Vuit anys, vuit veus: la societat civil valora Colau

Membre de la Junta de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP)

Des de la PTP fem una valoració positiva en aspectes com la connexió tramviària per la Diagonal (tot i que hauríem preferit una primera fase fins a Cinc d’Oros, duplicant les connexions tramvia-metro), la renovació i increment de la flota de bus i metro, la inversió municipal per fer arribar el metro a la Marina, la finalització del desplegament de la nova xarxa de bus i la creació de la T-Usual. Tanmateix, creiem que en certs aspectes no s’ha actuat correctament, com la no inclusió de l’autobús en la planificació urbanística (amb carrils bus compartits amb bicicletes i l’adopció de recorreguts ineficients al voltant dels eixos verds i les pacificacions amb la consegüent pèrdua de velocitat), l’abandonament i la deixadesa en l’ordenació dels autobusos interurbans, la manca de visió municipal en la confecció d’un nou model tarifari que permeti finançar a futur el transport públic i la falta d’impuls per a la creació del peatge urbà, un instrument que permetria incrementar notablement els recursos per al transport públic.

Membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic

Les polítiques al voltant del turisme al llarg dels dos mandats d’Ada Colau han tingut una línia clarament descendent.

Durant la campanya electoral de 2015, Barcelona En Comú, com la CUP, va assumir bona part de les reivindicacions veïnals al voltant del turisme, i les van incorporar al seu programa i a la seva campanya electoral.

L’inici del primer mandat va ser prometedor. La primera mesura del nou govern era una de les reivindicacions de la llavors incipient ABTS, actual ABDT: la moratòria en la concessió de llicències i la redacció d’un pla d’allotjaments turístics que aturés la seva proliferació.

El resultat, tot i quedar lluny del nostre objectiu (cap nova llicència a la ciutat), era un pas important. Més endavant, l’intent de fer una nova normativa de terrasses que prioritzés el veïnat, i per tant restrictiva, xocaria amb l’oposició frontal del Gremi de Restauració. El govern municipal acabaria cedint a la pressió mediàtica i promovent una normativa de terrasses encara més liberalitzadora que l’anterior.

El declivi es confirmaria amb els acords Port-Ajuntament, que avalaven l’ampliació del moll de creuers, amb la redacció d’un pla de màrqueting turístic dictat pel sector privat o amb la renúncia a una veritable reforma de Turisme de Barcelona en un moment propici.

En el segon mandat, dins l’acord de govern, Barcelona En Comú cedeix la regidoria de turisme al PSC, creador i gestor públic de la marca Barcelona durant dècades. Com a conseqüència, tornem al conegut esquema de promoció, concessions i barra lliure al sector privat, amanides amb innovació terminològica i rentats de cara. Exemples: intent d’ampliació de l’aeroport, rescat del sector turístic durant la pandèmia, axioma del creixement.

Copresident de Lafede.cat

La federació està satisfeta amb el govern municipal en relació amb les polítiques de justícia global, pel que fa al pressupost dedicat i al seu enfocament. L’Ajuntament dedica el 0,7 dels ingressos propis, i és un finançador estable i permet treballar amb seguretat i a mitjà termini a les entitats, ja que dedica la major part del pressupost a finançar projectes per mitjà de convocatòries públiques. D’altra banda, ha mantingut l’aposta d’ampliar la mirada i els objectius de la cooperació internacional, i ha assumit i        desenvolupat aquesta mirada en el Pla director 2018-2021, de “Justícia Global i Cooperació Internacional”. Ha mancat, però, més ambició en els programes de justícia de gènere i justícia mediambiental. Valorem molt positivament el suport de l’Ajuntament a la tasca més educativa de les ONG, i a la “desburocratització” de la nostra feina, i el fet de liderar-ho amb altres administracions. Valorem també positivament tota la feina feta amb l’acollida de la comunitat ucraïnesa.

