L’expressió de Roberta Metsola en comparèixer al Parlament Europeu era de disgust. “Potser no soc capaç de transmetre la fúria, la ràbia i la tristesa que sento, però poden estar segurs que les duc dins”, va afirmar a mitjan desembre de l’any passat. Tres dies abans, s’havia fet públic l’escàndol conegut com a Qatargate. La policia belga havia escorcollat pisos i oficines de la capital i havia detingut Eva Kaili, vicepresidenta del Parlament Europeu. “El business as usual s’ha acabat.” Les coses canviarien, va prometre Metsola: reformes d’allò més profundes. “Farem trontollar el Parlament i tota la ciutat.”
Mig any més tard, però, la desil·lusió és palpable a Brussel·les. “Molta xerrameca i poca feina”, opinen des de l’organització no governamental Transparency International EU. “L’únic que hem vist fins ara són vacil·lacions i dubtes… i intents d’anar-se passant la culpa dels uns als altres”, explica el director de Transparency International, Michiel van Hulten.
No s’ha engegat pràcticament cap de les reformes promeses. Continua estant permès que els eurodiputats percebin ingressos paral·lels i, per tant, continua havent-hi conflictes d’interès. Tampoc no s’ha creat un mecanisme de protecció per als denunciants. “Ara per ara, les mesures són decebedores”, conclou l’eurodiputat Daniel Freund, dels Verds. I això malgrat que les 14 propostes de Metsola toquen “els punts més fàcils” de treballar.
Freund opina que cal un gremi extern que vetlli pel compliment de les normes de comportament i de les sancions. També és urgentment necessari comptar amb un sistema més sòlid perquè els eurodiputats presentin les seves declaracions de patrimoni i d’ingressos. “Però per ara no hi ha res previst al respecte.”
Transparency International EU, de fet, va publicar una taula plena de marques de color vermell i groc, indicant les promeses considerades insuficients o directament no posades en pràctica. L’equip de Metsola, és clar, es va afanyar a publicar una contrataula plena de marques de color verd i groc.
Per exemple: des de principis de maig, quan un diputat abandona l’Eurocambra té prohibit exercir tasques de lobby al Parlament Europeu durant un termini de sis mesos. Des de l’entorn de Metsola aquesta mesura se celebra com un “avenç enorme”; tanmateix, a efectes pràctics és una mesura “totalment irrellevant”, explica el subdirector de Transparency International, Nicholas Aiossa. Durant els sis primers mesos d’una legislatura gairebé no hi ha cap mena d’iniciativa legislativa i, per tant, gairebé no hi ha feina per als grups de pressió.
El grups parlamentaris dels Verds i dels socialdemòcrates havien demanat que el període d’inactivitat fos de fins a dos anys, però la proposta va quedar descartada durant la sessió clau que els líders de grup van tenir amb Metsola. De fet, fou la presidenta mateixa qui va imposar finalment la norma dels sis mesos.
Encara no se sap si la resta de reformes de la taula presentada per Metsola obtindran una majoria parlamentària el mes de juliol. Hi ha veus que parlen d’una “gran pressió interna”. “Hi ha moltes forces que no volen canvis de cap mena.” De fet, l’endemà mateix que l’escàndol es fes públic, aquesta realitat va fer-se evident: “No és necessari obrir cap debat sobre les normes que regulen la transparència”, va afirmar Daniel Caspary, líder del grup del partit conservador alemany CDU/CSU al Parlament Europeu. Segons ell, el Parlament ja disposa de normes i regulacions internes en relació amb les acusacions del cas.
La plataforma que coordina els plans de reforma és el grup de treball que s’encarrega del reglament intern del Parlament Europeu. I molta gent de Brussel·les lamenta que la direcció d’aquest grup recaigui justament en el polític conservador Rainer Wieland, de la CDU. Wieland, jurista de Stuttgart, és un dels vicepresidents del Parlament des del 2009 i no és precisament conegut per ser un gran defensor de la transparència. Si bé és partidari de prendre mesures dràstiques contra els eurodiputats condemnats —com ara la pèrdua de la pensió—, sovint s’ha enrocat en contra de les mesures que afavoreixin la transparència. El juny del 2021, mentre es debatia la creació d’un organisme de supervisió ètica per a totes les institucions europees, Wieland va advertir que es podria desfermar un “atac de bogeria ètica”. Per a ell, la llista de reformes de Metsola és tan sols un “punt de partida per reflexionar-hi”.
Com bé es pot suposar, els debats interns del grup de treball de Wieland, format per representants dels grups parlamentaris, són confidencials. “D’aquesta manera, no es pot culpar personalment ningú del resultat de la feina”, explica Nicholas Aiossa. Tanmateix, aquesta és l’actitud de molts eurodiputats: són els “més grans defensors” de les mesures ètiques quan parlen de casa dels altres, però “s’hi oposen frontalment quan es tracta de posar-les en pràctica a casa seva.”
Molts dels protagonistes de l’escàndol del Qatargate continuen com si res no hagués passat. Després de passar quatre mesos en presó preventiva i dos més en arrest domiciliari, l’exvicepresidenta Eva Kaili va concedir diverses entrevistes on se la va tractar de manera manifestament benevolent. El diari francès Libération la descrivia com “una dona que no es deixa aixafar”; a l’italià Corriere della Sera van publicar fotografies de Kaili on se la pot veure a ella i a la seva filla il·luminades per la suau llum d’un capvespre.
En aquestes entrevistes, Kaili nega haver acceptat cap tipus de suborn i es mostra com a víctima innocent d’una persecució. Lamenta que s’hagi fet servir la seva filla com a mesura de pressió psicològica. “L’escàndol de veritat” és que la policia belga l’hagi espiada a ella i a altres eurodiputats, entre altres coses, per la seva implicació en la comissió d’investigació que tracta el cas del software d’espionatge Pegasus.
Kaili ja ha anunciat que tornarà al Parlament, però fins ara no se l’ha vista. Qui sí que s’hi ha deixat veure és el belga Marc Tarabella. Segons les actes del cas, Pier Antonio Panzeri, la persona que suposadament mou els fils de la trama Qatargate, l’acusa d’haver acceptat centenars de milers d’euros en suborns. Tarabella ho nega, però els socialdemòcrates el van expulsar del grup parlamentari.
Encara no fa pas gaire, Tarabella va comparèixer davant del Parlament i va pronunciar, com ell mateix descrigué a Twitter, un “discurs ple de ràbia”. Tanmateix, no pas per parlar del Qatargate, sinó de “la guerra del PPE contra el Pacte Verd” de la UE. Exacte, com si res no hagués passat. Perquè les coses continuen, business as usual.
Text de Markus Becker
Traducció de Laura Obradors