Heribert Barrera era una persona amb pensament crític i personalitat pròpia, intel·lectual de referència per la seva basta formació acadèmica i la seva llarga experiència en els esdeveniments polítics del darrer segle. L’any 2001, l’escriptor Enric Vila li va fer una llarga entrevista, recollida en el llibre Què pensa Heribert Barrera. Aprofitant l'efemèride, recuperem algunes de les seves reflexions relacionades amb l'ADN de la nostra revista.
En un dels apartats se li preguntava sobre el concepte de Països Catalans proposat per Joan Fuster. “Penso que, desgraciadament, en aquest aspecte la influència d’en Joan Fuster no va ser gaire bona. S’hauria d’haver estat realista des d’un bon principi i adonar-se que, almenys des del segle XV, hi havia hagut una certa diversificació, fins que calia trobar una fórmula que respongués a la realitat i pogués ser admesa per tothom. S’hauria hagut de dir Països de Llengua Catalana i no Països Catalans, perquè aquesta denominació té una connotació que, encara que es vulgui interpretar com una qüestió estrictament lingüística i cultural, ha portat molts inconvenients. Va ser una mala denominació. Si s’hagués trobat un nom comú, que era molt difícil de trobar –de fet ningú n’ha trobat cap d’acceptable- o s’hagués limitat a dir que la unitat es limitava a la llengua, les coses haurien anat millor. La Francofonia francesa és perfectament acceptable per als països africans, i per als belgues o suïssos que parlen francès. No crec que aquests països haguessin acceptat una denominació com ara Països Francesos".
“La gran personalitat de Fuster va imposar, per desgràcia, la fórmula de Països Catalans. Jo m’havia esforçat moltes vegades a utilitzar la denominació de Països de Llengua Catalana. Però, és clar, va arribar un moment que es va generalitzar tant que si volies precisar semblava que hi estaves en contra. Però crec que és una expressió que no respon a la realitat. I és una llàstima que per exagerar ens quedem més enrere del que donaria de si aquesta realitat”.
En una de les repliques es qüestionava la poca implantació del concepte, i com els polítics catalans havien dimitit, moltes vegades, d’emprar-lo. “Hi ha hagut una constatació del rebuig que la denominació provocava, sobretot al País Valencià. Un rebuig que va ser alimentat per la UCD durant la Transició amb la complicitat dels socialistes. Però repeteixo: aquest rebuig no hauria arribat mai als extrems actuals si haguéssim optat per una denominació més d’acord amb la realitat. Ara només podem intentar reconduir la situació amb molta paciència i mà esquerra”. Tot i que la resposta del President Barrera és de l’any 2001, avui encara ens resulta vigent i pertinent.
Vila també li va preguntar sobre la cultura catalana i el paper dels mitjans de comunicació. Barrera creia que l’oferta comunicativa de l’època era força limitada i destacava la iniciativa de publicació de nació sencera de la revista EL TEMPS. “No s’entén que l’únic setmanari en català d’informació general amb una certa tirada es faci a València. Ja em sembla bé que allà se’n faci un, però el fet simptomàtic de la situació en què es troba la premsa en català. A l’Avui s’hi han abocat molts calers i no ha funcionat. Potser s’haurien d’haver fet dos diaris amb dos estils ben definits en comptes d’un que volgués sintetitzar la filosofia de La Vanguardia i El Periódico i El País alhora, i tingués com a principal argument el fet de ser en català.” Aquestes són algunes de les reflexions d’una de les figures polítiques més importants de l’independentisme del segle XX.
Aquesta la tarda del dilluns dia 28 d'agost, a les 19:30 hores, a la seu de Reagrupament a la plaça Urquinaona de Barcelona, es retrà homenatge al primer president del Parlament restituït. Un acte que comptarà amb la presència d’un dels seus successors, el president Joan Rigol, així com de l’editor Quim Torra, col·laborador d’EL TEMPS.