Els crítics

Acords i desacords a ‘The Defenders’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No ha sortit malament l’experiment de 'The Defenders', en què Marvel i Netflix han unit els protagonistes de quatre sèries de superherois diferents. La idea del crossover, força comú en el món dels còmics, en què es basen aquestes ficcions, era interessant per al servei de vídeo a la carta perquè connectar diverses sèries garanteix un augment del consum total i també per solidificar un projecte que va començar ara fa dos anys i que ha revolucionat el tractament del gènere dels superherois a la televisió. Amb sèries com Daredevil o Jessica Jones, el tàndem Marvel-Netflix ha demostrat que aquestes ficcions també podien tractar temes adults, ser creativament arriscades, tenir personatges complexos i portar l’espectador a reflexions estimulants. Malgrat el triomf, aquesta voluntat es va diluir en les sèries que tanquen el quartet, Luke Cage i Iron Fist, en què es va retornar als automatismes que sovint han llastat el gènere, amb uns diàlegs particularment dolorosos, matussers i encartonats, i la incapacitat per fer que els seus protagonistes adquirissin algun tipus de personalitat destacable.

Però The Defenders no només havia de combinar sèries en nivells diferents pel que fa a la qualitat, sinó també en territoris diferents pel que fa al to. Malgrat compartir el mateix espai fictici, el registre de cadascun dels seus personatges i la manera com afronten el fet de tenir superpoders és molt diferent. Per tot plegat, barrejar Daredevil, Jessica Jones, Luke Cage i Iron Fist era un repte complicat que els dos showrunners han aconseguit resoldre amb una fórmula que ha resultat efectiva justament perquè ha tingut molt en compte els punts forts i febles dels personatges que tenien entre mans: han fet que a Daredevil, el personatge més complex dels quatre, portés el pres dramàtic de la sèrie (la seva relació amb Elektra ha acabat sent el centre de la temporada, amb un final que ha tingut caràcter èpic) i a Iron Fist, el menys desenvolupat, fos només el motor de la trama. En canvi, a Jessica Jones i Luke Cage els han deixat el paper d’alleugerir amb humor la seriositat dels dos primers. Cada cop que Luke Cage feia cara d’incredulitat quan Iron Fist explicava les seves gestes, la sèrie aconseguia guanyar punts rient-se de si mateixa. Per la seva banda, Jessica Jones s’ha fet un fart de deixar caure rèpliques mordaces que han estat més doloroses per als seus receptors que molts cops de puny.

 

L’ús constant de l’humor era necessari perquè The Defenders, com molts crossovers, s’ha concebut com una festa, buscant que l’espectador arrenqués a aplaudir cada cop que els seus quatre herois s’unien en coreografies espectaculars. Però al mateix temps s’ha buscat una ressonància dramàtica mínima per no convertir-la en una comèdia. El gran beneficiat d’aquest pla ha estat Daredevil, que ha vist com la seva trama era la que avançava més i tenia els moments dramàtics més destacables (és lògic si tenim en compte que els responsables de The Defenders són els showrunners de la segona temporada de Daredevil). La gran perjudicada, però, ha estat Jessica Jones, que pràcticament s’ha limitat a disparar punch lines. La seva trama quasi no ha avançat gens al marge de la decisió a últim episodi de tornar a obrir el seu negoci. Malgrat tot, el que és innegable és que The Defenders ha aconseguit ser sinònim de diversió, cosa que ja té prou mèrit tenint en compte tots els factors en joc. La idea d’un crossover és que quatre superherois en pantalla són millors que un de sol. En aquest cas, no hi ha dubte que Iron Fist i Luke Cage s’han vist beneficiats pels seus companys de files, ja que The Defenders és una sèrie més efectiva que les seves respectives ficcions. Però per a Daredevil i Jessica Jones això ha estat només un passatemps d’estiu.

The Defenders
Creadors: Douglas Petrie, Marco RamIrez
Repartiment: Charlie Cox, Krysten Ritter, Mike Colter
i Finn Jones
Temporada en emissió: 1
Canal: Netflix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.