Els membres dels Acords pel Canvi a les Balears, PSIB-PSOE, Podem i els dos Més —el de Mallorca i el de Menorca— volen alliberar les Illes de les corrides de toros. La fiesta espanyola per antonomàsia. Allò que una llei aprovada a corre-cuita pel PP —per contestar la prohibició que votà el Parlament de Catalunya i que havia d’entrar en vigor el 2012— anomena “cultura” i que els seus detractors troben una salvatjada. Per evitar la reacció contrària del Govern de Madrid, els partits illencs que donen suport a l’Executiu presidit per Francina Armengol intenten una via diferent de la catalana. És el que els mitjans de comunicació locals han anomenat “els bous a la balear”.
La setmana passada el Parlament illenc, durant la sessió plenària ordinària del dimarts dia 13, aprovava amb els vots favorables de PSIB, Podem i Més —i els contraris de PP i Ciutadans, així com l’abstenció del PI— de prendre en consideració la proposta de llei presentada pels grups parlamentaris dels tres partits esmentats. Volen crear un nou marc jurídic que reguli les corrides d’una manera que, a la pràctica, les deixaria sense possibilitats de celebrar-se.
El primer intent. Just després de formar-se les noves majories polítiques com a conseqüència de les eleccions locals, insulars i autonòmiques de maig de 2015, començaren a ser habituals, durant tot l’estiu d’aquell any, comunicats formals de consistoris —aprovades pels pactes d’esquerra— que declaraven la respectiva localitat com a “antitaurina”. La campanya la promovia l’associació Mallorca Sense Sang, una organització que té per objectiu —evident— abolir les corrides i en general tot el maltractament animal. A la tardor d’aquell any fins a trenta municipis de Mallorca ja s’hi havien declarat a favor. Val a dir que l’espectacle de la tauromàquia únicament es continua oferint a l’illa més gran. Menorca, Eivissa i Formentera no disposen ja de cap plaça activa. Amb els canvis sociològics que s’han anat produint les últimes dècades, la citada fiesta ha decaigut a totes les Illes fins al punt que únicament funcionen quatre places taurines, i totes a Mallorca. Són les de Palma, Inca, Muro i Alcúdia. L’espectacle dels bous fa molt de temps que va de rota batuda a totes les Balears. Però no sempre fou així. De fet, històricament va ser un dels espectacles amb més suport popular.
Efectivament, la tauromàquia gaudí fins fa cinc dècades d’un ample seguiment a les Illes. Hi ha entesos en el tema, com l’escriptor Llorenç Capellà, que sempre han defensat que aquest espectacle no és una imposició espanyola —Capellà és independentista, valgui l’aclariment—, com apunten algunes veus, i que és part de la pròpia cultura històrica illenca. Així era, certament: fins fa mig segle fou un dels principals espectacles públics quant a concurrència popular.
Durant tot el segle XIX i fins ben entrat el XX a les principals localitats s’anaren construint places ad hoc per a l’espectacle. I allà on no n’hi havia se n’improvisava alguna com fos —normalment a la plaça Major de cada poble, delimitada per carros i taulons—, almenys durant les festes patronals, per gaudir uns dies tant de la tauromàquia seriosa com de les seves derivacions grolleres. Convé dir ara que hi havia dos tipus d’espectacle de bous: el seriós, a càrrec de toreros professionals, amb elevats preus de les entrades i adreçat a la gent que entenia aquell art del toreo; i, després, el més populatxer, el més bast, amb preus barats, que s’oferia a les masses. D’aquest darrer tipus de mostres, n’hi havia un bon grapat de variants. La premsa de finals del XIX, com La Última Hora i La Almudaina, explica l’èxit de públic —3.000 persones, o més, a la plaça de bous de Palma, en una ciutat que el 1900 tenia amb prou feines 60.000 habitants— de les toreras. Consistia en l’actuació de dones molt lleugeres de roba, que feien com si torejassin vaques joves. També hi havia els toreritos, nens que feien el mateix que les toreras; el toreo a bicicleta, el salto del toro —algú que saltava valent-se d’una perxa per sobre de l’animal—, els toreros payasos... Però la variant que gaudia de més predicament popular era la dels toros al estilo del país. Consistia a amollar a la plaça una vaca i mitja dotzena de cans. I a veure qui matava a qui. La premsa es feia creus de l’èxit d’uns espectacles tan grollers que, com deia La Almudaina l’agost de 1898, “desdiuen la cultura d’un poble”. Per ventura la desdeien, però moltíssima gent aplaudia allò que La Última Hora titllava, el juliol de 1896, de mostra de quelcom que no era toreo "ni és res".
