Un jutjat de Vila ha admès a tràmit la querella de la fiscalia anticorrupció de Balears contra el president del Consell de l’illa, Vicent Marí, del PP, per presumpta prevaricació administrativa, tràfic d’influències i coaccions. Els fets que motivaren la querella es remunten al mes de juny de 2020, just després del confinament per mor de la pandèmia i quan les autoritats baleàriques intentaven salvar el mínim de la temporada turística. Aleshores la presidència del Consell emeté un decret a través del qual ordenava la tramitació d’urgència d’una campanya de promoció turística de l’illa. El volum econòmic global fou de 745.000 euros, dividits entre diferents contractes, entre els quals es comptava el d’un rodatge publicitari protagonitzat per una coneguda actriu, Olivia Molina.
Posteriorment, una de les factures presentades a Intervenció del Consell va ser declarada «nul·la de ple dret» per aquest servei intern, atès que no s’havia aplicat correctament la previsió legal d’emergència a l’hora de decretar la campanya. El mes de setembre, un nou decret de presidència aixecà la suspensió d’Intervenció i decidí la continuació burocràtica de l’expedient. Aleshores la viceinterventora del Consell—ara interventora— denuncià per «coaccions» el president del Consell, Vicent Marí.
Marí hauria d’haver declarat el 9 de febrer passat, però l’acte fou suspès i no se sap quan serà citat una altra vegada. Just abans, el govern del Consell informà que havia «posat en coneixement» dels jutjats i la fiscalia anticorrupció les presumptes irregularitats de l’anterior equip de govern insular, entre 2015 i 2019, del PSOE i de Podem, per unes contractacions de dos milions d’euros entre 2017 i 2019 que l’executiu insular considera «irregulars».
Una clara contraofensiva del PP en clau política que s’emmarca en la precampanya electoral eivissenca, que concentra tots els esforços tant del partit conservador com del socialista. No debades, l’illa podria ser la clau que donés la presidència del Govern per tercera vegada consecutiva a Francina Armengol, o, si no, a Margalida Prohens, la líder dretana.
Gran batalla. La batalla política i electoral d’Eivissa serà la una de les més rellevants de les pròximes eleccions autonòmiques.
L’altra illa pitiüsa també pot ser prou important per a la formació del futur Govern balear: Formentera tria un sol diputat i, segons la darrera enquesta publicada —la de l’Instituto Balear de Estudios Sociales per al diari Última Hora—, podria ser decisiu. No obstant, aquest escó es resol sempre per un marge tan estret de vots —613 el 2019: 2.032 per la coalició Gent x Formentera -PSOE - Esquerra Unida i 1.419 per Sa Unió, o sigui tota la dreta local— que la persona que encapçala cada candidatura esdevé —com en general sol passar en els pobles petits— l’element més important, i no són tan rellevants els actes polítics durant la precampanya i la campanya. Per això el PP, segons ha pogut saber aquest setmanari, està intentant des de fa setmanes convèncer una persona prou coneguda a l’illa per encapçalar la llista electoral i intentar llevar el diputat a l’esquerra, que el guanya des de 2011.
A Eivissa, però, la situació preelectoral és diferent. En ser prou més gran el nombre d’electors, les campanyes hi tenen més influència. Sempre i encara més enguany per mor de l’acusació d’irregularitats contra el president del Consell.
A la més gran de les dues Pitiüses l’abstenció marca totes les eleccions. És el territori més abstencionista de tot l’Estat. El 2109 hi van votar 45.740 electors, mentre que 453 ho feren en blanc i 263 foren nuls. L’abstenció guanyà els comicis, com sol passar: va ser l’opció preferida per a 46.691 eivissencs amb dret de vot.
El PP fou el més votat amb el 32,6% dels sufragis i cinc diputats al Parlament. El PSOE es quedà en el 30% i també cinc escons. Per sota, Podem-Esquerra Unida amb l’11,6% i un parlamentari, igual que Ciutadans amb el 8,8%. L’enquesta referida augura que aquesta última formació quedarà sense representació i que Vox —el 4,9%, el 2019— aconseguirà un escó el pròxim maig. L’única altra variació possible seria que una redistribució del vot entre l’esquerra i un increment de l’abstenció d’aquest segment ideològic afavorís el PP i aquest sumés un diputat més, sis en lloc de cinc. I si Vox, com sembla, també en suma un, la dreta en el seu conjunt passaria a tenir set diputats del Parlament per Eivissa.
Aquesta diferència potencial amb el resultat de fa quatre anys preocupa l’esquerra. No és per casualitat que les aparicions de Francina Armengol a Eivissa s’hagin multiplicat últimament i que el PSOE local estigui en peu de guerra electoral des de fa mesos. Dues quartes parts del mateix passa amb Marga Prohens, que, a més de buscar desesperadament un bon candidat per a Formentera, intensifica la relació amb Vicent Marí i el PP local per intentar el tomb que suposaria que la dreta sumés un nou diputat per a l’illa.
Els càlculs són bons de fer. Si la dreta guanyés el diputat de Formentera i en sumés un més per Eivissa, les probabilitats que Armengol seguís a la presidència es veurien molt reduïdes, tant com que el més probable seria que l’hagués d’abandonar i cedir-la a Marga Prohens. Per contra, si l’esquerra manté l’escó de la més petita de les Pitiüses i iguala el nombre d’escons de fa quatre anys a Eivissa, Armengol aleshores dependrà del que passi a Mallorca, on té el potencial aliat centrista, el PI —Proposta per les Illes—, un escenari molt més favorable als seus interessos. En el cas que Formentera mantingués el diputat per a l’esquerra, però a Eivissa la dreta arribés a set escons, aleshores les probabilitats d’un govern balear d’esquerres disminuirien força, tot i que encara seria possible, en funció del resultat a Mallorca.
Així les coses, l’assumpte judicial del president del Consell esdevé un element d’importància estratègica electoral.