Amb Menorca amb el domini de l’esquerra assegurat, amb Formentera amb un sol diputat que pareix estar en l’aire i amb Eivissa immersa en una guerra oberta entre PSOE i PP per cada vot, podria parèixer que la situació preelectoral de Mallorca és secundària respecte al resultat final. Seria una equivocació pensar-ho així.
L’illa més gran aporta 33 dels 59 diputats del Parlament —per 12 Eivissa, 1 Formentera i 13 Menorca— i aquesta magnitud no pot ser obviada. És allà on es presenten les dues líders que tenen opcions de ser presidenta del Govern: Francina Armengol, pel PSOE i al capdavant de tota l’esquerra, i Marga Prohens, la cap del PP, que amb tota seguretat requeriria del vot de Vox favorable a la seva investidura. I Mallorca també és l’illa on es presenta la incògnita PI.
Segons la darrera enquesta publicada —el mes de gener, al diari Última Hora— i elaborada per l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES), el PSOE podria perdre a Mallorca un escó, de 10 a 9 representants —tant al Consell Insular com al Parlament—, mentre que Unides Podem es mantindria en 3 i Més en els 4, o sigui que el bloc d’esquerra en l’agregat mallorquí disminuiria en 1 escó com a molt. Per contra, el PP, segons el sondatge referit, experimentaria un important augment de suports a Mallorca que li permetria passar dels 7 escons de 2019 —al Consell i Parlament— a 10 o 11 ara, mentre que Vox augmentaria de 3 a 6.
Cal recordar que el 2019 l’esquerra balear va obtenir en el conjunt del Parlament 32 dels 59 diputats. Dos per sobre de la majoria absoluta. Per tant, si perdés un representant per Mallorca tot quedaria a l’expectativa dels resultats a Formentera i Eivissa, que és el que tothom espera que passi. Ara bé, no cal donar per fet que Mallorca no sigui la que marqui la diferència entre un govern o un altre i que hi tengui molt a dir el PI - Proposta per les Illes.
El PI. El 2019 els dos partits de dreta, PP i Vox, sumaren 19 escons en el conjunt de les Illes —16 i 3, respectivament— i enguany se situen en una forquilla que va dels 28 als 29 diputats, segons l’enquesta referida. L’esquerra, per la seva banda, passaria de 32 a 31 o 30, si bé amb el risc de perdre la majoria absoluta (30).
Si el PI es quedés fora del Parlament per no arribar al 5% dels vots per Mallorca, la suma de la dreta (PP i Vox) en el Parlament podria arribar a la majoria absoluta
Si en efecte l’esquerra no arribés a la majoria absoluta ni tampoc ho fes la dreta, emergiria com a estrella el partit de centre autonomista, el PI - Proposta per les Illes. El que tindria la paella pel mànec. Seria la força decisiva. La que definiria si el govern seria d’un color o d’un altre.
El PI no té possibilitats d’obtenir representació per cap altra illa. Només a Mallorca pot recollir diputats. Ara bé, no és segur que assoleixi l’objectiu. L’enquesta citada el situa en un nivell de vot fregant el 5%, que el fa entrar en situació de risc. Cal recordar que per sota del 5% del vot no s’entra en el repartiment d’escons, i que, per la matemàtica electoral, si se supera amb una dècima o dues aquest tall, és fàcil que s’arribi a tenir 2 diputats. O sigui que la diferència entre el cel i l’infern per al PI està en un grapat de vots. És tan poca cosa que una enquesta no pot afinar tant al detall.
Per això, en aquests casos, se situa la forquilla entre 0 i 2 diputats, la qual cosa tècnicament és correcte en el cas del PI, però políticament és tant com la diferència entre tot o res. Perquè si el PI es quedés fora del Parlament per no arribar al 5% dels vots per Mallorca, la suma de la dreta (PP i Vox) en el Parlament podria arribar a la majoria absoluta. Marga Prohens, així, es convertiria en la nova presidenta del Govern. Per contra, si el PI superés el 5% i entrés amb 2 diputats en el Parlament, les probabilitats de la dreta disminuirien força i augmentarien molt les de Francina Armengol de repetir a la presidència per tercera vegada consecutiva. És òbvia, per tant, la importància potencial de la diferència.
Si el PI decideix el Govern, tot indica que Armengol seguirà de presidenta. És ver que en teoria podria inclinar-se tant a favor del PP com del PSOE, però a la pràctica no és factible que entri en una operació a la qual d’alguna manera hi hagi de participar —encara que sigui passivament— la força ultradretana Vox. És cert que en política tot canvia segons les circumstàncies i que no es pot donar res per impossible, però hi ha unes opcions més probables que unes altres. I no és gens probable que el PI permetés d’una manera o altra la investidura de Marga Prohens si ha de comptar també amb el vot de Vox. Les diferències entre el PI i els ultres en matèria d’identitat, de llengua i cultura, d’autonomisme... són tantes i tan radicals que no fan possible imaginar un pacte diferent del de permetre la tercera investidura de Francina Armengol.
Si l’esquerra tingués més diputats que la dreta, bastaria que el PI negociés la seva abstenció, per així permetre la tercera investidura consecutiva d’Armengol
Ben segur que no seria un acord fàcil, perquè també és vera que el PI està molt lluny ideològicament d’Unides Podem i que xoca frontalment amb mesures de control dels mercats que aquesta formació reivindica. Tanmateix, no quedaria altre remei que el PSOE i la resta de l’esquerra s’entengués amb el PI - Proposta per les Illes i viceversa. No hi hauria un altre possible pacte.
En el cas més extrem, si l’esquerra tingués més diputats que la dreta, bastaria que el PI negociés la seva abstenció, per així permetre la tercera investidura consecutiva d’Armengol. En canvi, en el cas contrari, amb la dreta amb un diputat més que l’esquerra, no pareix versemblant, per les raons dites, que el PI permetés a través de la seva abstenció la investidura de Prohens amb suport ultra.