El gruix del Govern de la Generalitat viu entre reixes. Així ho va decretar dijous passat la magistrada de l’Audiència espanyola, Carmen Lamela. Va veure en la possibilitat de fugida —que molts experts en dret consideren infundada— un argument per dictar presó preventiva sense fiança contra vuit consellers. La gravetat del delicte també va contribuir, segons la intelocutòria, que prengués la decisió. Més benèvola va ser amb Santi Vila, exconseller d’Empresa, qui va abandonar el Govern el dia abans de la proclamació de la República Catalana. 50.00 euros de fiança li han permès tornar a casa. En l’aire queda la sort que puguin córrer els sis membres de la Mesa encausats. De moment, ahir van aconseguir que el Tribunal Suprem ajornés el judici fins al dia 9.
Un fet significatiu. Perquè mentre els consellers que anaven a ser interrogats per l’Audiència espanyola van demanar ajornar la sessió per tal de poder estudiar la defensa —van disposar de menys 48 hores—, el Tribunal Suprem sí que va accedir a aquesta petició amb els membres de la Mesa del Parlament. La declaració es farà dijous dia 9, una setmana després de la primera citació. Mentrestant, els sis membres sobiranistes de la Mesa tindran vigilància a sobre.
En el moment de tancar aquesta edició d’EL TEMPS, Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serretsegueixen a Brussel·les amb la voluntat de continuar amb l’estratègia d’internacionalitzar el procés i de prolongar la seva llibertat. En fer-se públiques les detencions, el president català va comparèixer a TV3, des d’on es va adreçar a Europa i va advertir als catalans que el que s’espera és ”una repressió llarga i ferotge”. Sobre ell i els consellers que l’acompanyen pesa una possible ordre europea de detenció demanada per la jutgessa a causa de la seva incompareixença física a l’Audiència espanyola. Cal recordar que volien declarar a través de videoconferència.
Pur tràmit
Tot estava escrit, però. Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Carles Mundó sabien molt bé cap on es dirigien quan el dijous 2 de novembre van enfilar el camí a l’Audiència espanyola. L’amenaça de la presó preventiva els assetjava. Una vintena de nits sumaven ja Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, líders d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana respectivament. Consellers i vicepresident n’eren conscients. Per això van marxar de casa amb tot fet. És difícil pensar com s’acomiada algú dels seus quan no sap la data de retorn. De les vuit famílies, cadascuna ho va viure de manera diferent. Alguns feia temps que esperaven el moment. L’havien preparat. Però, malgrat tot, el xoc de veure’ls entrar als jutjats amb la certesa que no en sortirien era angoixant. D’altres optaven per mostrar-se ferms i disposats, amb enteresa, a fer-se valedors del llegat dels presos. S’oferien, de fet, a sumar mans al projecte polític pel qual tenien retingudes les seves parelles.
Al davant de tot, però, hi havia la tristesa i la ràbia, mesclada amb una dosi forçada d’optimisme. Com el del vicepresident Oriol Junqueras, que animava a través de Twitter a fer “cada dia tot allò que estigui al vostre abast perquè el bé derroti el mal a les urnes el 21D. Dempeus, amb determinació i fins a la victòria”. Dolors Bassa, consellera de Treball, s’expressava per la mateixa xarxa i en un sentit similar. “Seguiu, amb dignitat, persistència i serenor. No ens tancaran les ànsies de llibertat per fer un país més just”. Tots s’entestaven a llançar el mateix missatge. Especialment emotiu, però, va ser el missatge de Bernat Asensio, fill de la consellera Meritxell Borràs.
Però no tot l’espai era per a la tristesa i l’optimisme. També hi havia lloc per a l’àmbit polític. Per a l’estratègia a seguir. En un article publicat al diari Ara, Junqueras va donar pistes sobre l’immediat futur dels partits de cara a les eleccions del 21D. Les empresonades són persones clau dins les estructures de les respectives formacions. Font de consens en el cas del president republicà i puntals del bàndol independentista dins del PDeCAT si ens referim a Turull i Rull. Sabedor d’això, Junqueras redactava un escrit ple de pistes del que poden ser els propers dies i destinat a relligar la unitat dels seus.
“Vull demanar als partits i a les entitats que facin tots la seva feina, cadascú al seu lloc, amb una sòlida unitat d’acció”, escrivia el conseller presoner, per després demanar que calia deixar enrere els debats sobre com es presentarà cada partit al 21D. “Aquest debat només ens fa mal (...) Cadascú que trii la millor fórmula per concórrer a les eleccions”, expressava el cap de files republicà, deixant intuir que no era necessària una llista unitària de l’independentisme. També tancava files de portes endins, demanant la màxima confiança per a Marta Rovira. La secretària general de l’organització ha anat guanyant pes i visibilitat els darrers mesos dins i fora del partit. Ara tindrà la tasca de rellevar, temporalment, el líder republicà que va aconseguir posar fi a les històriques lluites caïnites al si del partit. El cert, però, és que ERC és més sòlida i compacte que no el 2010. De fet, ocupa l’espai central en la política catalana.
