Durant el mandat 2007-2011 a l’Ajuntament de Palma, amb la majoria de govern formada per PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca (PSM, Esquerra Unida, Els Verds i ERC) i Unió Mallorquina, la batllessa socialista Aina Calvo decidí no esbucar el monument franquista anomenat Sa Feixina sinó sotmetre’l a una “reinterpretació” que suposadament serviria per desposseir-lo de la càrrega simbòlica feixista. Es tracta d’una obra erigida entre 1939 i 1947 a Palma en honor dels morts mallorquins —quasi tota la tripulació— en l’enfonsament del creuer Balearesdurant la Guerra Civil, i que alhora serví per glorificar el Movimiento Nacional franquista. L’autor, l’arquitecte mallorquí Francesc Roca (1870-1940), s’inspirà en la composició dels gratacels estatunidencs Chrysler (1930) i Empire State (1931) per dissenyar-lo. L’autoria i la font d’inspiració han fet que insignes arquitectes mallorquins hagin reclamat la protecció del monument, degudament “reinterpretat” per llevar-li el segell franquista. D’aquí prové la referida intenció del consistori palmesà.
Fou a l’any 2010 quan la regidora de Cultura i Patrimoni, Nanda Ramon, del Bloc (PSM), ordenà que les brigades municipals procedissin a esborrar l’escut i les llegendes franquistes del monument, i a incorporar-hi en el seu lloc una placa que pretenia refer el sentit inicial i que a partir d’aleshores fos un recordatori de “totes les víctimes” de la Guerra Civil i de la dictadura.
Una part de l’esquerra no hi estigué d’acord. Els partits progressistes, tanmateix, no podien fer el que volien. Estaven fermats pel pacte polític postelectoral a què havien arribat amb Unió Mallorquina. Una formació de centre-dreta que no volia remoure qüestions simbòliques relacionades amb el passat franquista. Dit d’una altra manera: que amb el seu vot no es podria demolir Sa Feixina, que era el que realment hauria volgut l’esquerra.
Així doncs, la “reinterpretació” fou el que se’ls va ocórrer als de la majoria municipal per intentar conhortar els que n’exigien la demolició perquè, a parer seu, així ho marca la Llei de Memòria Històrica, aprovada per les Corts Generals el 2007. La decisió de “reintepretar” Sa Feixina no va agradar gens ni mica a l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM): “El monument no té cap possible reinterpretació, és una exaltació del franquisme, ni més ni manco, i això no pot ser reinterpretat de cap manera”, explica a aquest setmanari Maria Antònia Oliver, portaveu de l’associació que de forma abreujada és coneguda simplement com Memòria.
El 2011 es produí l’allau de vot al PP i la nova majoria conservadora de Palma obligà Memòria a retirar-se als seus quarters d’hivern a l’espera de temps millors. Que arribaren el maig de 2015. “Just després de conèixer els resultats” de les eleccions autonòmiques i locals d’aquell any, continua contant Oliver, “ens posàrem en contacte amb els tres partits [PSIB-PSOE, Més i Podem] per demanar-los dues coses: primera, que fessin una llei autonòmica que permetés honorar els represaliats [del franquisme] i recuperar els ossos dels assassinats enterrats en fosses comunes; i en segon lloc, els demanàrem que esbucassin el monument feixista de Sa Feixina perquè ens resulta insuportable que encara estigui dret. En aquell moment jo estava ben segura que seria molt fàcil eliminar d’una vegada i per sempre aquella exaltació material del franquisme i que el més difícil seria fer la llei. Idò dos anys després tenim la llei vigent però Sa Feixina continua dreta”.
Monument feixista
Malgrat que les veus a favor de la protecció del monument argumentin que la “reinterpretació” de 2010 desposseí la construcció de la seva càrrega simbòlica i ideològica franquista, la portaveu de Memòria recorda que “és el segon monument més gran de la dictadura” que es manté dret, després del Valle de los Caídos a Madrid, i que és un clar símbol només per als guanyadors de la Guerra Civil: “Que no és un victimari de tots els caiguts, a pesar de l’intent de ‘reintepretació’, sinó només dels guanyadors ho demostra el fet que els que s’han aixecat contra la demolició són, sobretot, els de la dreta que mai ha condemnat el franquisme i que, de l’altra banda, la de la República, no hi ha hagut familiars dels caiguts ni represaliats que el defensin”. Així mateix, també recorda el nom il·lustratiu del lloc on es va erigir: Sa Feixina. En efecte, feixina ve de feix, el conjunt de branquetes de llenya que s’ajunten —i normalment es fermen— perquè no caiguin, que en italià és fasce, paraula de la qual prové el mot feixisme.
