Cròniques negres

Un crim (massa) perfecte

Aquest dissabte es compleix un any de l’assassinat de María del Carmen Martínez, viuda de l’expresident de la CAM, Vicente Sala. Amb un conflicte entre el primogènit de la nissaga i la resta de filles pel control de l’empori empresarial, el gendre de la víctima és l’únic sospitós que consideren la policia, la Fiscalia i l’acusació. Tanmateix, l’informe negatiu d’ADN i la inexistència de proves directes deixen l’autoria de l’homicidi en l’aire. 
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A menys de 20 metres del tanatori La Siempreviva, hi havia l’establiment de vehicles Novocar. Ubicat a la perifèria d’Alacant, en una zona que és un autèntic aparador de totes les marques possibles de cotxes, no hi queda cap rastre del concessionari. Ni cartells, ni rètols. Les finestres estan mig tapades per plàstics blancs i a dalt hi ha les cares de gent somrient. Només un cartell que posa rentat de Porsches recorda l’activitat d’un negoci que durant les primeres setmanes d’agost encara no havia abaixat la persiana. 

El 9 de desembre farà un any que l’entrada d’un cotxe d’aquesta marca de luxe canviaria la sort del concessionari Novocar. Aquell dia, a les 18:50, María del Carmen Martínez, viuda de l’expresident de la desapareguda Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) i del rellevant empresari Vicente Sala, seria abatuda de dos trets al cap. Un revòlver de calibre 28, amb projectils trucats de 9 mil·límetres, fou l’arma, segons la investigació, utilitzada per posar fi a la seua vida. 

L’assassinat va commocionar l’alta societat alacantina —i valenciana. La nissaga Sala-Martínez, no debades, controla el conglomerat empresarial Samar Internacional, amb presència en diversos països —especialment a Llatinoamèrica— i és una referència en el sector químic —factura 200 milions d’euros. Un entramat que, junt amb les responsabilitats bancàries del patriarca, va situar aquesta família en la cúspide de la burgesia alacantina. Però a partir de la mort de Vicente Sala, les relacions familiars van enterbolir-se.  “Era una família unida. Especialment, amb Vicente Sala, que era l’encarregat de marcar la pauta. Tenia molta mà esquerra i una gran capacitat per arribar a consensos. Ara bé, amb la seua mort, aquests equilibris van complicar-se. La seua dona no tenia la mateixa habilitat”, comenta una persona molt pròxima a la nissaga, que vol conservar l’anonimat. 

Aquella tendència va agreujar-se quan Vicente Sala júnior va voler col·locar com a conseller delegat de tot l’hòlding empresarial el seu fill, que acabava de sortir de la universitat. Fins aquell moment, les altres tres filles del matrimoni Sala-Martínez (Tania, Mar i Fany) no havien mostrat un interès destacat per la gestió dels negocis familiars. La decisió, però, va capgirar la situació i va fer que la família trencara palletes en dos bàndols. Això sí, a foc lent. D’una banda, se situaven María del Carmen, Vicente Sala fill i la germana de la mare, Antonia. A l’altre costat, hi havia les tres filles. De fet, el marit de Mar, Abacuc Méndez, ocupava aquella posició i l’home de Fany, Miguel Ángel López, era l’encarregat de la rama automobilística de l’empori. 

El punt d’inflexió d’aquesta enemistat va produir-se el 19 de setembre de 2016. En la junta d’accionistes celebrada a la casa de camp del matrimoni, María del Carmen volia fer complir la voluntat del seu difunt marit: traspassar l’acció d’or —la que dóna capacitat al qui la posseeix per imposar-se en qualsevol decisió— a Vicente Sala, a banda de situar-lo com a administrador únic de l’entramat.  La pugna familiar i empresarial va fer que la matriarca demanara l’assessorament d’Antonio Moreno Cànoves, un advocat que havia treballat per a la família en qüestions legals que afectaven l’empresa. Aquella trobada, celebrada el 12 d’octubre de 2016, serveix perquè María del Carmen li explique la seua preocupació pel conflicte familiar. I li demana una proposta per intentar pacificar el conflicte. 