Recompondre
Si ERC es troba ara en una situació més forta, no és el cas del PDeCAT. Ahir, Santi Vila, l’únic neoconvergent que ha presentat candidatura oficial per encapçalar la llista electoral per al 21 de desembre, va acudir pràcticament sol a declarar. La seva decisió de saltar del Govern el dia abans de la proclamació i les declaracions posteriors han passat factura a la seva imatge pública. Els membres del seu partit van preferir fer costat als consellers vigents. Ni tan sols la seva decisió de passar una nit a presó en “solidaritat” amb els seus excompanys de Govern sembla que hagi fet millorar la seva popularitat.
La postura de Vila, però, té adeptes dins del partit i caldrà veure com es recondueixen les forces internes amb dos puntals independentistes com Rull i Turull a la presó. Les enquestes pronostiquen una forta davallada del PDeCAT des de fa mesos. Els caldrà moure’s ràpid i bé si volen aspirar a mantenir un bloc amb pes dins de l’hemicicle català. Una de les apostes dins del partit podria ser la de tornar a anar en una llista única que els permetés mantenir-s’hi. Així ho va demanar divendres la seva coordinadora general, Marta Pascal, que apostava per una “llista de país”.
Seria una manera de visualitzar un front comú que molts han demanat contra l’embat de l’Estat. Ni la CUP ni Esquerra Republicana el descarten, però no sembla que sigui l’opció preferida per cap dels dos actors, que buscarien sumar gent de l’entorn dels comuns descontenta per l’actuació de Podemos estatal amb Podem Catalunya. La cotització d’Albano-Dante Fachín dins els sectors independentistes ha pujat els darrers dies, i no es pot descartar que bé la CUP, ERC o una hipotètica llista unitària aconsegueixin sumar-lo. La seva intervenció de dijous al vespre a la porta del Parlament va ser una de les més aclamades pels manifestants que protestaven contra les detencions. Al seu torn, Ada Colau va fer una crida a la necessitat de crear un front. L’opció que baralla l’entorn de Catalunya en Comú, però, aniria més encarada a una fórmula d’unitat programàtica en punts concrets. Així s’expressava Xavier Domènech, que demanava que els partits sobiranistes compartissin la petició d’amnistia i l’anul·lació del 155.
Pel que fa a la CUP, caldrà esperar als debats interns. S’hi debatrà des de la possibilitat de no concórrer a les eleccions —que sembla perdre pes a mesura que passen els dies— fins a la llista única formada per membres de la societat civil i encapçalada per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Les reunions del cap de setmana passat del Consell Nacional i els corrents interns marquen les posicions de sortida amb què s’arribarà a l’Assemblea Nacional que els cupaires celebraran el 12 de novembre. Malgrat que el termini per presentar coalicions acaba el dia 7 i que sona una possible il·legalització, fonts del partit asseguren tenir totes les vies necessàries garantides per poder tirar endavant la decisió presa a l’assemblea.
Tenint en compte aquests posicionaments, a les files del PDeCAT preveuen una pugna entre dos sectors. D’un costat, el més desacomplexadament independentista, encapçalat per figures com els presidents de l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència, Miquel Buch i Neus Lloveras; o el diputat Albert Batalla. De l’altre, l’ala més conservadora en el camp nacional, amb figures com ara Mercè Conesa, David Bonvehí, Marta Pascal o el mateix Vila. Dins d’aquest bloc, però, cal constatar diferents graus de bel·ligerància.
El judici
Dijous, però, era el dia per deixar de costat les diferències internes dins el bloc independentista. Així es denotava a les portes del Parlament, on s’agrupaven membres de totes les formacions, fins i tot En Comú Podem, a l’espera de la temuda decisió de la jutgessa. També es reunien a les portes de l’Audiència espanyola un grup reduït de membres de l’ultradretàHogar Social de Madrid que, hores abans, ja havien anat a rebre els membres de la Mesa que arribaven a l’estació d’Atocha per increpar-los.
A dins dels jutjats les declaracions dels consellers encausats avançaven ràpidament. Cinc minuts cadascú, a excepció de Santi Vila, que s’hi va estar 45 minuts. Aquesta diferència de temps es deu al fet que l’exconseller va ser l’únic que es va avenir a respondre les preguntes de la fiscalia. No ho van fer així els altres consellers ni el vicepresident Junqueras. Les defenses van denunciar el poc temps amb què se’ls havia convocat i que s’hagués triat l’Audiència Nacional per jutjar uns delictes que, tal com explica l’advocada penalista Isabel Elbal en l’entrevista que publiquem en aquest mateix número, no són competència d’aquest organisme. Tanmateix, l’advocat dels consellers republicans, Andreu Van den Eynde, va denunciar divendres en una entrevista a RAC1 que, durant les declaracions dels independentistes, la jutgessa Lamela estava “mirant el mòbil”. El mateix advocat, també, ha avançat que denunciaran les condicions en què es va fer el trasllat a presó de Junqueras, Mundó i Romeva.
Cal entendre el desenvolupament de la jornada de dijous en la línia de desgastar l’independentisme en el front judicial. A defensar-se d’aquest punt i en la campanya electoral és on sembla que destinaran totes les forces els partits independentistes. Deixa, doncs, poc espai per a la consolidació de les estructures que han de fer efectiva la República Catalana, que hauran d’esperar. De moment, el seu objectiu imminent és el manteniment de les institucions.