Irritació balear

Estiu de justícia socarrimadora

A les Illes no només socarrima el sol durant l’estiu, enguany també ho fa la justícia que amenaça de deixar en no res quatre importants projectes de l’esquerra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El pacte d’esquerres que governa les principals institucions de les Illes, format per PSIB/PSOE, Podem i Més, ha sofert aquest estiu dos importants cops judicials que se sumen al fet que, per una banda, el Govern central recorrerà al Tribunal Constitucional una de les lleis d’aquesta legislatura que havia de ser estel·lar, la dels ‘bous a la balear’, i per l’altra, que probablement la del lloguer turístic —aprovada definitivament la setmana passada— seguirà el mateix camí.

Monument de Sa Feixina / Autor: Isaac Buj


 

Palma i Sa Feixina
Tal com ja va publicar aquest setmanari el mes de juny passat (vegeu el número 1.725), l’actual Ajuntament de Palma, governat per l’esquerra, volia destruir el monument franquista anomenat Sa Feixina, inaugurat per Francisco Franco el 1947. Així li havia demanat que ho fes, just després de les eleccions de 2015, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, perquè “és una exaltació del franquisme”, explicava a aquest setmanari el juny passat Maria Antònia Oliver, portaveu de l’associació. Oliver i altres membres de l’organització es reuniren amb les cúpules de PSIB-PSOE, Podem i PSM i reberen tot tipus de garanties que la seva petició es portaria a terme. “I dos anys més tard Sa Feixina segueix dreta”, lamentava fa tres mesos. I encara era pitjor per a Memòria Històrica el fet que, al seu entendre, existien raons per pensar que seguiria dempeus durant molt més temps, perquè l’esquerra no havia estat prou ràpida a l’hora d’esbucar-lo. Oliver argumentava que, com que existia un informe tècnic favorable a la preservació, era probable que si alguna organització defensora del monument franquista anés als tribunals el jutge decidís la caució que no es tombés. Ella no era únicament qui ho temia. Altres fonts contactades entre els favorables a la demolició lamentaven que, en efecte, l’esquerra de l’Ajuntament de Palma s’havia torbat massa i que des del moment en què existia aquest informe tècnic per preservar-lo, pareixia clar que si la qüestió arribava als tribunals es decidiria que no s’esbucàs, en espera d’una resolució judicial definitiva.


Aquests temors contrastaven amb les opinions del batlle Antoni Noguera i d’altres dirigents del PSOE, Podem i Més. “Serà esbucat”, asseguraren. Noguera fins i tot anuncià que havia posat en marxa l’expedient necessari perquè “en qüestió de dos mesos” es pogués procedir a “esbucar Sa Feixina”.


Finalment ha passat el que temien Oliver i companyia. ARCA (Associació per a la Recuperació del Casc Antic), una entitat creada a Palma que lluita per la conservació del patrimoni arquitectònic i que s’havia pronunciat a favor de la preservació del monument, recorregué a la justícia i el jutge anul·là el 21 d’agost passat el procés de demolició iniciat pel consistori. L’ajuntament el va recórrer, però el dia 29 del mateix mes el magistrat reafirmava la decisió que havia pres anteriorment i argumentava que si s’acceptava la demolició, la decisió no tindria retorn possible i que, per tant, era preferible esperar una futura decisió judicial ferma.
El problema, però, és que com que la justícia va tan lenta, arribaran les pròximes eleccions locals, les de 2019, i amb tota probabilitat el segon monument feixista més gran de l’Estat espanyol —després del Valle de los Caídos— seguirà orgullosament dret. Ho havia advertit l’entitat ‘Sa Feixina sí que tomba’ (creada per grups socials d’esquerra per intentar pressionar l’ajuntament perquè esbucàs de forma immediata el monument) quan digué que “la dreta està portant a terme una estratègia dilatòria amb la intenció d’arribar a les pròximes eleccions i que guanyin els seus”, o sigui el PP, i “llavors preservaran” Sa Feixina. “A aquesta esquerra que ens governa li manca decisió i valentia”, concloïa Maria Antònia Oliver, de Memòria Històrica, quan augurava que el monument feixista seguiria sense ser esbucat. Vista la decisió del jutge, és possible que tingui raó.


