Els inicis van ser necessàriament modestos. El País Valencià necessitava posar en marxa una setmana del llibre en català com les que tenen lloc a Catalunya i les Illes. Però amb una administració en contra, editors, escriptors, llibreters i uns altres col·lectius acceptaren l’aixopluc proposat per Acció Cultural del País Valencià per ubicar la primera edició, el 2013, al Centre Octubre de Cultura Contemporània. Malgrat les limitacions, el certamen superà les expectatives.
Any rere any, la Plaça del Llibre va augmentar el seu volum. I amb el canvi de govern a les institucions, arribà el moment, l’edició passada, de fer el salt a l’espai públic, a un indret emblemàtic -i molt transitat- com la Plaça de l’Ajuntament. Amb el trasllat, una activitat com aquesta va guanyar la presència que li calia, com ha destacat aquest matí en la presentació Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural. "El problema de la nostra llengua i cultura era bàsicament d’invisibilitat. I per revertir el procés calia un esforç generós", ha explicat. De manera efectiva i també simbòlica, el dia de la cloenda, diumenge dia 5, la Plaça de l’Ajuntament estarà tancada al trànsit rodat per acollir l’"Ambaixada de la lectura", amb l’escriptora Anna Moner com a ambaixadora i pregonera. Una manera d’atorgar espais diàfans al llibre i la cultura.
"Creguem fermament en la cooperació. El sector editorial està unit, està fort i del que es tracta és de guanyar lectors, perquè la literatura en català al País Valencià té molta qualitat", ha explicat per la seua banda la presidenta de l’Associació d’Editors, Dolors Pedrós. "El que ens mou és l’amor a la cultura a l’idioma, el més gran patrimoni dels valencians", va assenyalar Nacho Larraz, president del Gremi de Llibrers de València, qui va fer també un recorregut pel paper prescriptor d’aquests professionals.
"Es tracta d’una activitat que va a més. Un punt d’encontre festiu per la cultura amb el qual podem revertir uns índex de lectura tristament baixos", va destacar prèviament la directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, Carmen Amoraga, una de les administracions, juntament amb l’Ajuntament de València, que col·laboren econòmicament en una iniciativa amb 50.000 euros de pressupost, una quantitat semblant a la de l’any passat.
El que canvia, com va explicar Manel Romero, de la fundació Full, un dels impulsors del projecte, és l’augment dels expositors, amb quaranta editorials de tot l’àmbit lingüístic, més de 5.000 títols que ocuparan 600 metres lineals de prestatgeries i una seixantena d’activitats, entre xerrades, signatures i iniciatives de dinamització lectora amb el focus posat en els joves i menuts: a hores d’ara, la Plaça pot presumir d’un nou rècord d’inscripció d’escolars, amb 1.100 xiquets i xiquets inscrits.
A més d’això, enguany hi ha un intent de visibilitzar més encara els escriptors, com va destacar la vicepresidenta valenciana de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Gemma Pasqual. "Estem especialment contents perquè anem avançant i els autors estaran més presents que mai", digué. Una presència palesa al panell d’activitats amb desenes d’autors i autores de tots els gèneres. L’altra gran derivada és que aquesta iniciativa tindrà per segon any una derivada amb la celebració de La Plaça del Llibre d’Alacant, una ciutat no sempre receptiva a la cultura en la nostra llengua.
Retrospectiva Fuster i premis a Marc Granell i Capella de Ministrers
Fires com aquesta, altrament, permeten també la possibilitat de visualitzar trajectòries al servei de la literatura i la cultura. Així, el premi a la trajectòria d’enguany té una doble destinació. D’una banda, el poeta Marc Granell, segurament un dels autors vius de poesia més importants en llengua catalana. L’organització, a més, reconeixerà la trajectòria en el camp de la difusió literària de Capella de Ministrers, col·lectiu musical que s’ha caracteritzat per difondre els clàssics com Ramon Llull o Ausiàs March a través de la seua tasca. La música, de fet, serà un dels grans components de la Plaça, amb actuacions de formacions valencianes com a cloenda de les jornades.
En tot cas, hi havia una efemèride que no podia passar desapercebuda, com ara el 25 aniversari de la mort de Joan Fuster, com ara el volum col·lectiu i femení Nosaltres les fusterianes. El de Sueca serà present a la Plaça del Llibre amb diferents activitats el dia 2 de novembre dedicades a la seua figura, amb la presentació de les darreres novetats editorials, l’exposició Alfaro-Fuster o la taula rodona «25 anys sense Fuster», entre més. L’intel·lectual ocuparà durant unes hores l’espai públic i la visibilitat que li ha estat negada tant de temps.
