La reconversió del centre de Barcelona en un aparador turístic avança inexorablement, deixant pel camí una pila de cadàvers. El darrer a ser colpejat ha estat l’Horiginal, el cicle que, durant vint-i-dos anys ha programat esdeveniments poètics cada dimecres del curs al carrer Ferlandina 29, en ple Raval barceloní i a tocar de la conglomeració de patinadors de la plaça del MACBA. La rerebotiga de la Rubia, aquest era l'últim nom del bar que els ha acollit sempre, ha estat el centre neuràlgic de la poesia catalana des de 2001. Ara, però, un canvi de mans, els ha desallotjat i els obliga a seguir, provisionalment, a la llibreria Calders, començant pel dia 13 de setembre, fins que trobin una casa nova.
Així ho van fer saber dilluns, a través d’un comunicat, les tres poetes que s’ocupen ara de la programació de l’Horiginal, Maria Sevilla, Raquel Santanera i Laia Carbonell. El tall de continuïtat l’ha provocat el traspàs del local del Grup Confiteria -que té entre els seus socis Enric Rebordosa, fundador de l’editorial Flaneur- a Raval Underground SL, dels empresaris Marc Sala Garrostas i Eduardo Partida Sabi. Aquest darrer, responsable també dels bars Nubapitch, 33/45 i 45/33.
Més enllà d’haver estat expulsades de l’espai tot i fer una activitat que omplia el local cada dimecres, el que més lamenten són les formes. “El cop de porta l’hem entès, però no ens l’han comunicat. És una mostra de menyspreu”, considera Raquel Santanera.
Un silenci que té antecedents. “Amb els qui ho portaven abans del traspàs, el grup Confiteria, no hi havíem parlat mai fins que ens van dir que tancarien els dimecres. Aleshores, arran dels articles que van sortir, va accedir a trobar-se amb nosaltres i ens van fer el favor de deixar-nos canviar de dia a dijous”, explica Maria Sevilla, que recorda que van fer els actes del darrer mes en dijous i ja sabent que la idea dels actuals propietaris era traspassar el local. Exposen que els havien promès que els avisarien tan aviat se sabés res, però “no ha sigut així, ens ho podrien haver dit abans”, lamenta Sevilla.
Un dels trets distintius de l’Horiginal eren les escultures que decoraven la rerebotiga de la Rubia, obra de Ferran Garcia i Paloma Rodríguez. El primer, explica Sevilla, “es va acostar un dia i primer va tenir bon feeling, però després va aparèixer a l’antiga Rubia i les obres de reforma ja estaven començades. Amb prou feines ha pogut agafar algunes de les peces, altres ja havien desaparegut”. És Ferran Garcia qui confirma al trio de programadores “que no tenen intenció de continuar. Amb els nous propietaris no hi hem tingut contacte mai”. De fet, Carbonell recorda que “els havíem escrit missatges i mai no ha existit comunicació. En Ferran sí, perquè va anar a un altre dels bars a buscar-los perquè li interessava treure les escultures”.
“Han volgut fer un traspàs ràpid, per ells una mica indolor”, destaca Santanera que lamenta que “podrien haver set mínimament sensibles, no fer-nos aquest ghosting espectacular”. En aquest sentit, Carbonell recorda que “entre els antics propietaris hi havia gent amb sensibilitat per la literatura i que coneixia l’Horiginal de primera mà, però no han fet un pas per acostar-se ni han facilitat la continuïtat del projecte en el nou traspàs”. Considera, diu, “que ho han deixat caure”.
Habitar la poesia
Maria Sevilla fa una lectura política de tot plegat i que lliga amb els reptes que ja es plantejaven quan van agafar la programació de l’espai el 2019. Ho situa dins una dinàmica del centre barceloní que “és com tots els centres de capitals europees, que cada cop s’uniformitza més. Només hi ha lloc per pisos turístics i franquícies”. Pateixen, recorda, del mateix mal, que recentment ha patit el Milano, un dels històrics espais que programava jazz regularment a la capital catalana.