El Túnel de Sóller
Ara es parla molt del cas Gürtel i les donacions que feien al PP empresaris que obtenien contractes de les administracions públiques gestionades pel partit conservador. Però tal modus operandi de la dreta ja fa dècades que es va inaugurar a les Illes. Durant la segona legislatura autonòmica, la de 1987-1991, el Govern presidit per Gabriel Cañellas convocà un concurs per a la construcció d’un túnel sota la Serra de Tramuntana que uniria la vall de Sóller amb el pla per evitar que els vehicles haguessin de transitar per l’estreta i perillosa carretera del Coll de Sóller. El tren de Sóller té el seu propi túnel (acabat el 1912) però és massa lent i els veïns no tenien més remei, si volien fer més via, que anar i tornar de Palma amb els seus cotxes a través del Coll. Per això els sollerics reclamaven un nou túnel per als vehicles. Quan Cañellas anuncià l’obra pareixia que el gran anhel es veuria a la fi satisfet. Però tenia trampa. El Govern adjudicà a una empresa concessionària les obres i advertí que després convocaria un concurs per a l’explotació econòmica del peatge. Els sollerics tendrien túnel, però no seria gratuït. Protestaren i l’Executiu a la fi subvencionà parcialment el cost del peatge per als veïns de Sóller, però ja no era l’accés lliure i gratuït que havien reclamat. L’obra s’inaugurà el febrer de 1997. Tanmateix, no fou Cañellas el president que tallà la típica cinta protocol·lària.


Abans d’inaugurar-se, el túnel ja s’havia fet famós a tot l’Estat quan Esquerra Unida, la primavera de 1995, denuncià davant la justícia que el Govern havia atorgat la concessió de les obres a un amic del president. De resultes d’aquest escàndol Cañellas fou obligat a dimitir per part de José María Aznar el juliol de 1995. La història acabà en els tribunals i amb una sentència, el 1997, que considerava provat que Cañellas havia donat el projecte a l’empresa del seu amic Antoni Cuart a canvi de rebre 50 milions de pessetes per a la seva fundació privada i personal  Fundació Illes Balears. Això sí, la sentència també declarava que la responsabilitat penal dels jutjats —Cañellas, entre d’altres, i qui havia estat en el moment de la concessió el seu conseller d’Obres Públiques, Jeroni Sáiz— s’havia extingit per prescripció del delicte.
La mala imatge que ha tingut sempre el túnel de Sóller no li ve només per l’afer que destapà el primer gran cas de corrupció del PP, sinó també per l’alt preu del peatge i per la perillositat que el caracteritza. En efecte, segons una anàlisi feta el 2003 pel RACE (Reial Club Automobilístic d’Espanya) de 25 túnels d’arreu d’Europa, el de Sóller és el més perillós. Es tracta d’un tub únic que els vehicles transiten en els dos sentits, sense que existeixin sistemes d’evacuació ni refugis de cap mena. Val a dir que arran de l’accident ocorregut en un túnel sota el Mont Blanc (un incendi que provocà la mort de 39 persones), la Comissió d’Energia i Transports de la Unió Europea imposà noves normes de seguretat —el gener de 2003— que obligaven que tots els túnels de la Unió havien de tenir, en un termini de set anys, unes condicions de seguretat que evitessin tragèdies semblants. El de Sóller no les té. Ha passat el temps i els seus 3.023 metres de llargària segueixen com el primer dia. Ideal per a un accident terrible com el de Mont Blanc.

Zona de pagament del peatge del Túnel de Sóller

 


També es caracteritza per tenir el peatge més car de tot l’Estat espanyol. La societat concessionària del servei (el 90% de les accions de la qual és de Globalvía Infraestructuras S.A., de Madrid, empresa que va néixer el 2006 d’un acord entre Bankia i Fomento de Construcciones y Contratas) cobra als no residents a Sóller 5,10 euros per trajecte. La relació entre llargària i preu el converteix en el més costós per quilòmetre recorregut: 1,70 euros.


Justament per tot això el Consell de Mallorca, del qual depèn actualment la infraestructura, anuncià que rescataria la concessió i així els mallorquins no haurien de pagar més el peatge i, a més, la institució assumiria les obres que s’haguessin de fer per millorar-ne la seguretat. El plenari aprovà el 2 d’agost passat el rescat per valor de 17,4 milions d’euros, amb el vot favorable dels tres partits d’esquerra (PSIB, Més i Podem) i el regionalista PI. El president del Consell, Miquel Ensenyat (Més), expressà la seva alegria perquè a partir de l’1 de setembre el pas pel túnel “serà gratuït” i d’aquesta manera “acabarem amb la situació injusta” de pagar el peatge els ciutadans. El batlle de Sóller, Jaume Servera (Més), qualificà l’acord com a “històric” per als sollerics. La responsable del Departament de Territori i Infraestructures, Mercè Garrido (PSIB), explicà que “s’ha fet justícia” en eliminar el peatge. L’alegria, però, durà poc.