La viuda de l’expresident de la CAM, però, va tornar a quedar amb Moreno l’1 de novembre, aquesta vegada acompanyada de la seua germana. La trobada dura tres hores. I María del Carmen confessa que li han escorcollat els seus papers més íntims, on guarda, per exemple, les capitulacions matrimonials. “Fica’t protecció personal”, li aconsella Moreno, abans d’entregar-li una nota amb suggeriments per resoldre la brega familiar. 

Aquest document, al qual ha accedit EL TEMPS, assenyala la voluntat de Vicente Sala pare. Sala va deixar escrit que volia atorgar el títol d’or al seu fill, que cap circumstància derivara en greuges per a la resta de descendència i que el seu empori empresarial es consolidara. “La dinàmica actual de confrontació no pot comportar un resultat adequat a la voluntat de Vicente Sala”, afirma el punt 5. “Només aconseguint un acord total amb aquestes regles de funcionament [deixar al marge terceres persones] i amb aquesta redistribució podria reconfigurar-se la relació familiar, primordial i, en aquests moments, seriosament afectada com a conseqüència de les disputes incitades, principalment, per la influència de tercers aliens a la família, i, a la vegada, evitar perjudicis per a la dinàmica del conjunt empresarial”, suggereix la nota de Moreno. 

Amb la presència de Vicente Sala fill, les dues germanes mantenen una tercera reunió amb Moreno el 19 de novembre. El consens és pràcticament generalitzat respecte a la nota. “De debò vas recomanar-li a ma mare que es posara escorta?”, pregunta Sala. La resposta de Moreno és contundent: “Sí, sense dubte”. María del Carmen, però, va restar-li importància i va tornar a mostrar la seua preocupació per les filles. “Pobre Miguel, que malament ho està passant”, arriba a dir.  Al cap de 20 dies seria assassinada a boca de canó

Únic sospitós 

“Hi havia molta policia. Sabíem que alguna cosa grossa havia passat. Però mai pensàvem que seria tan greu. Ens va sobtar molt”, diu el dependent d’una gasolinera ubicada a tocar del concessionari. El crim va commocionar la zona i, ràpidament, tota la societat alacantina. Van apuntar-se diverses hipòtesis, com ara que fos per algun conflicte derivat dels negocis en països sud-americans. Però la policia espanyola va posar l’ull en la família. I Miguel López, el marit d’una de les filles, Fany, va situar-se com a principal sospitós, pel fet de ser propietari del concessionari en el qual va produir-se l’homicidi. “Seré detingut”, va expressar el gendre al tanatori. 

Miguel Ángel López, durant la seua detenció. Actualment, és l’únic sospitós per a la policia| EFE

No importava que López, per la seua procedència familiar lligada als fabricants de les barretes de torró de Viena Meivel, fos el gendre favorit de María del Carmen. Els indicis, segons la policia, eren inequívocs. Hi havia motivacions per cometre el crim arran del conflicte familiar, havia apagat el mòbil durant l’estona de temps que va perpetrar-se l’homicidi i sabia controlar armes, ja que era aficionat al tir, tot i que no acudia generalment al camp situat prop del seu domicili. La capacitat per manejar armament, quan els agents van detectar que s’havien encabit bales de 9 mm en un cartutx del 38, resultava clau. 

També ho era el seu suposat odi a la seua sogra, tal com recull el diari personal de la víctima. Els missatges penjats a les xarxes socials pels seus fills de “jaque mate” o “maldita zorra, más falsa que tus putos bolsos” durant el mateix dia del crim reforçaven la tesi dels investigadors. Fins i tot, les filles havien fet un inventari de les seues joies, les quals havien dut al notari per després deixar-les al mateix lloc. Tot d’amagat. Quan María del Carmen va assabentar-se’n, van conversar sobre aquells fets amb les tres filles, i la seua germana, a la qual sí que li havien desaparegut diverses joies. 

Amb tot, hi havia un element més tèrbol. López, segons va explicar davant el jutge el cap de la brigada d’homicidis, tenia negocis amb Jesús Tavira, a qui definien com “una persona singular i que podia gaudir de relacions tant amb un jutge com un sicari”. Les connexions d’aquesta persona amb algun professional del crim van quedar arxivades. No se sostenien. En canvi, la possibilitat que el gendre haguera matat la sogra per por d’un relleu del concessionari on, segons els informes policials, havia creat un negoci “paral·lel i extracomptable”, prenien força per als investigadors. López fou empresonat provisionalment. Els informes sobre la situació empresarial del conglomerat foren aportats per tres assessors de Vicente Sala fill. 

