CRÒNIQUES VALENCIANES

Castelló en transició

El PP va governar l’Ajuntament de Castelló de la Plana de 1991 a 2015, els mateixos 24 anys que els populars van gestionar la ciutat de València. Ara l’alcaldessa és la socialista Amparo Marco en coalició amb Compromís i amb el suport extern de Castelló en Moviment. Més que moviment, però, s’hi detecta una transició poc sorollosa, calmada. Un canvi tranquil. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El tsunami que va arrasar la primavera de2015 les majories absolutes del PP a València i Alacant també va provocar una destrossa considerable a la de Castelló de la Plana, on els populars governaven plàcidament des de 1991. Durant els 24 anys que Rita Barberà va retenir la vara de comandament del cap i casal, Castelló va tenir tres alcaldes: José Luis Gimeno, Alberto Fabra i Alfonso Bataller. Una hegemonia que se’n va anar en orris gràcies al Pacte del Grau, signat pel PSPV-PSOE (7 regidors), Compromís (4 regidors) i la plataforma Castelló en Moviment (4 regidors), integrada per Esquerra Unida, Podem i col·lectius ciutadans diversos. Sumen 15 edils, tres per damunt de la suma de PP (8) i Ciutadans (4). Com en el Govern del Botànic, socialistes i Compromís estan dins de l’equip de govern, però Castelló en Moviment dona suport extern.

El canvi de la capital de la Plana és tan tranquil que a penes sí es nota. No hi ha grans obres en marxa, ni un pla de mobilitat que revolucione la ciutat com sí que està passant a València. Amparo Marco, una professora universitària que continua exercint com a tal, tracta de donar-se a conèixer en cada barri, confiant que aquest contacte, i el plus de ser l’alcaldessa, li permeta ampliar distàncies amb uns socis de govern més escorats a l’esquerra que no ella.

Amb tot, la relació entre els diversos socis és bona. O, més ben dit, socialistes i Compromís no mantenen grans diferències, mentre que Castelló en Moviment, de fora estant, fiscalitza cada pas i indica com hauria de fer-se el següent. “Diuen que Podem, a les Corts, ha copiat la nostra manera de fer i que ara es mostra més exigent amb el Consell”, explica el portaveu de la plataforma, Xavi del Señor, un grauer que no acaba de veure canvis al “poble” que encara sembla aquest districte mariner. “Diria que el Grau fins i tot es troba pitjor que ara fa dos anys, no ha deixat de ser un espai agredit i amb pocs comerços; continua sense rebre l’atenció que es mereix, malgrat aportar molts ingressos a través del port i del polígon industrial del Serrallo”. Al cap de llista de Castelló en Moviment tampoc no li agrada que “les empreses que abans monopolitzaven els contractes municipals ara continuen sent-ne els principals beneficiaris” i demana la inclusió de clàusules que afavoresquen els empresaris mitjans i petits. Sobre els bous, que abunden al seu districte, anhela una consulta ciutadana poc factible, atès que socialistes i Compromís no volen problemes.

Xavi del Señor, portaveu de la plataforma electoral Castelló en Moviment, que aixopluga Esquerra Unida i Podem i dona suport extern al Govern castellonenc. / Miguel Lorenzo

La mirada de Del Señor, però, no és globalment tan funesta: “La ciutat mostra una cara més amable, hi ha més proximitat i bull a nivell cultural, per bé que manca una política cultural que ultrapasse el període d’aquests quatre anys; nosaltres reclamem una universitat popular que fomente la creació artística, per exemple”. L’eix del pacte, segons afirma, és “l’emergència social” que patia la ciutat com a conseqüència de la crisi econòmica, que va colpejar durament Castelló. El sector tauleller va ensorrar-se de ple a causa de l’esclat de la bombolla immobiliària i les bosses de pobresa es van començar a fer evidents. En matèria de vivenda, Del Señor lamenta la manca de respostes. “No n’hi ha prou de lamentar-se per la situació heretada, l’Ajuntament ha d’afanyar-se a comprar habitatges i posar-los en mans de qui els requereix”, rebla.

