Faules polítiques amb animals: de ‘La rebel·lió’ d’Orwell a ‘Glòria’ de Bulawayo
La novel·la Glòria (Empúries, 2023) de NoViolet Bulawayo, inspirada en la caiguda de Mugabe a Zimbàbue, utilitza personatges animals com ho feia Orwell a La rebel·lió dels animals (62, 2017).
L’última novel·la de NoViolet Bulawayo, Glòria, deu moltes coses a La rebel·lió dels animals de George Orwell: els protagonistes d’una novel·la eminentment política són els animals: però si a La rebel·lió d’Orwell es criticava l’estalinisme, Glòria s’inspira en la caiguda de Robert Mugabe, president de Zimbàbue durant dècades, com a conseqüència del cop d’estat de 2017.
Tot comença a la plaça Jidada: “Quan el Pare de la Nació per fi va arribar a les celebracions del Dia de la Independència, no abans de les 3:28 de la tarda, els ciutadans que ja des del matí s’havien congregat a la plaça Jidada estaven farts d’esperar (...) Els animals malconents van començar sent tot just un grapat —dos porcs, un gat i una oca—, però la facció ben aviat va assolir unes dimensions respectables i, enardits de veure que eren tants i per l’enrenou que feien, els dissidents van dirigir-se a la sortida. Un cop a la porta, el grup es va trobar cara a cara amb els defensors de Jidada, tholukuthi els gossos convenientment armats amb porres, cordes, garrots, llaunes de gas lacrimogen, escuts, pistoles i la resta d’armes típiques de defensa”.
Ja ho deia el Major de La rebel·lió dels animals (Educaula 62, 2017): “—Camarades —va dir—, vet aquí una qüestió que cal solucionar. Les bèsties salvatges, com ara les rates i els conills, ¿són amics o enemics nostres? Sotmetem-ho a votació. Proposo aquesta pregunta a la reunió: ¿són camarades les rates?”
“Seguidament es va fer la votació i es va decidir per majoria aclaparadora que les rates eren camarades. Només hi va haver quatre dissensions, els tres gossos i la gata, que, segons es va descobrir després, va votar les dues opcions”.
Les flors reals de l’Alice Hart
Les flors perdudes de l’Alice Hart és una novel·la de l’australiana Holly Ringland plena de botànica i llegenda, que barreja les característiques de cada planta amb el significat que popularment se’ls hi dona.
El tema de la inclassificable Les flors perdudes de l’Alice Hart, de Holly Ringland, (Empúries, 2023) no és la botànica sinó la història d’una nena de nou anys que, després d’una tragèdia familiar, ha d’anar a viure amb la seva àvia. Les flors són símbols. Cada capítol comença amb una flor i una descripció com aquesta del primer episodi:
“Orquídia de foc negra.
Significat: Desig de posseir.
Pyrorchis nigricans / Austràlia Occidental
Necessita foc per florir. Brota de bulbs que poden haver estat latents. Estries carmesines profundes sobre carn pàl·lida. Es torna negra després d’haver florit, com socarrimada”.
La resistència al foc és característica també d’altres espècies, com la del capítol 25:
“Pi del desert.
Significat: Ressurrecció.
Allocasuarina decaisneana / Austràlia central
Els kurkara (pit.) tenen una escorça semblant al suro, de solcs profunds, que és resistent al foc. De creixement lent, però ràpid a desenvolupar una clàvia que pot arribar a l’aigua subsuperficial en profunditats de més de deu metres. Els arbres madurs formen un dosser gran i frondós. És possible que molts dels que es troben al desert central tinguin més de mil anys”.
O la de l’últim capítol:
“Roda de foc.
Significat: El color del meu destí.
Stenocarpus sinuatus /Queensland i Nova Gal·les del sud
Abundants flors d’uns intensos carbassa i vermell es despleguen de manera espectacular de l’estiu a la tardor. Amb la forma dels radis d’una roda abans d’obrir-se, aquestes flors simètriques treuen el nom de la semblança que tenen amb un foc giratori”.
L’orde de la garrotera, també a ‘Nord i sud’ d’Elizabeth Gaskell
L’orde de la garrotera, molt anomenada al Tirant lo Blanc i esmentada a Les alegres casades de Windsor de Shakespeare, també és present a la novel·la victoriana Nord i sud (Viena Edicions, 2023) de Gaskell.
L’orde de la garrotera, que ja eixia al Tirant lo blanc i a Les alegres casades de Windsor i a Al far de Virginia Woolf (EL TEMPS-1998), també ix a Nord i sud d’Elizabeth Gaskell (Viena, 2023). Un personatge li fa un retret a Margaret i ella respon: “No m’agrada que pesi sobre teu l’ombra de cap manera d’indecència; el senyor Thornton no devia saber què pensar quan et va veure sola amb un home.”
“—Quant a això —a dir la Margaret amb altivesa—, mantinc que honni soit qui mal y pense”. Aquesta sentència en francès és el lema del famós orde, com explica una nota a peu de pàgina de la traductora: “‘Que la vergonya pesi sobre qui malpensa.’ És el lema de l’Orde de la Garrotera i es diu que la va pronunciar Eduard III d’Anglaterra quan a la comtessa de Kent, amb qui ballava en aquell moment, li va lliscar la lligacama”.