Un anunci sobtat. Així defineixen els mitjans britànics i escocesos la dimissió de Nicola Sturgeon, primera ministra d’Escòcia, que també deixarà de liderar el seu partit, l’Scottish National Party. Ara fa només dos anys, Sturgeon va assolir la majoria absoluta a les eleccions escoceses amb el seu programa independentista, condemnant el seu antecessor, Alex Salmond, a l’extraparlamentarisme després d’haver-se presentat amb un programa unilateralista.
Sturgeon ha justificat la decisió adduint a raons personals i referint-se al “moment adequat” per a marxar. A banda de la incertesa sobre un segon referèndum vinculant, que des de Londres han rebutjat de manera reiterada, Escòcia s’enfronta a uns altres problemes de caire econòmic i social que haurien provocat la dimissió de la primera ministra.
Com calia esperar, tots els mitjans consultats ixen amb la notícia de la dimissió d’Sturgeon en portada. The Herald, diari escocès, posa l’accent en el fet que la renúncia d’Sturgeon pot deslligar l’SNP de la seua estratègia de consens per a celebrar un nou referèndum, i destaca també una frase optimista de la primera ministra: “crec que he portat aquest país més a prop de la independència i crec que ens trobem a la fase final d’aquest viatge”.
The Scotsman apunta que la primera ministra “s’ha vist implicada en controvèrsies els últims mesos, ja que el seu govern va mirar d’impulsar reformes feministes que van ser bloquejades pel govern del Regne Unit”, i situa el nou referèndum com el principal repte del seu partit després de la marxa d’Sturgeon. Pel que fa a les mesures feministes, Sturgeon va proposar la rebaixa de l’edat per a sol·licitar un canvi de gènere dels 18 als 16 anys, idea que va rebre crítiques de personalitats mediàtiques, com ara les de J. K. Rowling, autora de Harry Potter.
The National, diari escocès independentista, destaca una frase de la primera ministra, que diu que està “convençuda que hi ha un suport majoritari per a la independència a Escòcia, però aquest suport s’ha de solidificar i créixer encara més si Escòcia vol tindre la millor base possible”. La recepta, segons Sturgeon, i tal com destaca el diari citat, és “superar la divisió, i ara un nou líder estaria més capacitat per a aconseguir-ho, algú que no estiga sotmès a les opinions polaritzades, justament o injustament, tal com ho estic jo ara”. Segons el mateix diari, al si de l’SNP no hi ha unitat envers la seua estratègia independentista, que podria incloure unes eleccions plebiscitàries que foren interpretades com un referèndum sobiranista davant els impediments britànics perquè se celebre una nova votació.
The Times aposta clarament per Kate Forbes com a substituta d’Sturgeon
Per últim, The National especula sobre el possible successor o successora de la primera ministra, qüestió sobre la qual Sturegon no ha volgut parlar. El diari considera que els principals candidats són Angus Robertson (1969), secretari del departament d’Afers Exteriors escocès; Kate Forbes (1990), secretària de Finances, ben valorada pels mitjans; i John Swinney (1954), exdirigent de l’SNP entre el 2000 i el 2004 i actual viceprimer ministre. El digital també assenyala el secretari de Salut, Humza Yousaf (1985); l’exmilitar i líder adjunt de l’SNP, Keith Brown (1961); i Mairi McAllan (1993), ministra de Medi Ambient, com a candidats potencials.
Pel que fa a la premsa d’àmbit britànic, The Times aposta clarament per Kate Forbes com a substituta d’Sturgeon. Una aposta que també fa The Guardian, tot i que també situa entre els candidats els citats John Swinney i Humza Yousaf. De Forbes, el diari destaca com a dificultat la seua pertinença a l’Església Lliure d’Escòcia, que podria incomodar molts votants tradicionals de l’SNP. Pel que fa a Swinney, destaquen la seua experiència com a governant, tot i que recorden que ja va liderar el partit de manera interina i sense massa efecte. I quant a Yousaf, el consideren “candidat potencial”, si bé s’ha enfrontat a bona part de l’opinió pública degut a “la seua incapacitat per a abordar retards i temps d’espera en el sistema de salut”.
Un altre dels mitjans que es pronuncia sobre la dimissió és The Telegraph, un diari unionista que dona veu als seus lectors perquè valoren la notícia. Els lectors celebren la decisió, i retreuen a Sturgeon que “va portar la divisió al país amb la seua agenda ferma a favor de la independència i amb les controvertides lleis trans”. De fet, la conclusió del diari és que, amb la dimissió, “hi ha l’esperança que es puga restablir amb harmonia el futur de tot el Regne Unit”.