La responsable d'això i de participació ciutadana és Ali Brancal, del Bloc Nacionalista Valencià, qui, a més, va rellevar Enric Nomdedéu a la vicealcaldia quan ell va emigrar a la secretaria autonòmica d’Ocupació. “Hem hagut de revisar, una per una, les 200 vivendes socials de l’Ajuntament, perquè no hi havia cap mena de control”, justifica ella, “i mitjançant els ‘jornals de vila’ contractem durant períodes de sis mesos persones desocupades, cosa que també ens ajuda a conèixer els drames personals que s’amaguen rere les famílies més necessitades”.

El consistori ha estat incapaç, però, de captar pisos de bancs o de particulars per incloure’ls a la bossa de lloguer social. L’alcaldessa va anunciar orgullosa que les converses amb els bancs donarien fruits, però el fet cert és que l’Oficina de l’Habitatge, amb una única persona treballant, no ofereix res més que assessorament. Malgrat tot, Brancal es felicita pel canvi —“algun funcionari m’ha arribat a dir que, de tan estrictes com som, semblem assemblearis!”, riu— i per l’“entusiasme” que transmet Castelló en Moviment, “amb els quals estem d’acord en moltíssimes més coses de les que reconeixen en públic”.

Una de les exigències d’aquesta formació era, precisament, remunicipalitzar els serveis públics. “Ho estem estudiant, però no és tan senzill ni tan ràpid, perquè alguns contractes són a llarg termini i rescindir-los ens eixiria molt car; Castelló en Moviment ha de tenir en compte que gestionem els diners de tots, no sols els nostres”, assenyala la vicealcaldessa.

Ali Brancal, vicealcaldessa i regidora de Transparència i Habitatge, amb Vero Ruiz, portaveu del Govern municipal i responsable de Cultura. Totes dues pertanyen a Compromís. / Miguel Lorenzo

La portaveu de l’equip municipal i titular de Cultura ésVero Ruiz, adscrita a l’ala ecosocialista de Compromís que és Iniciativa. Destaca que “s’ha reduït molt el deute contret amb els bancs i la Generalitat ha saldat el que tenia amb nosaltres, hem introduït la transparència al món de la festa, on no se sabia què costava cada concepte, l’Ajuntament inverteix més diners que no abans i una part del pressupost és participatiu”. En temes econòmics, però, també hi ha hagut estira-i-arronsa amb Castelló en Moviment, que va votar en contra d’una rebaixa fiscal d’1,5 milions en considerar-la minsa. No va poder eixir endavant.

Ruiz, però, posa l’èmfasi en la gestió cultural. “Gràcies al pla de museïtzació de la ciutat, el pròxim trimestre es podran visitar com cal la vila romana, el castell vell, el refugi antiaeri o les rutes modernista i medieval que estem preparant”, apunta. Una de les obsessions és que tot no passe al centre, i per aquest motiu el consistori ha emprès el projecte Sentim els Parcs, que acosta les activitats culturals als diversos barris, a l’aire lliure. En matèria educativa, la portaveu del Govern explica que “en 2018 s’iniciaran les obres que permetran la introducció d’una nova línia al col·legi Vicent Marzà [porta el nom del pare de l’actual conseller del ram]”, ubicat a tocar de la Universitat Jaume I i que no dona l’abast.

Dijous passat, el plenari va aprovar el primer pas per tirar endavant el nou pla general d’ordenació urbana (PGOU). La part estructural, perquè la detallada costarà d’aprovar en el mandat en curs.“Una sentència del TSJCV de 2008 ens va deixar sense PGOU. Hem fet un treball titànic per desenvolupar-lo, reunint-nos amb veïns de tots els districtes. L’hem volgut democratitzar tant com hem pogut”. Els populars i Ciutadans ja s’hi han mostrat contraris, perquè el consideren massa restrictiu. “Alguns es pensaven que Castelló, en 20 anys, seria Nova York, però nosaltres apostem per fer xarxa i per facilitar la vida a les persones”, descriu Ruiz.

El moment més dur del mandat va tenir a veure amb el nomenament de Juan Ángel Lafuente com a responsable de l’oficina que havia de posar en marxa l’aplicació dels fons europeus. Lafuente, que havia figurat a la llista socialista, va rebutjar d’accedir al consistori quan va poder fer-ho, però sí que va acceptar un càrrec que suposava 40.000 euros més de sou. Oposició i socis de govern no van considerar-ho ètic i l’alcaldessa va acabar destituint-lo. “No dubte que Lafuente estiguera completament preparat, però les formes no van ser les més adients”, puntualitza Ruiz.