“Era l’únic membre de la família que estava greument enfadat amb ella, ningú va veure una altra persona durant aquesta franja de temps, va donar festa als treballadors... Per què López la crida personalment perquè agafe el cotxe, quan no es parlaven des de la junta d’accionistes del 19 de setembre? Per matar-la”, apunten a EL TEMPS fonts de l’acusació de Vicente Sala júnior, encapçalada per l’advocat Francisco Ruiz, que ha representat al constructor imputat en diverses causes Enrique Ortiz, qui va pledejar contra la família i amb el despatx a tocar de la comissaria de policia. “Estava en l’escena del crim, sabia disparar, va allunyar el cotxe del llavador i va mentir reiteradament a la policia sobre el que va fer aquell dia. La causa del crim fou la lluita pels diners i el control de l’empresa”, rematen les mateixes fonts. La pugna per l’acció d’or, amb l’assassinat encara per resoldre, es dirimeix als tribunals. Mentre, Vicente Sala fill ha aprofitat els seus poders per nomenar la seua esposa i la seua tia com a substitutes de la mare. 

Indicis qüestionats

Al cap de 39 dies en presó provisional, López va sortir després de pagar una fiança de 150.000 euros. Ara bé, el jutge encara donava per bons els indicis apuntats per la policia. “Li han fotut la vida. Ha hagut de tancar el seu concessionari. Miguel és incapaç d’haver comès el crim”, assenyala el propietari d’un bar proper a Novocar, amic seu i partícip, segons les primeres indagacions, en un suposat negoci amb ell i Tavira. 

Imatge de l'escena del crim a Novocar. Les darreres declaracions fan dubtar dels inidicis aportats en un primer moment pels investigadors. L'autor de l'assassinat no està gens clar| EFE

La investigació, però, té punts sense resoldre. “Miguel fou la persona que va col·locar el Porsche al llavador”, diu la policia, fonamentant-ho amb la declaració d’un dels treballadors de Novocar. L’empleat, però, va afirmar després que “no va veure a Miguel agafar les claus, ni recordava que ell mateix li les haguera pogut donar”. L’interrogatori va acabar amb l’agent reconeixent que qualsevol persona podria haver canviat de lloc el cotxe de la víctima, i deixant dubtes sobre altres detalls inicialment contrastats per la investigació. 

A més, l’anàlisi de l’ADN que va trobar-se sobre les mans i la roba de la víctima no corresponia a López, sinó a una altra persona. El nou advocat de López i que ha defensat al futbolista del FC Barcelona Leo Messi, Javier Sánchez Vera —el qual no ha pogut atendre a EL TEMPS— va demanar el sobreseïment de la causa per al seu client. “Tu pots disparar i no deixar restes biològiques. I més, si ho fas amb guants”, respon l’acusació. 

La defensa va demanar una pericial, feta per Emilio Hellín, l’assassí ultradretà de Yolanda González, que apuntava a una connexió a Whatsapp de María del Carmen a les 18:55, posterior a la trucada a Emergències en que anunciava la seua mort. López, segons captaren les càmeres de Novocar, va marxar de les instal·lacions a les 18:38. “És impossible. El mòbil estava a la bossa de mà dins del vehicle. I a ella, van trobar-la fora”, repliquen des de la representació legal de Vicente Sala fill. De fet, expliquen que encara queden per fer diverses anàlisis i que la investigació s’allargarà segurament dos o tres mesos més. 

“Els indicis no se sostenen. A més, sembla complicat pensar que una persona amb un coeficient d’intel·ligència normal n’assassine una altra en un negoci seu. És assenyalar-te com a culpable”, raona a EL TEMPS el mateix Moreno Cànoves. “Crec que podria ser, és una hipòtesi, obra d’un sicari professional, d’alguna persona de fora de la família que tenia interessos empresarials contraposats”, opina. I remata: “Van posar fi a la vida de María del Carmen, i amb això han aconseguit dividir més la família i deixar tocades les seues empreses. I, a més, han fet que tot el món assenyale el gendre com a principal sospitós. És el crim perfecte”. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.