Tant d’èxit tenien tots els tipus de bous que la temporada es desenvolupava, fins ben entrat el segle XX, entre l’abril i l’octubre. Amb el transcurs dels anys s’anà filtrant l’espectacle, desaparegueren les demostracions més grotesques i quedà només la tauromàquia. Després de la Guerra Civil, els bous gaudiren d’una vertadera edat d’or a les Illes. Alguns toreros nadius, com els de la dinastia mallorquina dels Pericàs —l’últim de la nissaga, Gabriel, El niño de la Palma, morí a 86 anys el 2013— o Melcion Delmonte (1898-1970) destacaren tant en places locals com en cossos taurins importants com ara La Maestranza de Sevilla o Las Ventas de Madrid.
A finals dels anys cinquanta i sobretot a partir dels seixanta, el turisme s’ensenyorí de tot a les Illes, i també dels bous. La tauromàquia s’anà degradant, fins a convertir-se en una mena d’oferta pròpia de l’Spain is different —juntament amb les platges, els tablaos, el botijo i les someres carregades de souvenirs— dirigida al turisme massiu que començava a colonitzar les Balears, sobretot Mallorca i Eivissa. A finals de la dècada següent, la dels setanta, els turistes iniciaren la fugida de les places de bous. La progressiva sensibilització arreu d’Europa pel benestar animal anà deixant les arenes buides de públic estranger. La conseqüència fou el tancament, a poc a poc, de les places illenques. Entre els anys 80 i finals de segle abaixaren les barreres quasi totes. La d’Eivissa, per exemple, que s’havia obert el 1961 per encabir la gernació de turistes que volien veure un espectacle typical spanish, tancà el 1986 perquè ja no hi anava ningú. I així, gairebé pertot. Únicament queden obertes les quatre places ja citades, totes a Mallorca: Palma Muro, Alcúdia i Inca, que amb prou feines celebren una corrida cadascuna a l’estiu.
L’evident decadència semblava que condemnava al no-res els espectacles de bous a Balears. Però no era prou per a Mallorca Sense Sang i d’altres entitats animalistes que, just després de formar-se el Govern, els acords pel canvi començaren la campanya municipal referida abans, de declaracions de localitats “antitaurines”, per pressionar així els dirigents de PSOE, Podem i Més perquè prohibissin la tauromàquia. “Els bous viuen els darrers dies a Balears, som a prop de posar fi a la tortura i mort per diversió” dels braus, sentenciava Guillem Amengual, portaveu de l’associació citada, l’octubre de 2015. Semblava que tenia raó. La pressió animalista tingué èxit i a principis de 2016 els tres partits del pacte d’esquerres acceptaren assumir la prohibició i anunciaren que a través de la reforma de la llei de protecció animal abolirien l’espectacle. Els animalistes reaccionaren amb una alegria desbordada. “És el principi de la fi dels toros”, deia, exultant, Amengual.
El mes d’abril de 2016 el desig dels grups defensors dels animals es començava a convertir en realitat: el Parlament balear aprovà iniciar els tràmits per modificar l’esmentada llei per incorporar-hi la prohibició de les corrides de bous, els correbous —festes populars amb braus— i els circs amb animals salvatges. PSIB, Podem i Més hi votaren a favor; PP i Ciutadans, en contra i els regionalistes del PI s’abstingueren. “Pensam que la nova llei podrà ser una realitat abans de l’estiu”, deien des dels grups parlamentaris esquerrans.
Però passà l’estiu, i res. I més mesos, i res. Fins que se sabé que el Govern central havia enviat al de Palma una advertència de possible inconstitucionalitat de la referida muda legal. La portaveu de l’Executiu, Pilar Costa, va reconèixer haver rebut l’advertència en la qual es recordava al Govern que la tauromàquia havia estat considerada legalment patrimoni cultural el 2013 —la qual cosa obliga a la seva protecció per part de totes les admnistracions, incloses les autonòmiques— i que una eventual prohibició balear estaria “fora de la Constitució”. Costa anuncià que els partits que donen suport al Govern havien decidit buscar un altre camí per “tirar endavant” amb la idea de fer impossible l’espectacle dels bous a les Illes.
Prohibició de fet. Com que la prohibició per llei no es podia fer, atès que, de segur, aleshores el Govern central presentaria un recurs d’inconstitucionalitat que la deixaria en res, les formacions d’esquerra buscaren un camí diferent. Des de la tardor passada analitzaren totes les possibilitats que tenien. I a la fi es decidiren per una de certament curiosa i peculiar. “Es tracta no de prohibir, perquè no podem, sinó de fer impossibles les corregudes” de bous, confessava a aquest setmanari la portaveu de Podem, Laura Camargo, durant un descans de la sessió plenària del passat dia 13 de juny, la qual aprovà prendre en consideració l’anomenada llei dels bous a la balear.
