Els crits de «traïdors» i «dignitat» eren la banda sonora de l'epíleg progressista de la Diputació de València. L'única institució que l'esquerra podia retenir després del vendaval conservador i reaccionari del 28M va tenyir-se de blau fa dues setmanes. Ens Uneix, el partit impulsat per l'expresident de la corporació provincial, exdirigent socialista i alcalde d'Ontinyent (Vall d'Albaida), Jorge Rodríguez, havia decidit encimbellar el PP cap a la comandància de la Diputació i evitar la continuïtat d'un govern progressista del PSPV i Compromís.
La salutació afectuosa de Vicent Mompó, el nou president de la Diputació de València per la formació de la gavina, i la diputada provincial d'Ens Uneix, Natàlia Enguix, o l'encaixada de mans entre el dirigent del PP i Rodríguez eren símbols d'una nova etapa. El baró d'Ontinyent havia consumat la seua venjança contra el seu antic partit, contra una organització que va forçar el seu adeu com a president de la Diputació de València i va suspendre la seua condició de militant del PSOE quan va ser assenyalat per la justícia pel denominat cas Alqueria, del qual ha eixit absolt.
La convocatòria electoral del 28M havia atorgat de manera capritxosa el mànec de la paella a Ens Uneix. Si la suma dels diputats del PSPV i de Compromís a la institució provincial confeccionaven una entesa de quinze diputats, la unió del PP i l'extrema dreta Vox proporcionava uns resultats idèntics. El partit de Rodríguez comptava amb el representant provincial determinant per decantar la balança cap a l'esquerra o cap a un govern de la dreta i els reaccionaris, els quals eren una línia roja per a la formació originària de la Vall d'Albaida.
L'autodenominació progressista d'aquesta escissió del PSPV va provocar l'obertura de negociacions amb l'esquerra. Ens Uneix va afrontar-les amb una certa equidistància, argumentant que si el PP havia demanat vuit anys de presó a Rodríguez, els socialistes no havien demanat disculpes pel tractament atorgat a l'aleshores president de la corporació provincial. La ferida continuava supurant al cercle del batlle de la capital comarcal de la Vall d'Albaida
El baró d'Ontinyent, de fet, trencaria les converses amb el PSPV, assenyalaria la formació del puny i la rosa per no haver-li demanat perdó públicament i exhibiria una llarga llista de greuges. Ens Uneix havia plantejat un autèntic desafiament a l'esquerra: van anunciar que a la investidura es votarien a si mateixos i, per tant, van comunicar a Compromís i al PSPV que si volien evitar l'accés de la dreta i la ultradreta a la Diputació, l'única opció era donar suport a la seua candidata. Les forces botàniques van quedar-se entre l'espasa i la paret.
Ni valencianistes ni tampoc socialistes van transigir amb la proposta del partit de Rodríguez, que va mostrar complicitat amb el PP a través del llenguatge no verbal d'Enguix al ple d'investidura de la Diputació de València. Mompó, que va disculpar-se amb Rodríguez durant el seu discurs, assoliria la presidència i guanyaria un aliat a la Diputació, així com als pobles de les comarques de la demarcació de València.
El gir d'Ens Uneix deixaria tocat el PSPV, on els càrrecs que han tingut més afinitat amb Rodríguez, fins i tot en els moments més complicats, van sentir-se descol·locats. Aquella teoria sobre un retorn de l'alcalde d'Ontinyent al partit del puny i la rosa en un futur quedava desarborada. L'anàlisi a l'organització de l'expresident de la Diputació de València era que donar suport a l'esquerra a la corporació provincial podia ser contraproduent amb el PP a la presidència de la Generalitat Valenciana.
La relació entre el PP i Rodríguez no ha estat una aventura d'una nit d'estiu. L'amor, ni que siga per un interès mutu, sembla haver fructificat. Ens Uneix va acceptar la setmana passada l'oferta dels populars de governar braç a braç la Diputació de València a canvi d'inversions a la comarca de la Vall d'Albaida. La decisió va ser venuda pels originaris d'Ontinyent com una maniobra per impedir l'accés de la ultradreta al govern de la corporació provincial, encara que PP i Ens Uneix necessitaran els vots dels reaccionaris per aprovar la seua gestió per pura aritmètica parlamentària.
Pedrera bipartidista, inquietud progressista
El canvi d'actitud d'Ens Uneix ha provocat inquietud a l'esquerra, especialment a les files socialistes. L'ombra d'aquell Partit Socialdemòcrata Independent impulsat pel clan Blasco per dividir el progressisme i extreure vots de la bossa del PSPV ha planat sobre la jugada de Rodríguez a la Diputació de València. No debades, Ens Uneix ha practicat des del seu naixement una política d'expansió arreu de la Vall d'Albaida i, fins i tot, a les comarques limítrofes que podria restar vots a les forces botàniques, així com enterbolir les aliances municipals per la seua naturalesa de partit frontissa amb més sintonia per la gavina que no pel puny i la rosa.
Ens Uneix va forjar-se amb la marxa de Rodríguez del PSPV, el qual va arrossegar gran part de la militància socialista d'Ontinyent. De fet, només tres regidors van mantenir-se fidels a les sigles del puny i la rosa quan va produir-se el trencament l'any 2019. Com a batlle de la capital de la Vall d'Albaida des de 2011, va construir un projecte polític amb Ontinyent com a centre neuràlgic, la comarca com a radi d'actuació i les files socialistes com a pedrera de nous càrrecs i afiliats.
