenir la seva estabilitat governamental, més ara que s’acosten els Pressupostos. Així doncs, veurem punyalades, però amb ganivets de plàstic. No fos cas que, com ha passat a Catalunya, acabessin tan ferits que perillés la seva majoria al Congrés. 

Carmen Moraga, que fa més de 30 anys que cobreix la política madrilenya i ara treballa per a eldiario.es, creu que després del 21D “la relació és tensa, sobretot perquè els resultats han deixat en evidència que el PP és irrellevant a Catalunya. C’s és un partit que no consideraven perillós i ara s’ha menjat el seu electorat”.

Les darreres setmanes, temes com la investidura del president a Catalunya o la publicació d’un informe contundent del Tribunal de Comptes sobre les finances de Ciutadans ja han provocat els primers focs creuats. Les enquestes, que tornen a inflar les expectatives dels de Rivera a Madrid, aviven encara més les flames a l’arena mediàtica i els més atrevits ja posen sobre la taula un sorpasso que, de moment, queda lluny. El que ha passat a Catalunya aquest desembre serà una experiència clau per entendre la competició que es lliurarà els mesos vinents en la dreta espanyola.

Cara i creu

El daltabaix electoral del PP i l’èxit de C’s accentuen unes tensions que, també a Madrid, ja es van deixar entreveure abans i durant la campanya. “Què estan fent perquè Catalunya no sigui un territori sense llei?”, etzibava Rivera al ministre Cristóbal Montoro durant la sessió de control del dia 8 de novembre, coincidint amb la jornada de vaga catalana en la qual els CDRvan tallar les principals carreteres del Principat. Mentrestant, els populars catalans feien una campanya de perfil baix, defugint els mítings i fent aparèixer Rajoy a darrera hora. “El vot al PP és l’únic que no està subjecte a barates”, afirmava el president espanyol que, fins ara, sempre s’havia aferrat al relat que, la de Ciutadans, no era una opció fiable per governar. “No és el mateix tenir opinions que prendre decisions. Nosaltres sabem governar i això és quelcom que alguns no han provat mai”, apuntava el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, també en els compassos previs de la campanya.

La percepció de l’electorat català no va ser pas aquesta i Inés Arrimadas va aconseguir aglutinar el vot útil no independentista que la feia enfilar-se fins als 36 escons. “Mirant com ha canviat el vot per comarques es veu una relació molt clara. Allà on ha guanyat més C’s és on més ha perdut el PP. Estic convençut que, quan tinguem dades dels sondejos postelectorals, veurem que a escala individual hi ha hagut una transferència de vot molt forta”, explica el politòleg del European University InstituteGuillem Vidal.

Entre les files populars no han tardat a aparèixer crítiques internes. Fins al 21 de desembre, Juan Arza era el secretari d’estudis del PP català però, després dels mals resultats, va decidir dimitir de la direcció del partit, malgrat que hi continua militant. Creu que les equivocacions no són només d’aquestes eleccions sinó que “vénen de temps enrere. Hem comès errades des de fa temps. Hauríem d’haver tingut més iniciativa a Catalunya i més capacitat de fer propostes”. Una altra vella coneguda del partit, Montserrat Nebrera, que va abandonar la formació el 2009, concorda amb ell i creu que “des del Pla Hidrològic Nacional el PP no ha entès que necessita una veu pròpia per a Catalunya a la manera d’Unión del Pueblo Navarro”. D’altra banda, des d’una perspectiva del votant unionista, la crítica cap a la poca contundència amb què s’ha aplicat el 155 ha estat un dels principals baluards per als de C’s. “Des de Madrid hauríem d’haver estat molt més contundents contra les elits independentistes. Ciutadans no és que hagi fet molt bé les coses, s’ha aprofitat de la situació del PP que ha hagut de governar i prendre decisions mentre ells s’han pogut presentar nets”, afegeix Arza, que assenyala les pressions del PSOE com una de les causes de la manca de duresa amb què, segons ell, s’implementa el 155.
Segons una informació publicada a El Espanyol, també des del PP de les Illes Balears i del País Valencià es veu amb preocupació l’auge de C’s que, consideren, els ha “pres” la bandera de l’antiindependentisme. “Si no som capaços d’entendre’ns amb ells en un tema com l’adoctrinament, estem morts. La posició de fons que defensem és la mateixa”, exposen al diari de Pedro J. Ramírez fonts del PP illenc que demanen una “profunda reflexió” a la cúpula del partit.
El partit també ha rebut dures crítiques per part de la FAES. La fundació liderada per José Maria Aznar, històricament vinculada al PP, ha donat suport a Ciutadans en aquestes darreres eleccions i ha enaltit els seus resultats contra els dels populars. Malgrat tot, Miralles creu que més que com un acostament d’Aznar al partit de Rivera, cal llegir la situació “quant a oposició interna que respon a la lluita de poder que hi ha dins el PP”.

