ENÇÀ I ENLLÀ

Escenari després de la batalla (II)

Polítics, politòlegs, escriptors i analistes parlen sobre els pròxims moviments de Catalunya després del referèndum. És el torn de la Bel Olid, Ernest Benach i Elisenda Paluzie. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Bel Olid, presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

He viscut el referèndum al CCB, amb molta por que vingués la policia, però el que ha passat amb aquest referèndum és meravellós. El que hauria de passar en primer lloc és una vaga general aquest dimarts. Per començar la protesta per la reacció brutal que hem patit. Hi ha hagut una repressió intolerable, amb persones de vuitanta anys apallissades, això ha de tenir una resposta al carrer. Alhora, hem de celebrar que, malgrat tot, hem pogut votar. I després s’ha de fer la DUI, perquè el resultat de les urnes és molt bèstia i el president i el Govern han estat molt clars. S’ha de declarar la independència en quaranta-vuit hores, tot i que si és en seixanta-dos tampoc no passa res. Evidentment, en els termes que ha pactat el Govern. La resposta de l’Estat, ara mateix, m’és igual: tenim titulars en la premsa internacional parlant de “la vergonya d’Europa”. Els enviats especials de la premsa estrangera estaven absolutament flipats. Ara és una cosa nostra i de la comunitat internacional, que jo espero que ens reconegui.

 

Ernest Benach, expresident del Parlament

L’expresident del Parlament, Ernest Benach, va viure el referèndum a l’Escola Pompeu Fabra de Reus, i recorda la jornada amb emoció: “Només de pensar-hi se’m posa la pell de gallina. La comunió era espectacular, gent que plorava quan votava, gent gran que venia a votar sense por. No entenc com no ho poden entendre i que construeixin relats falsos”. Convençut que més d’hora que tard “això passarà factura a Govern i mitjans de comunicació de l’Estat”.

Sobre la valoració de l’1-O, Benach creu que “mai més res serà igual. La determinació del poble català ha estat constant des de 2010 i ara ja hem adquirit un compromís directe i potent”. Sobre els pronòstics, afirma que “no sabem quan ho serem, però la sensació és que serem una república”. Tot i que tampoc concreta més enllà: “És un tema que ja veurem com es farà, això depèn del Parlament i del Govern, que decideixin la millor estratègia i nosaltres el poble la seguirem”, conclou esperançat.  

 

Elisenda Paluzie, professora de la UB

Elisenda Paluzie, professora de la Universitat de Barcelona i activista independentista, comenta l’endemà de la votació que “res no serà igual. Després del coratge del poble català defensant el referèndum vista la violència de l’Estat, l’única alternativa és declarar la independència, obeint la llei que el fa vinculant”. Sobre la vaga que s’albira, explica que “l’aturada només té sentit si és per declarar la independència”. 

 Paluzie va viure la jornada a Barcelona i va patir en directe la brutalitat policial. Va començar ajudant els responsables a la Ramon Llull, on la policia va fer una de les primeres càrregues de la jornada. Era a l’exterior i encara no havien obert els col·legis, minuts després van assaltar el patí. “En la segona fase del setge els vam demanar l’ordre judicial per entrar i ells no van ni contestar”, denuncia. Paluzie recorda que “érem 30 persones assegudes protegint una porta”, tot i que van trobar un altre accés que els va permetre “rebentar” aquest col·legi electoral, un dels més grans de Barcelona, agafant 9 de les 10 urnes i fent perdre desenes de vots. Finalment, va acabar de viure la jornada al col·legi de la Concepció de l’Eixample, un petit centre que va haver d’absorbir més de 6.500 vots.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.