A partir d’ara, serà el Govern espanyol qui es farà càrrec de la “majoria de pagaments essencials” del Govern català, com els salaris dels funcionaris, la sanitat, l'educació i els serveis socials. Una intervenció total de les finances que s'empara en "el control de pagaments orientat perquè cap euro vagi a finançar cap activitat il·legal i a garantir el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària", ha afirmat Montoro en una roda de premsa després del consell de ministres d’aquest divendres. Aquesta és la resposta de l’Estat a la negativa del vicepresident i conseller d’economia, Oriol Junqueras, que ahir va deixar de notificar les despeses de la Generalitat de Catalunya.
Una acció que torna a tancar la porta, per enèsima vegada, a l’intent d’arribar a una solució pactada. Després que el president de la Generalitat catalana, Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hagin enviat una carta al president espanyol Mariano Rajoy, amb còpia al rei Felip VI, en què l'insten al diàleg “sense condicions”. En el text, remarquen que, "en democràcia escoltar la veu de la ciutadania no és cap problema" i, encara menys, un delicte. Una missiva que també ha estat enviada al Financial Times, ja que el referèndum català s’ha instal·lat definitivament en el debat internacional.
Els 'comuns'. finalment, s'han convençut a participar en el referèndum, tot i que no li donen caràcter vinculant sinó que l'emmarquen com una mobilització. Les bases del partit d’Ada Colau aposten de forma àmplia per participar en el referèndum, 2.053 (el 59%) s'han posicionat favor i 1.404 (41%) en contra. "El posicionament és contundent, no ens doblegarem davant l'estratègia de la por que impulsa el govern espanyol cap a Catalunya", ha manifestat la coordinadora de Comunicació del partit, Elisenda Alamany. Aquesta decisió, doncs, permetrà que la ciutadania de Barcelona voti amb normalitat el proper 1 d’octubre.
La campanya del no continua, doncs, marcada per la repressió en tots els fronts, una repressió inaudita des de temps bens llunayns. Atacs a la llibertat d'expressió, reunió i de pensament. Ahir a la nit es van identificar gent que penjava cartells per la campanya pel referèndum en municipis com ara Cases d'Alcanar, Figueres, Cerdanyola Ripollet, Llagostera, Masquefa, Montcada i Reixac. Alhora, l'Ajuntament de Vielha (Vall d'Aran) ha prohibit un acte sobre el referèndum i al País Basc, concretament a Vitòria, s'ha desallotjat l'acte d'Anna Gabriel. També és preocupant l'advertència del fiscal general, José Manuel Maza, als més de 750 alcaldes investigats que els amenaça amb penes de presó si habiliten locals o col·laboren amb el referèndum.
Aquesta vesprada, la Guàrdia Civil ha irromput en dos impremtes, una en Sant Feliu de Llobregat i una altra en l'Hospitalet. Alhora, el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona ha acatat les ordres de la fiscalia i ha ordenat impedir el referèndum de l'1 d'octubre.
Són les darreres novetats en uns dies plens d'incertesa i d'actuacions polítiques i policials adreçades a evitar el referèndum de l'1 d'octubre.