Ganivets

Davant d’aquesta situació, el PP ha iniciat una campanya de desgast contra Ciutadans, començant per la investidura del president de la Generalitat. Els populars retreuen a Arrimadas que no intenti buscar un pacte que li permeti ser escollida presidenta de la Generalitat. “Nosaltres sabem comptar. No és moment de presentar una investidura que és inviable”. Així responia als populars, dimecres 3 de gener, el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, que aprofitava l’ocasió per treure els draps bruts als populars i acusar-los de no haver-los fet costat fa uns mesos per presentar una moció de censura contra Puigdemont: “Feia falta una firma del PP i ens la negaren”.
Abans d’això, el dia 1 de gener, la polèmica s’obria amb l’informe del Tribunal de Comptes on es recollien importants desviacions dels comptes de la formació taronja. Altre cop el popular Maíllo, ara en una entrevista a Europa Press, destacava que el missatge de “regeneració” de Ciutadans era “incompatible” amb l’esmentat informe i els advertia que ells també s’havien “d’acostumar” a ser criticats pels altres partits. “Són les regles del joc”, remarcava. “Això el PP ho ha aprofitat de manera oportuna per criticar la nova política. D’alguna manera ha vist com li roben el lloc, que van de debò i ha decidit hostiar-los”, explica el politòleg Francesc Miralles.

Els populars tampoc han volgut desaprofitar un dels successos més dramàtics i mediàtics dels darrers dies per carregar contra Ciutadans. En vista de l’assassinat masclista de Diana Quer i la detenció del seu assassí, els populars van aprofitar per carregar contra els partits que es van oposar a la presó permanent revisable en el seu moment. En especial contra Ciutadans, que en aquella ocasió es va abstenir. Així, la diputada del PP Carmen Dueñascriticava en Twitter la seva “demagògia i irresponsabilitat” i el també diputat José Antonio Martín Toledano titllava la seva abstenció d’“impresentable”.

Les crítiques, de fet, no han acabat aquí. Des de Gènova també s’ha criticat que, mentre la formació de Rivera critica el cupo basc a Madrid, al País Valencià defensen mesures de finançament que podrien assimilar-s’hi, a parer seu.
Vist tot això, en una entrevista a la COPE el passat dijous dia 5, Arrimadas deia que li feien “molta gràcia” les crítiques per part del PP i els acusava del fet que després dels mals resultats intentessin “desviar la pressió que tenen ells intentant pressionar Ciutadans”. La líder taronja afirmava que no es desviarien “per les crítiques de partits que han tret un resultat pèssim i només ens volen desgastar”.

Efecte contagi

L’interrogant, ara, és saber si la migració de votants del PP cap a la llista d’Arrimadas és una qüestió conjuntural fruit de la polarització d’aquests comicis o es convertirà en una tendència estable amb rèpliques, fins i tot, al Congrés i en altres comunitats autònomes.

“L’estructura del PP al conjunt de l’Estat és molt ferma, té molts quadres dirigents que un partit jove com C’s no té. Es veurà quan arribin les municipals”, exposa Nebrera. L’exdirigent popular creu que els resultats catalans no són extrapolables perquè “la tendència al bipartidisme sembla molt forta” i diu que no té clar que “amb l’aposta que ha fet per ells el món empresarial aquestes eleccions en tinguin prou. Un partit polític és molt més que això”.

