Qui convoca la protesta?
Des d’un primer moment es va fer públic que els convocants eren l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i el Consell de la República, tot i que amb el pas dels dies s’han sumat altres desenes d’entitats: l’Associació de Municipis per la Independència, la Cambra de Comerç de Barcelona, el CIEMEN, la Intersindical, Meridiana Resisteix, Drets, Estat Català, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Front Comú contra la Repressió, l’Ateneu Sobiranista Català, l’Associació Atenes, Via Independència, la Comissió de la Dignitat i Músics per la Llibertat.
On i quan serà?
Els assistents estan convocats a les nou del matí a les columnes de Puig i Cadafalch, al costat del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Protagonitzaran una concentració per a rebutjar la cimera que protagonitzaran els presidents francès i espanyol, Emmanuel Macron i Pedro Sánchez, que també es reuniran al MNAC.
Quin és el motiu de la protesta?
Rebutjar la imatge que Pedro Sánchez vol donar a Europa que a Catalunya s’ha calmat la situació política que va esclatar al 2017 amb el referèndum de l’1 d’octubre i amb els posteriors empresonaments dels dirigents independentistes catalans. És per això que el lema de la manifestació serà “aquí no s’ha acabat res: independència, Països Catalans, prou repressió”.
Quin significat té la protesta?
Després de mesos en què s’ha fet explícita la divisió entre l’ANC i Òmnium a l’hora de compartir espais de mobilització, tal com va ocórrer el dia 6 amb la manifestació contra la reforma del Codi Penal en la qual no va participar l’entitat liderada per Xavier Antich, les grans entitats cíviques de l’independentisme es tornaran a manifestar de manera conjunta.
Què faran els polítics?
Tant la CUP, com Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han anunciat que hi participaran, alineant-se amb els motius de la manifestació argumentats per les entitats convocants.
Hi haurà excepcions?
La del president Pere Aragonès, que va ser convidat pel president espanyol, Pedro Sánchez, a assistir-hi com a amfitrió de la cimera. Des d’Esquerra Republicana argumenten que estan obligats a ocupar l’espai institucional que els correspon a través de la figura del president de la Generalitat, al mateix temps que també participaran, com a partit i no com a govern, en la manifestació de dijous amb la resta de partits i entitats. De fet, el president del partit, Oriol Junqueras, ha anunciat que hi participarà, i tothom estarà pendent de la rebuda que generarà la seua assistència per part dels manifestants en un moment de màxima rivalitat entre els partits independentistes.
Hi haurà convocatòria alternativa?
Sí. Serà també a les nou del matí a les columnes de Puig i Cadafalch, i culminarà amb una manifestació que es pretén unitària fins el consolat francès, a dos quilòmetres i mig de distància. Aquesta manifestació l’han convocada els CDR, Poble Lliure i l’organització juvenil La Forja.
Què pretén Pedro Sánchez?
Oferir una imatge de normalitat política i institucional a Catalunya. De fet, en un primer moment estava previst que la cimera se celebrara a Màlaga, però el Govern espanyol va apostar per convocar-la a Barcelona per a reunir-se amb el president francès.
De què parlaran Sánchez i Macron?
El tema fonamental a tractar serà l’hidroducte que ha de connectar la península ibèrica amb l’Estat francès, concretament Barcelona amb Marsella a través d’una infraestructura marítima pensada a llarg termini per a transportar hidrogen verd. Els dos presidents pretenen que aquest projecte siga finançat per Europa. Alhora, hi ha temes pendents en les agendes de tots dos. Per exemple, el fet que l’Estat espanyol exercirà la presidència del Consell de la Unió Europea durant el segon semestre d’enguany, fet que donarà més notorietat a Sánchez a nivell europeu en època electoral. El president francès, al seu torn, ha fet mostres d’apropament a l’Estat espanyol a través del contacte amb el seu president, amb qui manté una relació fluïda.
Quins temes mirarà d’introduir Pere Aragonès a l’agenda de la reunió?
El president català ha fet onze propostes perquè siguen tractades a la cimera. Demana, per exemple, que tant l’Estat espanyol com el francès donen suport a l’oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees, sol·licitada per la Generalitat. També hi ha la millora de la connexió ferroviària amb Perpinyà, la finalització del corredor mediterrani, la intensificació de la col·laboració sanitària a través de l’hospital transfronterer de la Cerdanya, l’aprofundiment en la concreció del corredor d’hidrogen verd, la interconnexió del desplegament de l’energia eòlica a l’Alt Empordà o superar les limitacions frontereres, tot i que sense especificar els impediments que tenen els catalans del nord i del Principat a l’hora de creuar el Coll de Banyuls, que fa frontera entre el Rosselló i l’Alt Empordà.