El silenci dels propietaris, pensa Sevilla, “posa en evidència una ignorància o menyspreu pel patrimoni cultural. Són negocis que posen per davant el capital econòmic a altres formes de capital simbòlic o cultural que també forma les ciutats”. Recorda, també, que en paral·lel a l’espai, durant els anys que ha dut la programació de l’Horiginal, les tres poetes “també ens hem hagut de mudar una o dues vegades. La dinàmica, com a llogater, treballador o participant, és que has d’estar sempre pendent del que la propietat privada decideix fer unilateralment amb la teva vida”. És una dinàmica, explica, que comparteix la ciutat “tant a nivell cultural com d’habitatge”.
Les impulsores de l’Horiginal també són crítiques amb el seu paper en l’entorn on s’ubicaven. “Fa 22 anys, potser el Raval era diferent. Ara no teníem cap mena de vincle amb el barri”, explica Sevilla que ho descriu com “un bolet” i es pregunta si l’espai no “afavoria una certa gentrificació del barri”. A parer seu, “la incidència fora del galliner de poesia catalana era poca. Optimista, pensa que el canvi de lloc pot ser una via “de buscar altres maneres d’incidència social” i “plantejar formes més sostenibles de cultura”.
Fil de veu
Segons recull Lis Costa a la seva tesi Poesia pública, l’Horiginal obre les portes el juny de 2001, de la mà de la poeta Meritxell Cucurella-Jorba, “que ho deixa al cap d’un any per passar-ne les regnes a Ferran Garcia i Josep Pedrals”. Són ells els que el 2005 creen l’associació o.r.i.n.a.l. (obrador de recitacions i noves actituds literàries) que regeix l’espai i “ha esdevingut nucli i punt de trobada de poetes, plataforma de la jove poesia emergent i lloc de creació i d’intercanvi de projectes”.
Aquest, no és el primer cop que l’espai ha tingut problemes. Cada canvi de propietari sempre ha generat certa tensió. A més, com recorda Costa, “l’ajuntament el va tancar durant set mesos el 2010 per un problema de llicències, però va reobrir l’octubre el mateix any”.
Darrere aquesta rutina de dimecres poètics, Sevilla pensa que l’Horiginal ha servit per consolidar “les dinàmiques que neixen als anys vuitanta d’oralització de la poesia”. Durant els anys de la transició, figures com Enric Casasses, Jordi Pope o Dolors Miquel porten la poesia escrita al que Costa descriu com a “poesia pública”. Sevilla detalla que “aquells anys, allò es feia en espais més espontanis, eclèctics i menys regulars”. En canvi, l’Horiginal és “la consolidació d’un espai fix i de continuïtat setmanal, els dimecres. La poesia catalana és com és gràcies a l’Horiginal”. Per la poeta, l’oralitat de la poesia catalana marca també la forma com s’acaba escrivint la poesia en català i destaca que “la poesia catalana és de les més metrificades d’Europa, on es fa servir molt més el vers lliure” i això es deu a la potència de la tradició popular i oral.
L'espai, a més a més, ha estat casa de “molts poetes que publiquen per primer cop. És com un bateig”, explica Santanera. També, diu Carbonell “hi ha editorials que han nascut a l’Horiginal, com la Breu. Moltes amistats o aliances poètiques s’han anat gestant allà. És un punt de trobada i d’intercanvi de mirades”. Sevilla ho rebla afegint que “tenia la funció de tertúlia, en el sentit que la gent no només ve a veure l’espectacle, sinó després a comentar-lo”.
Tots ells hauran de fer les maletes. En aquesta ocasió, després del trinxat de l’espai fet pels nous propietaris, sembla difícil que l’Horiginal pugui reprendre la seva activitat al carrer Ferlandina 29. No obstant això, Carbonell, Santanera i Sevilla semblen disposades a mantenir la flama de la poesia dita viva allà on sigui la seva pròxima casa. El primer acte de la represa a la diàspora, prometen, tindrà una altra càrrega reivindicativa.