Ençà i enllà

Escenari després de la batalla (III)

Com quedarà tot després de l’1 d’octubre?, fem aquesta qüestió central a la filòsofa Maria Garcés, a l'expresident d'Esquerra Josep-Lluís Carod-Rovira i al professor Salvador Cardús.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Entrevista a la filòsofa Marina Garcés:

Com quedarà tot després de l’1 d’octubre?

No està gens clar. El que sí que crec és que és un abans i un després. Molt clarament. Un canvi profund de les estructures tant de la nostra societat com de les institucions polítiques. I de tot el que hagi de venir. És difícil parlar en termes de final. Més aviat, és un començament de moltes coses.

De quines coses?

D’una banda hem vist, i no només nosaltres, sinó també el món, quina és l’estructura profunda de l’Estat espanyol i del seu present suposadament normal, democràtic, etc. i realment té un arrelament profund amb el franquisme i amb una manera d’entendre el que és la força de l’Estat i la seva condició repressiva. I això té conseqüències a curt, mitjà o llarg termini. D’altra banda, la societat catalana hem vist i hem anat fent coses que també han portat a la llum una capacitat organitzativa, de resposta, de creativitat, d’intel·ligència col·lectiva que més enllà de posicions, de colors, etc. ens ha donat un sentit del que podem fer junts que també és un pas cap a una possibilitat d’organitzar-nos important.

Això pot tenir una traducció política?

Hi ha una entitat política evident de la societat catalana que, viscuda aquests dies, dóna prou força col·lectiva per plantejar-se escenaris molt diversos: des d’independència fins a unes altres fórmules estatals. Però el que és irreversible és el cas que va més enllà del marc autonòmic. Estem en un més enllà d’això. Penso i confio que tot el que ha passat avui també tindrà conseqüències en la política espanyola. Hi ha molta gent a Espanya que està profundament incòmoda. Crec que aquesta idea que és un punt d’inflexió està clara a Catalunya, en molta part d’Espanya i a la resta del món.

 

Entrevista a Josep-Lluís Carod-Rovira, expresident d’ERC i exvicepresident de la generalitat de Catalunya:

L’1 d’octubre marcarà el futur de Catalunya?

Ha quedat molt clar que Catalunya té un Govern i té també una societat perfectament estructurada civilment. Res del que ha passat avui no hauria estat possible sense l’enorme xarxa de complicitat, organització, responsabilitat, discreció, creativitat, imaginació i, fins i tot, ironia de la societat catalana. Quan algun dia s’expliqui la història dels llocs on es tenien amagades les urnes i les paperetes a cada lloc, quedarà ben clar que la gran epopeia catalana de l’1 d’octubre hauria estat impossible sense una societat civil al darrere perfectament organitzada. Aquesta és la principal diferència amb Espanya. Espanya és un Estat sense societat civil; Catalunya és una societat civil sense Estat. Ha quedat clar que tenim poble, tenim societat i que tindrem Estat. 

Què ha de fer el Govern català?

Personalment em sento orgullós del Govern del meu país i del seu president; del moviment social i del conjunt del poble català. Puc tenir la meva visió del que caldria fer però faig confiança al Govern de Catalunya en les seves decisions.

La repressió de l’1-O reforça els arguments del Govern català?

El legitima. És insòlit que en un territori de la UE, policies d’un Estat entren a la seu d’un Govern autònom, se n’enduguin càrrecs públics del màxim nivell de Govern per sota de consellers, els tinguin detinguts i els portin a declarar davant del jutge emmanillats, cosa que no s’acostuma a fer ni amb criminals ni amb violadors ni amb corruptes del PP. I quina tristor més infinita la del Govern d’un Estat que constata com només ens pot retenir per la força. No diré el nom però he rebut un missatge d’un polític espanyol important que simplement diu: “Heu guanyat”.

 

Entrevista a Salvador Cardús, economista i periodista:

Com quedarà tot després de l’1 d’octubre?

És difícil dir-ho, però, per part catalana, el procés s’accelera. I havent escoltat el president Puigdemont, encara tot sembla més clar. Tot el procés no sols no quedarà aturat ni quedarà indefinit, sinó que el que ha passat avui força l’avançar, el tirar endavant, prendre les decisions que calen. Penso que el que ha passat avui generarà un grau molt elevat de conflicte a Madrid, on hi haurà molta crítica pel que ha sigut l’acció del president Rajoy els últims anys. Però també l’actuació de la policia. Hi haurà conflicte dins del PP i el PSOE intentarà aprofitar la situació, com també Podemos. I penso que aquesta setmana encara veurem coses més greus. L’Estat espanyol pagarà el seu desprestigi contra els catalans i particularment sobre el seu president. I és possible que hi hagi accions molt dures contra els líders polítics catalans i les seves institucions.

Tot i el desprestigi del Govern espanyol, pensa que en l’àmbit estatal tot això li passarà factura? Tenint en compte l’odi que s’ha generat contra Catalunya.

Podria ser que electoralment quedés reforçat. Però, des d’un punt de vista institucional, la pressió i la crítica internacionals que hi haurà serà enorme. Això serà d’una magnitud extraordinària. No sols sobre el dret dels catalans, sinó perquè, com que entre ells competeixen, després del dramàtic comportament de la policia, això influirà sobre el mateix debat polític a Espanya. A l’Estat no hi haurà una resposta unànime al que ha passat avui. I a mi personalment, m’és cada cop més igual qui hi ha al Govern espanyol. M’interessa tant com la política de Grècia o de Portugal.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.