Sa Feixina és una gran esplanada situada just a la zona exterior del baluard de Sant Pere de la murada, als peus de la qual hi ha la mar. L’edificació que la corona, avui un col·legi, fou una caserna militar durant dècades. El monument es va pensar amb l’objectiu que en un lloc tan especial s’honorés els morts de l’enfonsament del creuer Baleares, provocat el 1938 per l’armada republicana, i que glorifiqués els valors del règim. La importància que atorgava el franquisme a Sa Feixina no era tant pels morts mallorquins com per allò que havia estat i representava el creuer Baleares. No es tractava d’un vaixell de guerra qualsevol sinó d’una màquina de guerra especialitzada a castigar les zones litorals republicanes poblades de civils. Entre més missions, tenia la d’atacar tots els vaixells de mercaderies que s’acostessin a Barcelona, amb la intenció estratègica de provocar la fam a la capital catalana per rendir-la, i la de capolar des de poca distància les columnes de civils que fugien dels bombardejos per aire i terra d’Almeria i Màlaga, on els seus potents 16 canons mataren aproximadament 5.000 persones. Quan, el 6 de març de 1938, va ser enfonsat per l’armada republicana, els feixistes ho visqueren com un drama i els lleials a la República com una gran victòria.
El fet que hi morissin molts joves mallorquins —la majoria dels 800 mariners que s’hi enfonsaren— portà l’empresari i propietari del diari La Última Hora, Josep Tous i Ferrer, a endegar, pocs dies després de ser coneguda la luctuosa notícia, una campanya per erigir un monument dedicat a la memòria de la tripulació illenca. A tal fi creà un fons d’aportacions voluntàries, que ell inicià amb 500 pessetes de la seva butxaca. A partir d’aleshores, totes les institucions franquistes, famílies senyeres del règim, empreses i, també particulars, anaren aportant-hi més i més diners. Segons els defensors del monument, això demostra que fou construït per “subscripció popular voluntària”. En realitat, però, no sembla que fos gaire voluntària, atès que fins i tot hom obligà a participar-hi els republicans tancats a les presons i camps franquistes de les Illes.
Encara no havia acabat el conflicte quan les autoritats feixistes convocaren el concurs per erigir el monument. S’hi presentaren una vintena de projectes. El jurat del concurs, presidit per l’almirall Francisco Moreno Fernández, un dels caps militars revoltats contra la República el 1936, va elegir el 28 de juliol de 1939 i, per unanimitat, el projecte titulat “Inmortalidad” dels arquitectes mallorquins Francesc i Josep Roca, pare i fill respectivament, i l’escultor Josep Ortells Cabanellas. El pressupost era de 100.000 pessetes, de les quals s’havien recollit només la meitat en aquell moment. Així i tot, les obres s’iniciaren el 7 d’agost de 1939, però no es pogueren acabar fins al 1947. El seu principal dissenyador feia set anys que havia mort. El fill, Josep, havia dirigit les obres durant gairebé tot el temps de construcció. La importància que la dictadura atorgà al monument queda palesa pel fet que el dictador, Francisco Franco, gens amic de viatjar, es desplaçà a Palma el 16 de maig de 1947 per inaugurar-lo.
Esbucament o preservació
Amb aquest origen, recorda Maria Antònia Oliver, és impossible “negar el caràcter” feixista del monument. Per això, Memòria demanà l’enderrocament a PSIB-PSOE, Podem i Més el juny de 2015. I els tres partits es comprometeren a aterrar el que consideren una “vergonya”.
Així que l’Ajuntament, de la mà del batlle José Hila —el qual va ser substituït en el càrrec el passat 30 de juny per Antoni Noguera, de Més, en virtut dels acords entre els tres partits— anuncià que una de les seves prioritats del mandat seria desfer-se del segon monument franquista més gran que queda a tot l’Estat. “Serà demolit”, sentencià, rotund. El mateix digueren els portaveus dels altres dos partits. No sols es tractava d’una qüestió municipal. La plana major socialista, morada i ecosobiranista es prengué la destrucció del record feixista com a promesa pròpia.
