Aquest dimecres, la Fiscalia ha decidit mantenir la petició de penes per les presumptes irregularitats de Borràs quan era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. L’acusa dels delictes de prevaricació i falsedat, pels quals demana sis anys de presó, una multa de 144.000 euros i una inhabilitació de 21 anys.
Per contra, ha rebaixat les peticions per als altres dos acusats que van acordar la seva confessió a canvi de veure disminuïdes les penes. Per Isaías Herrero, l’informàtic contractat per fer les webs ,demanen dos anys de presó quan fins ara se’n demanaven 6. La inhabilitació passa de 21 a 6 anys i 4 mesos i la multa de 72.000 a 2.100€. Mentre que per Andreu Pujol, l’empresari que va presentar alguns dels pressupostos, la petició de penes passa de 3 anys a 14 mesos de presó.
Fiscalia veu arbitrarietat
El relat del ministeri fiscal situa a Borràs com a capitost de la conxorxa a través de la qual s’haurien fraccionat, l’any 2013, contractes per adjudicar a dit tasques informàtiques de la Institució de les Lletres Catalanes que dirigia Borràs a Isaías Herrero de forma directa o facturant a través d’Andreu Pujol. Així doncs, Fiscalia considera que Borràs infringeix el principi lliure concurrència i publicitat amb l’objectiu de beneficiar una persona concreta actuant de forma arbitrària i amb coneixement de que s’estaven fraccionant contractes irregularment.
Les acusacions es fonamenten, bàsicament, en els correus intercanviats entre Borràs i Herrero que van interceptar els Mossos d’Esquadra. En un dels fragments desvetllats pel diari Ara, Borràs diu a Herrero coses com “pensa que per cada pressupost teu (els 4) n’he de fer 3 més. Amb tipografies i formats diferents”. En un altre dels fragments trascendits durant el judici, Herrero diu a Borràs que se li “fa estrany i complicat haver de fer aquest trapi”.
La versió de Borràs
La defensa de Borràs durant el judici ha tingut dues potes. En la vessant política, Borràs i els seus advocats, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, han sostingut que el cas es tracta d’una persecució cap a la dirigent de Junts per ser una cara visible i activa de l’independentisme. Per a ella i pel seu partit, es tracta d’un cas de lawfare, en tant que coincideix la investigació del cas amb la seva implicació política posterior al 2017.
En la vessant jurídica, Borràs sosté que els contractes tenien el vist-i-plau de la intervenció i de l’aleshores administradora de la Institució de les Lletres Catalanes, Assumpta Pagespetit. Durant el judici, però, Pagespetit ha confessat que ella havia recomanat a Borràs que fes la contractació d’una manera diferent i que "les irregularitats que es feien” no eren del seu gust i “no volia que es perpetuessin".
Un dels altres arguments de la defensa de Borràs se centra en la validesa dels correus que actuen com a prova principal i el tractament que n’han fet els Mossos d’Esquadra. L’informe encarregat al pèrit Emilio Hellín -assassí material de l’activista socialista basca Yolanda González l’any 1980, fet que va generar polèmica mediàtica i política- exposa que no s’hauria respectat la custòdia de les proves i que algunes podrien haver estat alterades, si bé no concreta quines són. La Guàrdia Civil, però, ha argumentat que en tot moment van poder contrastar les seves proves amb les originals en mans dels Mossos encara que no s’hagués generat el certificat de verificació de les còpies.
Borràs també ha intentat, durant el judici, desacreditar el testimoni d’Herrero, clau a l’hora de reconèixer el fraccionament de contractes, fent referència a la seva drogodependència.
El pacte d’Herrero
Herrero, que va arribar a un pacte amb la Fiscalia, ha manifestat durant el judici, que va començar la setmana passada, que Borràs li hauria fet un “contracte encobert” per desenvolupar el portal web de la Institució de les Lletres Catalanes. També va explicitar que com que el volum de feina superava els 20.000 euros -xifra que limita els contractes menors que es poden adjudicar sense concurs públic- van pactar amb Borràs repartir la feina a fer en diversos contractes. Calia, però, presentar tres contractes entre els quals triar. Davant d’això, Herrero exposa que es presentaven dos pressupostos “de comparsa” que acompanyaven el pressupost que guanyaria l’adjudicació.
La defensa de Borràs ha desmentit que fos amb aquesta voluntat que es van adjudicar els treballs a Herrero.