Pel que fa a la coherència de polítiques, celebrem la suspensió de l’agermanament amb Tel-Aviv, pel que suposa de visibilització del rol que han de tenir les ciutats globals en la defensa dels drets humans arreu. Creiem, però, que caldria reorientar alguns serveis de drets humans, perquè complementin millor la tasca de la societat civil. Aprovem també la mesura de govern antiracista i la campanya d’informació perquè les persones estrangeres votin a les eleccions, però no les declaracions racistes del regidor Batlle. Celebrem que s’hagi impulsat el treball, perquè la compra pública de l’Ajuntament respecti més els drets humans i que l’exèrcit no hagi tornat al Festival de la Infància, però no tenim avenços en relació amb la presència de la Urbana en espais educatius.

Cal fer una menció a banda de com el joc brut d’alguns lobbies empresarials i la persecució política a l’alcaldessa a través de lawfare ha suposat una criminalització de les entitats i les ha perjudicat molt seriosament, i en casos com el nostre la judicialització ha suposat la denegació d’una ajuda anual sense causes justificades i aparentment per por preventiva dels serveis jurídics a noves demandes.

Portaveu d’Aigua és vida

En relació amb l’aigua, s’ha aconseguit una baixada i congelació de tarifes de l’aigua a Barcelona, I també en l’àmbit d’Àrea Metropolitana s’ha aprovat el primer Pla estratègic del cicle integral de l’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona (PECIA) i s’ha fet una valoració dels actius de titularitat pública de l’abastament en baixa i del sanejament de l’AMB. Respecte a la garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament, a Barcelona s’ha aconseguit un bon conveni d’aplicació de la Llei 24/2015 per a aigua i a l’AMB s’ha augmentat la tarifació social (en els dos primers blocs) i també s’ha traslladat al clavegueram. En l’àmbit català, a més, s’ha treballat per consolidar la creació de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública i Democràtica, que treballa per recuperar la gestió pública i democràtica de l’aigua.

D’altra banda, no ha estat possible dur a terme la consulta ciutadana sobre l’aigua, que volia preguntar a la ciutadania sobre el model de gestió, tot i les 23.000 signatures recollides i la voluntat de tirar-la endavant. Tampoc s’han recuperat les concessions finalitzades a l’AMB com la de Ripollet ni la remunicipalització de l’empresa mixta, que va ser bloquejada pel Tribunal Suprem. A més, també és una assignatura pendent revertir les polítiques urbanístiques històriques que promouen continuar construint allà on no s’ha construït i augmentant la demanda d’aigua de la megaurbe i el col·lapse del sistema de sanejament.

Director del Gremi de Restauradors

Durant la darrera dècada hem vist com un element tan tradicional del paisatge urbà com les terrasses es veia immers en un conflicte artificial. La supressió de taules, quan no de vetlladors sencers, ha estat constant. La defensa d’aquests espais que ha liderat el Gremi de Restauració ha servit per desacreditar el vell mantra de la privatització de l’espai públic i per constatar el que és evident: els barcelonins (també els visitants) freqüenten amb entusiasme les terrasses en el seu dia a dia, en solitari o en companyia.

La nova normativa, pactada directament amb el Gremi, no aconsegueix esvair els recels d’una Administració acostumada a desconfiar de qualsevol petició que provingui del món empresarial. Fins i tot durant la pandèmia, quan l’Ajuntament atén les demandes dels restauradors, no pas per convicció, sinó forçat pel risc de col·lapse econòmic. L’enfrontament es reactiva el 2022 amb un rosari de restriccions horàries a diversos punts. L’error, que resumeix l’etapa 2015-2023, és haver cregut que la criminalització de l’activitat econòmica beneficia la ciutat.

Director d’Arrels Fundació

Barcelona és el municipi català que ofereix més recursos, siguin públics o privats, davant el sensellarisme. És també, però, el municipi català on més persones viuen al carrer, amb 1.231, segons el nostre últim recompte. Si bé veiem que els esforços per part de l’Administració són importants, no són suficients per fer front a una situació d’emergència social que cada vegada pateixen més persones.

