El pes dels arguments d’Escòcia per demanar un segon referèndum d’independència depenien de la magnitud de la victòria del sobiranisme. Estava ben clar que l’Scottish National Party de Nicola Sturgeon, hegemònic en la política escocesa els darrers anys, tornaria a guanyar aquests comicis. L’interrogant eren les xifres concretes, i ara ja les sabem: l’SNP suma 64 escons, un més que en les anteriors eleccions del 2016. I si se sumen els vuit que han obtingut els Verds, l’altre partit sobiranista, la majoria s’amplia a 72 de 129 diputats. Majoria, per tant, absoluta.
Hi ha, però, una altra manera de veure-ho. Tal com informa la periodista Marina Force, catalana resident a Escòcia i autora de la portada d’EL TEMPS en què analitzava la prèvia d’aquests comicis, el sistema de vot a Escòcia es mixt. Hi ha un vot per circumscripcions i altre per regions. El sobiranisme aconsegueix el 49% del vot en la primera de les urnes, i en la segona suma el 50,1%.
Nicola Sturgeon, primera ministra del país gaèlic, s’agafa a la primera de les lectures. La de la majoria absoluta parlamentària. Ha titllat el resultat “d’extraordinari i històric”, i ha assegurat que “el poble d’Escòcia ha de decidir el seu futur. És un assumpte de principis democràtics”. L’horitzó per aquest segon referèndum, que Boris Johnson ha denegat repetidament, l’ha situat Sturgeon en un escenari post-pandèmia. De moment, el primer ministre britànic no està gens disposat a permetre’l, i a Escòcia tampoc volen posar en marxa un referèndum unilateral, si bé s’està estudiant una manera legal de fer-ho esquivant el permís del Regne Unit si des de Westminster es continua impedint l’autodeterminació.
Nou escenari
Aquestes són les primeres eleccions a Escòcia després del Brexit. Les anteriors es van celebrar el 2016, un mes i mig abans que els britànics decidiren, democràticament, marxar d’Europa per la via d’un referèndum. Dos anys abans, el 2014, els escocesos van celebrar el seu referèndum d’independència amb victòria ajustada del no. El nou escenari post Brexit carrega d’arguments l’independentisme escocès per demanar una segona votació, atès que Escòcia, en el referèndum del Brexit, va votar clarament en contra de l’eixida del país de la Unió Europea, amb un 62%. Ara, tornar a ingressar-hi implicaria abandonar el Regne Unit. Però Boris Johnson no és David Cameron, tot i que tots dos formen part del Partit Conservador. L’actual premier britànic no vol ni sentir parlar d’un nou referèndum d’independència, i tot fa pensar que hinposarà tots els impediments que puga.
En les eleccions del 2016, el 47% dels escocesos van donar suport a partits sobiranistes. Ara el percentatge frega el 50%, i les enquestes prèvies evidenciaven que la independència seria el tema primordial per determinar la intenció de vot. Segons explicava la periodista Marina Force, Sturgeon no només es veia reforçada pel tema al voltant del qual giraven els comicis: la seua gestió de la pandèmia ha estat aplaudida per l’electorat.
La victòria de l’SNP era segura. Aclarida la incògnita de la majoria amb què s’imposaria l’independentisme escocès, restava per saber qui es quedaria per darrere de l’SNP. La batalla entre tories i laboristes, que es disputaven aquest segon lloc, ha estat guanyada pels primers. Els conservadors conserven els 31 escons del 2016, i els laboristes en perden dos, quedant-se amb 22. Els conservadors es presentaven en aquestes eleccions amb l’argument principal de frenar un segon referèndum. Els laboristes, en canvi, se centraven en la recuperació econòmica. Els primers s’han imposat i han tornat a ser la força hegemònica al sud d’Escòcia, la part fronterera amb Anglaterra, que tradicionalment ha donat suport als tories.
L’altre dubte era la força amb què irrompria Alex Salmond. L’excap de govern escocès va ser l’artífex del referèndum de 2014 i de l’hegemonia adquirida per l’SNP fa una dècada. Una sèrie d’escàndols sexuals el van fer fora de la vida política, fets dels quals va ser absolts. La sentència va servir perquè Salmond acusara els seus excompanys de formació d’haver-lo apartat de les institucions. Va ser llavors quan va fundar el partit Alba, Escòcia en gaèlic, per presentar un discurs independentista molt més ambiciós i amb la constant d’acusar l’SNP de manca de força i de decisió per fer possible un segon referèndum. Alba, però, no ha aconseguit cap representant, tal com pronosticaven les enquestes.
L’altre partit sobiranista amb representació, a més de l’SNP, són els Verds, que amb vuit diputats en sumen dos i podran garantir la majoria parlamentaria de Nicola Sturgeon.
País de 5,5 milions d’habitants –només Londres en té quasi nou milions–, Escòcia encara ara una etapa en què el segon referèndum d’independència serà absolutament prioritari per als governants. Fins ara, Boris Johnson s’hi ha negat. Caldrà veure fins a quin punt Europa intervé per mirar de desencallar la situació.