El PP s’hi oposà i usà la qüestió per atacar el “sectarisme” de l’esquerra i les “ganes de perdre el temps” en coses que “no interessen” als ciutadans, segons va dir la portaveu conservadora a l’Ajuntament, Margalida Duran. Tot seguit l’organització ultradretana i anticatalanista Círculo Balear s’afegí a la defensa de Sa Feixina. I descendents de famílies amb algun mort en el creuer Baleares posaren el crit al cel per mor de la voluntat municipal perquè el monument s’erigí per “subscripció popular” i ja no tenia, asseguraven, res a veure amb el franquisme des de la “reinterpretació” de 2010. Fins i tot, com s’ha dit, alguns arquitectes lloaren la feina de Francesc Roca i argumentaren que “la història” s’ha “d’assumir” i que el monument ja no tenia ideologia franquista. Amb iguals arguments defensaren la tesi de la preservació alguns professors d’història de l’art de la Universitat de les Illes Balears. I fins i tot ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics), de Palma, entitat que lluita per la conservació del patrimoni arquitectònic, es pronuncià en contra de l’esbucament.
A principi de 2016 tot pareixia a punt per demolir-lo. L’Ajuntament de Palma tenia la majoria dels vots i els informes tècnics favorables, emesos pels propis serveis jurídics. Però tant l’Associació de Veïns i Amics de Santa Catalina —barriada on hi ha la plaça de Sa Feixina— com, sobretot, la plataforma ciutadana acabada d’organitzar anomenada Salvem es Monument de Sa Feixina presentaren el mes de maig un recurs d’alçada davant de la Comissió Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, la màxima autoritat en protecció patrimonial a l’illa, la qual decidí, el mes de juliol, obrir un termini d’un any per “estudiar” si cal “protegir” o no l’obra de l’arquitecte Francesc Roca. La majoria política del Consell, formada per PSIB-PSOE, Podem i Més, acceptà el mateix mes de juliol “prendre en consideració” l’informe dels serveis patrimonials: “Es tramitarà el corresponent expedient per estudiar si el monument de Sa Feixina reuneix valors suficients com per ser declarat Bé Catalogat”. Els plans de demolir el monument quedaven abruptament ajornats. Els contraris a l’enderrocament ho varen viure com un gran èxit. Els favorables, com un mal auguri per al futur.
La plataforma Sa Feixina SÍ que Tomba, creada el juliol de 2016 entre més de trenta entitats —d’orientació esquerrana— amb l’objectiu de fer pressió perquè s’esbuqui el monument, considera que “és una aberració mantenir en la via pública un símbol de caràcter genocida, antidemocràtic i d’exaltació feixista”. Des de Memòria (entitat que forma part de la plataforma esmentada), Maria Antònia Oliver lamenta els endarreriments. “És una estratègia de dilació, volen anar guanyant temps i temps, esperant que passin els quatre anys i no es demoleixi, amb l’esperança que els seus tornin a guanyar les eleccions, les de 2019, i així el monument continuï dret”, explica.
El passat mes de desembre la Comissió Insular de Patrimoni Històric desestimà una petició dels defensors de declarar immediatament Bé d’Interès Cultural (BIC) el monument. Però, sobtadament, aquest mes de juny, la part tècnica de la comissió valorà que la construcció mereix ser declarada Bé Catalogat. Amb la qual cosa se n’asseguraria la protecció. I, evidentment, seria impossible esbucar-lo. Els contraris a Sa Feixina acusaren alguns dels tècnics que impulsaren aquesta declaració d’actuar per raons polítiques i no estrictament tècniques. Oliver, de Memòria, explica que “nosaltres hem recusat el tècnic jurídic perquè és prou conegut que va ocupar alts càrrecs amb el PP, hem impugnat la reunió i per a nosaltres està ben clar que no val per a res aquesta valoració suposadament tècnica”. Tant PSIB-PSOE com Podem i Més declararen, per mitjà de comunicats de les respectives direccions, que “la decisió” de si s’ha d’enderrocar o no el monument “serà finalment política”. Els defensors diuen que seria “insòlit” que no es fes cas a un informe tècnic, deixant suposar que, si els polítics d’esquerra no n’hi fan, portaran la qüestió als tribunals.
El termini que s’autoimposà el Consell per prendre la decisió definitiva acaba el 21 de juliol. Oliver confia “que s’acabi d’una vegada tot i s’esbuqui Sa Feixina”, però alhora tem que “els defensors, al·legant l’informe ‘tècnic’ que la volia preservar, vagin als jutjats, cosa que significaria amb tota probabilitat que hauríem d’esperar, qui sap quant de temps. Com sempre, sempre esperam. A aquesta esquerra que ens governa li manca decisió i valentia”.