La visió de l’oposició

“Va ser un escàndol”, expressa Begoña Carrasco, portaveu del PP a Castelló i presidenta local del partit, per a qui aquell nomenament va ser “èticament reprovable”. “Lafuente ha denunciat l’Ajuntament per considerar que el seu comiat no va ser legal en temps i forma, i si guanya el judici, cosa que és probable, podria endur-se més de 100.000 euros en concepte d’indemnització”, incideix Vicente Vidal, el cap visible de Ciutadans a la capital de la Plana.

Al Pacte del Grau, Carrasco li diu “el pacte del frau”, i Vidal, “la conjura del Grau”. Ell arriba a dir que és “com una foto en color del Front Popular del 36: no es poden veure entre ells, però guarden les formes per l'interès comú”. Vidal els veu “intel·lectualment molt mediocres i políticament molt ximples”, però sobretot, els acusa de “catalanistes”.

Vicente Vidal, portaveu de Ciutadans a la capital de la Plana, opina que el Govern local practica un catalanisme indissimulat. / Miguel Lorenzo

“Ho volen tot en català, hi ha comunicacions que ens les envien exclusivament en català; perquè, a més, fan servir un valencià que és català, tot i que el valencià és molt més antic que el català”, revela Vidal. “Governen pensant només en els seus, pretenien eliminar els noms de carrers en castellà i deixar-los únicament en català, cosa que no preocupa la gent... Sort que han rectificat a temps, encara que al nou edifici del Menador hi ha un despatx que diu ‘càtedra de llengua catalana’. Els de Compromís són nostàlgics de Prat de la Riba, només se senten espanyols el dia que cobren”. A Castelló en Moviment, els titlla de “marxistes leninistes”.

“Els preocupa més que la granota i l’anguila tornen a la séquia que no crear ocupació”, comenta el portaveu de Ciutadans sobre les prioritats del nou equip. “Han incrementat la despesa en neteja i els carrers continuen igual de bruts”, etziba. “Mentre l’Ajuntament disposa de 30 milions a termini fix, hi ha gent en exclusió social”, remata.

La popular Carrasco relata que ha fet una ruta ciutadana pels barris de la ciutat “i cap dels veïns no ha sabut dir-nos cinc mesures del nou Govern, no saben en què els ha repercutit el canvi, se’n senten decebuts”. “Molta propaganda, molta foto i poques realitats, potser perquè la millor manera de no errar-la és no fer res”, opina ella. “Haurien d’haver fet una auditoria de l’habitatge en arribar-hi en lloc d’encarregar-la ara, dos anys i mig després, a una empresa d’una membre d’Iniciativa per Catalunya Verds”, continua. “És cert que algunes vivendes estaven okupades, però era una qüestió judicial, nosaltres no hi podíem fer res. En vora tres anys, tan sols han sigut capaços de reallotjar tres famílies”.

Begoña Carrasco va estrenar-se ara fa sis anys com a regidora, a les ordres d'Alberto Fabra, i ara presideix el PP local i n'és la portaveu al consistori. / Miguel Lorenzo

Sobre el nou PGOU, Carrasco es plany pel fet que “no ens han deixat aportar-hi res”. “Han hagut de pagar el peatge a Podem, triplicant el sòl protegit i reduint el 70% del sòl urbanitzable industrial i residencial”.

En el terreny cultural, el punt fort del nou Govern, la portaveu del PP entén que “Compromís segueix el seu full de ruta, és a dir, promoure la música i la cultura en general en valencià”. I és que, com Vidal, Carrasco es mostra especialment crítica amb l’ideari de Compromís.“Hem vist la portaveu del govern [Ruiz] i la vicealcaldessa [Brancal] en manifestacions a favor de la independència de Catalunya en què es cridava ‘sense València no hi ha independència’ i ‘la Plana és catalana’, i el conseller Marzà, que també és castellonenc, defensa els Països Catalans”.

A l’interior del Menador hi ha la delegació del IEC, inaugurada —en un altre edifici municipal— el 7 de gener de 2001, quan hi governaven els populars. Llavors ningú no se’n va escandalitzar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.