En aquest context, creiem que és urgent buscar alternatives per aconseguir que ningú hagi de dormir al carrer. Demanem més facilitats perquè les persones sense llar accedeixin a habitatge públic, així com la creació d’espais petits a cada barri, no massificats i dignes, on les persones que viuen al carrer puguin trobar aixopluc. 

També reivindiquem obrir l’accés a la mesa d’emergència a les persones sense llar: actualment, viure al carrer a Barcelona no es considera un motiu d’emergència social. I hi ha moltes persones que no només no tenen accés a un habitatge d’emergència, sinó que tampoc han rebut seguiment per part dels equips d’atenció social. Creiem necessari ampliar i enfortir l’atenció al carrer, un lloc on any rere any viuen més persones a la ciutat de Barcelona.

Directora de l’Observatori DESC

S’acaben els vuit anys de mandat amb canvis importants en matèria de drets. S’han engegat polítiques públiques innovadores en àrees clau: cures i feminismes (com ara canguratge municipal); espai públic i clima (superilles, més espai per a la mobilitat sostenible, abaratir transport públic); subministraments bàsics (creació de punts d’atenció energètics, comercialitzadora pública); salut (dentista municipal, pla de salut mental); alimentació (certificat verd o AgroVallbona) o drets de les persones migrades (padró universal). En l’àmbit econòmic, s’ha impulsat l’economia social i solidària, i s’ha potenciat la compra pública responsable. En habitatge, s’ha augmentat el parc públic de lloguer i s’ha lluitat contra l’especulació, l’assetjament i la massificació turística. Simbòlicament, l’Ajuntament s’ha posicionat en aspectes rellevants, com ara el recent trencament de l’agermanament amb Tel-Aviv o contra els fons voltor, però això conviu amb els macroesdeveniments, la precarietat i els desnonaments diaris, on es veuen els límits de la política municipal. Barcelona segueix sense ser una ciutat sostenible a escala ambiental i climàtic. Diverses propostes han quedat al tinter (com ara la funerària pública) i el mandat ha estat marcat per un intens atac per part dels poders econòmics amb campanyes de desprestigi i bloqueig. La capacitat transformadora des dels consistoris es constata limitada sense l’acció política col·lectiva des de la ciutadania (el mateix succeeix a Nova York o a París).

President de Barcelona Comerç

Ni tot s’ha fet malament ni tot s’ha fet bé. Barcelona és una ciutat policèntrica i a Barcelona Comerç representem 22 territoris comercials amb personalitats, necessitats i problemàtiques molt dispars. Decisions i actuacions que han funcionat en alguns eixos no ho han fet en altres, i viceversa.

Cal fer cirurgia fina. El recent Pla d’usos de l’Eixample és un molt bon exemple. Quan s’ha actuat amb el consens de les parts, el resultat ha estat positiu. Els processos participatius populars estan bé, però fins a un cert límit.

Estem convençuts que la col·laboració publicoprivada a escala de ciutat pot ser una bona eina per abordar temes que ens preocupen com la promoció econòmica, la mobilitat, la neteja, l’incivisme o la manca de seguretat, molt acusada en alguns dels nostres territoris, encara que hem percebut baixa receptibilitat per aquest model des del govern de la ciutat, en tot aquest temps.

Necessitem, a més, que s’escolti la nostra crida a planificar la mobilitat de Barcelona i fer-ho ordenadament. Defensem un model de ciutat més sostenible, però no podem fer fora el vehicle privat sense abans crear els recursos que ens assegurin no només que es podrà continuar arribant a Barcelona o movent-se per la ciutat, sinó que no s’afecta l’activitat econòmica.

Som veïns, som comerciants i som activitat econòmica, i per això volem una Barcelona per viure i viure’n, i estem i seguirem oferint la nostra col·laboració per assegurar que sigui així.