La Vall Ens Uneix va aconseguir presentar-se a Bufali, el Palomar, Benissoda, Ontinyent, Albaida i Agullent en els comicis del 2019. En el cas de Bufali, el Palomar i Benissoda, unes poblacions que amb prou feines sumen més de 1.000 habitants entre totes tres, va haver-hi transvasament complet del PSPV a la nova formació com a Ontinyent. L'alcalde del Palomar, Jordi Vila, que ha estat assessor dels socialistes a la Diputació de València, va ser l'arquitecte de l'expansió del partit, el llanterner per estendre els tentacles de Rodríguez més enllà de la ciutat d'Ontinyent.
Vila integra el nucli dur d'Ens Uneix junt amb l'exregidor Joan Sanchis, Enguix, el mateix Rodríguez i el factòtum del projecte, l'assessor àulic Ricard Gallego. La gran victòria del projecte en 2019 va ser la majoria aclaparadora de Rodríguez a Ontinyent, que obtingué 17 dels 21 regidors en disputa. En aquells comicis, van aconseguir, a més, dos regidors a Benissoda, quatre al Palomar i cinc a Bufali. Tant a Bufali com al Palomar van assolir, a més, la vara de comandament municipal. L'obtenció d'un diputat provincial va arredonir la seua estrena política.
El projecte, encara organitzativament fràgil per la dependència excessiva dels resultats a Ontinyent, ha crescut en els comicis del 2023. A pesar de desaparèixer la llista d'Agullent i de continuar sense representació a Albaida, s'han retingut les alcaldies de Bufali i el Palomar amb uns resultats quasi idèntics, així com s'ha conservat Ontinyent, encara que amb una davallada significativa de cinc regidors.
Ens Uneix ha arrabassat l'alcaldia de Benissoda al PP amb Reme Espí com a candidata, que va ocupar el càrrec de tinent d'alcalde el mandat passat per les sigles de la gavina, i ha guanyat la partida a Compromís en Beniatjar per la vara de comandament municipal. El batlle serà Jaime Ferrer, el qual exercia com a regidor de Benestar Social per les files populars durant l'últim mandat.
La sisena alcaldia s'ha donat a Benicolet, també ubicada a la Vall d'Albaida. El consistori estarà encapçalat per Ivan Martínez, provinent d'un partit local denominat Benicolet Sumar, amb un historial de pactes amb el PP i amb Compromís. Rodríguez també ha estat capaç d'entrar al consistori d'Atzeneta d'Albaida amb tres regidors i erigir-se en segona força per darrere de Compromís. Amb una candidatura conformada per gent de simpaties ultres, exmilitants socialistes i figures ideològicament dretanes, el principal damnificat ha estat el PSPV.
Si Ens Uneix va fonamentar el seu naixement en l'atracció d'antics càrrecs locals del PSPV, la seua expansió s'ha consolidat amb el fixatge d'exregidors del PP. És el cas de Vilallonga, la primera incursió del partit de Rodríguez a la comarca de la Safor. El seu cap de llista era José Ripoll, exregidor del PP i membre d'una estranya aliança governamental entre populars, Compromís i una escissió socialista. A la candidatura, tanmateix, figuren persones amb passat al PSPV, com ara Joaquín del Carmelo, que ocupava el número set. Ens Uneix ha aconseguit un regidor a la població saforenca.
La jugada s'ha repetit al Comtat. El partit de Rodríguez va trencar els límits de les comarques de València amb la confecció d'una llista a Muro d'Alcoi, on ha obtingut un regidor. Els dos primers llocs de la candidatura murera estaven ocupats per dos veterans del PP local, Ángel Molla i Xelo Cascant, que van marxar de les files populars després de l'intent de desplaçar-los per part de la direcció provincial de la gavina. A la candidatura, però, també hi ha antics socialistes, com ara Andreu Castellà, número tres del PSPV local a les eleccions municipals del 2015.
La formació del baró d'Ontinyent va estar prop de bastir una llista a la població veïna de Cocentaina. L'objectiu d'Ens Uneix a les comarques de l'Alcoià i el Comtat és presentar llistes a Ibi,Cocentaina o Alcoi de cara a les eleccions locals del 2027. La debilitat comarcal de les sigles populars podria ser una oportunitat per a expandir la marca de Rodríguez, la qual no ha aconseguit penetrar, de moment i a pesar dels moviments per assolir-ho, a la Costera ni en altres municipis importants de la Vall d'Albaida, com ara l'Olleria. Tanmateix, tindrà un paper rellevant en la conformació del govern de la mancomunitat de la Vall d'Albaida.
Amb un creixement del 35% en els seus regidors i la duplicació de les seues alcaldies, encara que a localitats demogràficament menors a excepció del bastió ontinyentí, Ens Uneix afronta aquesta etapa política amb la voluntat de continuar creixent en unes comarques caracteritzades per una simpatia més gran cap a opcions esquerranes. L'aliança amb el PP a la Diputació de València converteix Ens Uneix en un maldecap per a les forces botàniques pel seu discurs progressista, però també perquè els populars poden sumar un emergent aliat al tauler municipal valencià.