Què preveu aquesta llei? Doncs tot un seguit de condicions per celebrar les corrides que, a la pràctica, com diu Camargo, fa gairebé impossible que un empresari vulgui arriscar-se a intentar organitzar un espectacle d’aquesta naturalesa a les Balears. La norma s’inspira en el model portuguès: hi ha toreo però sense sang. La llei balear prohibeix les banderilles, la pica, l’espasa del torero i “qualsevol [ús d’un] instrument que pugui produir ferides i/o la mort del bou”. Els cavalls queden proscrits, també, de manera que el rejoneo no serà possible ni tan sols sense pica. Només es permetrà lidiar tres bous per correguda i cadascun durant un període de temps de 10 minuts com a màxim. Els animals hauran de ser criats a les Illes —només n’hi ha un criador— o bé portar-los de la zona més pròxima possible i, per a aquest cas, s’imposen condicions especials per transportar-los en vaixell. També queden prohibides les corregudes de vedells. Els animals seran de 4 a 6 anys i hauran de pesar entre 410 i 480 quilograms, i tots hauran de ser atesos abans i després de la correguda per un veterinari que n’asseguri el “benestar físic i psíquic”. Una de les normes que més han cridat l’atenció és la d’obligar bous i toreros —així com a tots els membres de la quadrilla del matador— a passar un “control antidopatge”. En l’articulat no s’explica per què, però aquest setmanari ha interrogat els impulsors de la llei, i han contestat que es vol evitar que l’animal pugui rebre qualsevol substància tranquil·litzadora i que els toreros puguin ingerir-ne d’excitants. Finalment, entre més previsions, la llei obligarà l’empresari taurí a contractar una assegurança per valor de 360.000 euros per corrida i preveu multes per incompliment de les normes de fins a 100.000 euros.
L’articulat de la futura llei balear ha irritat els pro-taurins i, també, part dels animalistes. La Fundación del Toro de Lidia ha assegurat que és una farsa rere de la qual “es vol prohibir” a la pràctica allò que “no es pot prohibir, com és la tauromàquia” i que, per tant, procedirà a posar “tots els recursos legals que siguin necessaris” per evitar l’entrada en vigor de la futura norma legal. L’entitat ultradretana, anticatalanista, espanyolista i pro-taurina Círculo Balear també ha anunciat recursos a la justícia. El PP, per la seva banda, no descarta seguir el mateix camí.
Del seu costat, un bon grup d’entitats animalistes —entre més, l’Associació Balear d’Advocats pels Drets dels Animals, l’Associació de Defensa dels Animals i l’Associació Animalista de les Illes Balears— han protestat fort ferm contra la llei que el Parlament va prendre en consideració la setmana passada. A parer seu, “arriba tard, malament i és poc valenta”. Mitjançant un comunicat públic es confessen “cansats de promeses que no es compleixen i de silencis, després de tres estius [es refereixen als de 2015, 2016 i el d’enguany] de pacte [d’esquerres en el Govern] seguim amb la tortura animal encara intacta”. Pel que fa a la futura norma legal, no creuen que posi fi a la tauromàquia, perquè “no és més que un trencaclosques de mesures reguladores que, segons els assessors legals que hem consultat, podrien no ser efectives perquè tenen moltes probabilitats de no arribar ni tan sols a implantar-se, ja que traspassen l’àmbit competencial autonòmic”. A més, s’hi recorrerà en contra davant de la justícia, que creuen que les anul·larà.
Des dels partits impulsors de la llei es rebutgen les crítiques, en especial les que fan referència a una certa manca de rigor a l’hora de redactar l’articulat que facilitarà els recursos judicials. “En absolut serà bona de tombar legalment, aquesta llei, no ho crec”, explica Camargo. Assegura que “hem consultat experts juristes i tenim la convicció que està molt ben feta i que no ens la tombaran als jutjats”, assevera.
Carlos Saura, també de Podem, defensà en el Parlament que la llei suposarà de fet “donar drets als animals, que no tenen veu”. Per la seva part, Margalida Capellà, de Més per Mallorca, expressà el seu convenciment que la norma balear serà un exemple per a totes les altres comunitats perquè mostrarà com ha de ser “la tauromàquia del segle XXI”, que consistirà a poder veure “lidiar bous sense maltractar-los”. •