Energia

Un corredor verd que no convenç l’ecologisme

El BarMar, alternativa al MidCat imposada per França, obliga a un replantejament inesperat que implicarà la construcció d’una infraestructura marítima a llarg termini. Tot i l’optimisme amb què els polítics han acceptat la idea, no tothom n’està convençut.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La proposta d’ampliar el MidCat i que arribara fins territori francès des de Catalunya va quedar cancel·lada per la negativa francesa. Tot i l’aposta decidida de l’Estat espanyol i l’acceptació entusiasta d’Alemanya, país especialment perjudicat pels efectes de la invasió russa contra Ucraïna, França es va negar adduint una sèrie d’arguments que, segons molts experts, obeïen exclusivament a raons d’Estat.

El MidCat era un projecte ressuscitat per a abastir de gas una Europa en crisi pel conflicte bèl·lic i que es contemplava, també, com una alternativa per a transportar hidrogen verd en un futur. Aquest material, pensat com a proposta per a substituir les energies generades amb recursos fòssils i per a fer front a l’emergència climàtica, ha guanyat importància arran la crisi diplomàtica amb Rússia, país que fins fa poc abastia de gas bona part d’Europa a un preu ben assequible –fonamentalment l’est i la meitat nord. És en aquest context que s’ha fet encara més urgent trobar una alternativa a l’energia tradicional, atès l’augment del seu preu. Abans d’aquest escenari, la Unió Europea ja havia aprovat un pla per a transformar l’economia tenint en compte l’hidrogen verd, que havia de ser el nou element protagonista.

Per a rebutjar el MidCat i per a imposar el corredor verd, des de França s’ha argumentat, entre altres coses, que la necessitat de garantir la transició ecològica obligava a no estimular noves infraestructures per a transportar gas. Les protestes en aquest país per l’augment del preu dels carburants, constants i en augment, justifiquen el posicionament estratègic d’Emmanuel Macron, obligat a buscar una alternativa de consum o, com a mínim, a aparentar-ho. Aquest posicionament, inamovible malgrat les pressions de l’Estat espanyol i d’Alemanya, s’ha acabat imposant. El MidCat, que havia de creuar la frontera amb l’Estat francès des del Principat, serà finalment una infraestructura marítima que transformarà hidrogen verd. Una reunió que se celebrarà a Alacant els dies 8 i 9 de desembre servirà per a definir el futur d’aquest projecte. Com a mínim, Pedro Sánchez i Macron volen aclarir en aquesta cimera els terminis i les inversions de les parts, que tenen l’esperança que Europa sufrague la gran major part de la infraestructura que haurà de connectar Barcelona amb Marsella, fet pel qual rebrà el nom de BarMar.

En canvi, més enllà de les intencions ecologistes del projecte –Macron ha insistit molt que el MidCat devastaria una zona protegida del Pirineu–, el BarMar també genera dubtes. En primer lloc, mentre es preveia –almenys segons els polítics– que el gasoducte tardaria menys d’un any a ser construït, és difícil pensar que el corredor marítim de gas puga estar finalitzat abans del 2030. D’altra banda, tot i que l’energia verda és més sostenible, es discuteix també el cost que implica generar-la i l’obligació de ser transportada, fet que discuteix la virtut ecologista pregonada pels seus defensors. Alhora, el cost de la infraestructura és una incògnita, com també ho és el fet que les institucions europees se’n vagen a fer càrrec, tal com contemplen els seus impulsors. Tampoc no se sap què en pensaran la resta de socis europeus dels tres estats impulsors, Espanya, França i Portugal. El que és segur és que una infraestructura marítima requerirà més inversió que el MidCat, si bé s’espera que aquest adversitat es compense a llarg termini amb la sostenibilitat del projecte.

El president català, Pere Aragonès, ja ha expressat la seua esperança que el projecte obtinga fons europeus. Ell mateix assegura que Catalunya participarà en el disseny del corredor, especialment en qüestions d’ordenació territorial del litoral, i considera que aquest projecte és “una gran oportunitat” per al Principat, en tant que podrà desenvolupar una indústria associada a aquesta font d’energia.

En canvi, des de les organitzacions ecologistes s’ha qüestionat aquest projecte, perquè consideren que no farà front a la crisi energètica i que servirà, exclusivament, com a “rentat verd”. Entre altres coses, perquè de manera transitòria està previst que aquest corredor transporte energia fòssil, com a mínim durant una dècada. Un fet que, curiosament, va servir com a argument a França per a rebutjar el MidCat. Els ecologistes, fonamentalment, aposten per l’estalvi energètic, i recorden que una infraestructura marítima també té un impacte ambiental considerable, si bé el fet que el Govern francès no haja de fer expropiacions a la mar facilita els tràmits i dissimula l’impacte ambiental a ulls de la població en un moment en què l’ecologisme marca bona part de l’agenda política francesa.

A l’Estat espanyol, les organitzacions ecologistes s’han unit contra aquest projecte. Ecologistes en Acció, Greenpeace o Fundació Renovables, entre més, han expressat el seu rebuig per les qüestions esmentades i consideren fins i tot que “el més probable és que el BarMar tampoc no es duga a terme per la inviabilitat del projecte”. “En canvi, mentre es desestima la idea, es perdrà temps, esforç i diners públics en estudis que podrien adreçar-se a solucions reals: estalvi energètic i renovables dimensionades”, deien en un comunicat conjunt.

Tècnicament, expressen que el 99% de l’hidrogen verd produït procedeix de combustibles fòssils, i el seu consum obliga, per tant, un consum energètic nociu per als interessos ecologistes. Alhora, desconfien que França, amb tota una xarxa energètica integrada per gasoductes i amb una economia basada també en l’exportació d’aquest material a Itàlia, deixe de rebre gas a través del nou corredor marítim. Els elevats costos de la infraestructura i l’impacte sobre espais marins protegits, a més de la indefinició actual del projecte, contribueixen a l’escepticisme ecologista, que es farà més visible en les pròximes dates, conforme el BarMar prenga forma.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.