Al seu torn, Guillem Vidal creu que es tracta d’un vot conjuntural i creu que en un futur “seguirà pesant molt la divisió generacional. Els pensionistes solen ser molt fidels al seu vot i el PP té molta fidelitat dins d’aquestes generacions”. La seva aposta és que, en un futur, és possible que les dues formacions “igualin forces”, malgrat que veu possible que a les pròximes eleccions generals “Ciutadans pot mantenir els resultats a Catalunya, el desprestigi del PP és molt profund”. També és escèptic Miralles, que denota com “després del 27S es va dir que també pujarien i després es van desinflar en qüestió de setmanes. Lluny d’eleccions la intenció de vot de C’s a Espanya és més alta que mai”.

Moraga, però, remarca que els bons resultats de Ciutadans a Catalunya fan “sentir-se fort a Rivera, que creu que tot això pot tenir un efecte dòmino a les municipals i a les autonòmiques”. Segons ella, fonts del partit taronja li haurien comentat off the record que ara Rajoy “ja no es pot posar estupend”, fent referència a la sensació d’haver estat menystinguts pel president del govern que tenen alguns dirigents de C’s. De fet, per contra dels altres analistes, aquesta periodista creu que, si la tendència del PP va a la baixa, quan s’acostin les eleccions generals els mitjans de comunicació afins i el món empresarial “es cuidaran prou d’impulsar el que podria convertir-se en un futur president o soci de govern”.

Així doncs, a la formació taronja no li interessa collar el PP fins al punt que es vegi obligat a convocar eleccions anticipades. El desgast que els dies de govern provoca als populars juga a favor dels de Rivera. “Seran conservadors. Tot el que han fet ara de no batallar per la investidura és una manera d’aixecar gas. El PP vol que vagin al màxim i es cremin”, relata Miralles.

Sigui com sigui, qui no veu remota del tot la possibilitat que C’s sigui una amenaça real pel PP és Mariano Rajoy. Malgrat les crítiques, es cuidarà bastant de mantenir una relació prou cordial amb els de Rivera per tal de garantir-se l’estabilitat governamental i l’aprovació dels Pressupostos del 2018. Tal vegada, aquesta setmana, C’s ha volgut fer valer aquesta nova situació condicionant l’aprovació dels Pressupostos a la destitució de la senadora del PP Pilar Barreiro, imputada pel cas Púnica el passat dia 3 de gener. “Rajoy sap gestionar bé els moments de crisi i ara intentarà assegurar el suport de C’s. Per ami, el fet que hagi citat Rivera a consulta el primer, just acabades les eleccions, és significatiu”, exposa Moraga. Fins a la data, aquest honor havia estat habitualment reservat al PSOE. D’aquella reunió ambdós en van sortir amb l’acord tàcit que el 155 es continuaria aplicant a Catalunya fins que hi hagués un Govern que acatés la Constitució.

La imatge de la reunió és un símbol de la pugna entre dues formacions que no poden fer-se excessiu mal perquè són mútuament dependents si volen bastir un Govern a l’estat. En les seves aspiracions, però, Rivera té també topalls interns. Miralles explica que, si estrenyés molt el PP, “podria arribar a evidenciar que el problema és Rivera com a candidat. Arrimadas s’ha revelat com el seu relleu natural”. Els bons resultats de Catalunya la situen com un valor a l’alça i Moraga creu que “la imatge de campanya de la líder catalana fa mal a l’ego de Rivera i el preocupa de cara al futur. Per ara no ho escenificarà, però es cuidarà molt de refermar-se com a líder”. Ara com ara, Ciutadans és una formació cohesionada, però uns resultats que no acomplissin les expectatives en les pròximes eleccions podrien desencadenar l’aparell mediàtic que ha impulsat C’s en contra de Rivera i en favor d’Arrimadas.

Més enllà de les picabaralles a curt termini per millorar les seves expectatives electorals, Moraga creu que tot plegat és “una mica d’escenificació, però que ells es continuaran portant bé perquè es necessiten i tenen unes idees i propostes molt similars”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.