L’empresa concessionària exigia més diners pel rescat, 50 milions, i com que el Consell no ho acceptà, recorregué als jutjats. El 19 d’agost el magistrat decretà la suspensió del rescat. El Consell va insistir però finalment el 30 del mateix mes el jutge es reafirmà: el Túnel de Sóller no pot ser rescatat fins que hi hagi una resolució judicial definitiva sobre el recurs de l’empresa concessionària i per tant, de moment seguirà cobrant el peatge.


La irritació fou monumental tant al Consell com a l’Ajuntament de Sóller. Les paraules foren tan gruixudes, per la decisió del jutge, que totes les associacions professionals de la judicatura emeteren la setmana passada un comunicat en suport del magistrat i criticaren els que posen en dubte la seva honorabilitat.



Bous i pisos de lloguer
Per si mancava res, també dues lleis de l’esquerra aprovades aquest estiu al Parlament corren un perill seriós. La primera, la famosa dels ‘bous a la balear’, aprovada el 24 de juliol passat i ja explicada per aquest setmanari. La novetat sobrevinguda radica que segons ha anunciat la premsa de Palma, el Govern ja ha rebut del secretari d’Estat de Cultura del Govern central, Fernando Benzo, la confirmació que l’Executiu presidit per Mariano Rajoy ha assumit les tesis que la Fundación del Toro de Lidia, entre d’altres, li han fet arribar per recórrer la llei balear davant del Tribunal Constitucional. Si en efecte així ho fa, suposarà que la norma quedarà suspesa d’aplicació durant cinc mesos, i al final d’aquest termini el mateix tribunal decidirà si ratificà la inaplicació o si la rectifica. Des de Podem neguen que pugui ocórrer tal cosa perquè “hem fet molt bé la feina jurídica d’aquesta llei i no se la pot atacar”, diu una diputada morada. Altres fonts, dels dos partits governamentals (PSIB i Més), però, ho veuen amb més pessimisme. Així i tot, Margalida Capellà, portaveu de Més en la tramitació parlamentària de la llei, explica que passi el que passi “els bous a la balear crearan un precedent legal que se seguirà a altres comunitats” autònomes.

La llei de 'bous a la balear' vol acabar amb aquest públic espectacle incivilitzat


La llei dels ‘bous a la balear’ ha gaudit d’una gran atenció mediàtica arreu de l’Estat. No passa el mateix, però, amb la que regula el lloguer de pisos a turistes per dies en edificis plurifamiliars i que fou aprovada finalment dimarts de la setmana passada. A pesar de no tenir tanta fama també és una de les normes estel·lars de l’esquerra balear per a aquesta legislatura.


Com és prou conegut, Eivissa, Formentera, el nucli històric de Palma i un grapat d’altres localitats de les Illes estan sotmeses a una intensa especulació immobiliària. S’ha notat molt l’últim any en els preus dels lloguers. Com que els pisos es llogaven a turistes, gairebé no n’hi havia per als residents; i els pocs que s’oferien eren a preus desorbitats. El Govern, a través de la Conselleria de Turisme, presidida per Biel Barceló (Més), ha atacat el fenomen i ha aprovat la dita llei que atorga als consells insulars —una vegada consultats els ajuntaments— i al Consistori de Palma la capacitat de decidir si volen o no un lloguer turístic per a edificis plurifamiliars —en els unifamiliars no hi ha cap reserva— i de determinar, en cas que acceptin l’activitat, on es podrà fer i on no. Així mateix, s’obliga a les empreses que comercialitzen els habitatges turístics, com la famosa Airbnb, a només oferir, sota pena de multes molt quantioses, pisos registrats a la Conselleria.
Segons l’Executiu el mer anunci que s’aprovaria la llei ha produït efectes beneficiosos en el mercat de lloguer. Assegura que molts propietaris de pisos ja s’estimen més llogar-los a residents que no a turistes per por de les multes. Barceló i el seu equip confien que el lloguer turístic irregular serà eliminat quasi totalment, i d’aquesta manera, els pisos a les zones prohibides podran llogar-se a residents, i com a conseqüència abaixaran els preus.


Abans de l’aprovació final el Govern va rebre durant l’estiu, segons informà la premsa de Palma, una carta de l’Executiu central en la qual l’informava que allò que havia anunciat d’aquesta llei “podria” xocar amb la Constitució. En concret, feia referència que els consells puguin determinar on es podrà exercir l’activitat, a l’establiment de places turístiques i a la imposició del que considera restriccions a la lliure concurrència d’activitats de serveis, prohibides per la Unió Europea.


A Palma s’interpreta aquesta carta com un advertiment que si aprovava definitivament la llei —com en efecte passà la setmana passada— seria recorreguda al Tribunal Constitucional, la qual cosa portaria a la suspensió de la seva aplicació. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.