Herman Melville, en un dels capítols de la novel·la Moby Dick, explica com la persecució obsessiva d’alguna cosa pot portar a l’absoluta destrucció personal. I l'obsessió per fomentar l’ideal del somni americà en detriment de l’increment de les diferències socioeconòmiques als carrers dels Estats Units, és el que il·lustra el fotògraf britànic Paul Graham (Stafford, 1956) a ‘La blancor de la balena’, en referència explícita a l’obra de Melville. Més enllà de la bellesa, Graham vol fer-nos espectadors d’aquesta paradoxa, amb un conjunt de tres sèries fotogràfiques amb una clara intenció social, ara exposades a Bombas Gens Centre d’Art, el contenidor cultural del barri valencià de Marxalenes.
Saramago ja parlava, al seu Assaig sobre la ceguesa, d’aquesta malaltia que pateixen les classes mitjanes i altes: ens trobem més còmodes mirant cap a un altre costat, intentat no veure la pobresa del nostre voltant. Aquesta trilogia comença amb “American Night” (1998-2002), on la llum, l’obscuritat i el color evidencien la dualitat de la societat estatunidenca. Fotografies d’un blanc enlluernador, encegador, que no ens deixa veure i ens incomoda; figures que costa distingir pel seu efecte de negres i grisos que intenten posar cara a la pobresa. I imatges que semblen formar part d’un catàleg a tot color, que simbolitzen la imatge més idíl·lica de la capital del món.
Com si d’un dels contes del dramaturg rus Txèkhov es tractara, les parets de Bombas Gens Centre d’Art es disposen per formar les pàgines d’un llibre: “A shimmer of possibility” (2004-2006). Un llibre format per distintes històries -les distintes seqüències fotogràfiques- que s’intercalen entre elles. Els protagonistes d’aquesta singular obra són anònims i les seues escenes banals, però, és precisament en aquesta quotidianitat on Graham troba traços de poesia. Uns contes plens de casualitats, però, paradoxalment, en cap cas casuals, en les quals cal ajustar molt el focus per adonar-se d’allò que realment volen contar: per exemple, la contraposició del consumisme americà enfront de la misèria dels barris de la perifèria. “A shimmer of possibility “utilitza la sinestèsia perquè l’espectador olore la gespa acabada de tallar o taste el gust amarg del cafè acabat de fer. Cada sèrie conta una història, però és l’imaginari de cada espectador l’encarregat de configurar el relat.
Si amb “A shimmer of possibility” Graham es deté a contar minuciosament històries anònimes, amb “The Present” (2009-2011) aconsegueix que la ciutat que mai dorm, s’ature per un instant davant l’objectiu de la càmera. Amb dues o tres imatges seguides que recorden al street photography il·lustra l’existència frenètica de Nova York, vida que val la pena observar per la bellesa dels detalls quotidians. Tot i que aquestes tres sèries, captades des de 1998 fins a 2011, no estaven pensades per exposar-se juntes, sí que guarden relació entre elles i transmeten un missatge unitari a l’espectador. Totes tres fan una crítica al neocapitalisme americà que bandeja els oblidats, eclipsats per aquesta llum encegadora en forma de vida frenètica. 'La blancor de la balena' també és una síntesi del que significa per a Graham la fotografia. La llum, amb la qual juga a “Amercan Night”; l’enfocament, protagonista de les petites històries en “A shimmer of possibility”; i la velocitat amb la qual el fotògraf dispara la seva càmera a “The Present”, mostra el ritme imparable de la ciutat novaiorquesa. És per això que Graham va més enllà d’un relat del teixit social nord-americà: és una mostra, en si mateixa, de les tècniques fonamentals de la fotografia.
Per acabar-ho d’adobar, l’entorn que acull aquesta mostra, la primera del fotògraf brtànic a Espanya, és el recentment inaugurat Bombas Gens Centre d’Art. Una fàbrica de bombes hidràuliques dels anys trenta propietat de la família Gens, fins als noranta, quan el negoci va quedar obsolet i va tancar. Des de l’any 1991 fins al 2014 va romandre totalment abandonada servint de refugi a persones sense llar. L’any 2014, però, un dels focs que donava escalfor a aquestes persones va devorar part de la fàbrica. Aleshores, la Fundació per Amor a l’Art va fer d’aquest edifici un centre d’art. Aquesta segona vida ha permés descobrir un celler medieval i un refugi subterrani de la Guerra Civil, tots dos encara en restauració, i fer ressorgir el barri de Marxalenes, lloc on se situa l’edifici. A més de les qüestions artístiques, la Fundació també posa el focus, igual que ho fa Graham, en qüestions socials, com ara la investigació de malalties estranyes.
Exposició: La blancor de la balena
Autor: Paul Graham
Lloc: Bombas Gens Centre d'Art
Data: Fins al 27 de maig