Carlos Mazón ha celebrat aquest dilluns el seu bateig de foc a Madrid. A la zona zero del zaplanisme, el passeig de la Castellana, la via de luxe on Eduardo Zaplana va adquirir un àtic de 532 metres quadrats. Terra santa, per tant.
El president del PPCV era el protagonista principal d’un esmorzar informatiu organitzat pel Fórum Europa. La cita tenia lloc a l’hotel Intercontinental, en el número 49 de la Castellana, a escassos metres del número 41, on hi ha un altre punt d’interès de la Ruta Zaplanista de la ciutat: la seu del Sabadell on Telefónica va abonar-li 1.648.650 euros entre 2012 i 2018. Costa molt de trobar un altre compte corrent en A de l’expresident valencià i exministre. Ja és una espècie en perill d’extinció.
A l’entrada de l’hotel guaitava una allau de fotògrafs. Anaven a coincidir, en un mateix espai, Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso. Una conjunció que comença a despertar tant de morbo com la del difunt Pablo Casado amb la pròpia Ayuso mesos enrere. Clic-clic, clic-clic, clic-clic. I amb les fotos fetes, ella ha marxat cap a un altre hotel, el Wellington, on havia de participar en la setena edició de Madrid Foro Empresarial.
Una autèntica llàstima, perquè s’ha perdut una de les mostres més reeixides de l’Any Fuster. El gran acte de l’Any Fuster a l’exterior i el de més referències als Països Catalans de tot el calendari commemoratiu.
El 28 de novembre de 2022, cent anys després del seu naixement, seixanta després de Nosaltres els valencians i trenta anys després de la seua mort, l’assagista de Sueca s’ha reencarnat en Mazón. Qui li havia de dir a Fuster que un líder del PP valencià duria les seues idees tan lluny, que les faria traspassar fronteres de manera desacomplexada.
El format de la xarrada hi jugava a favor. No es tractava de la típica conferència inacabable, sinó d’una mena de col·loqui amb Mazón en què prenien la paraula persones destacades del públic i en què uns altres convidats li formulaven preguntes que ell responia amb desimboltura. “A calzón quitado”, com diria el propi Zaplana.
De bon començament, per tal de fer reaccionar el personal més adormit, el presidenciable Mazón ha llançat la gran bomba: “La Generalitat de Ximo Puig nos está llevando a un prusés silencioso”. Com en d’altres moments de la seua al·locució, com el Fuster més genuí, Mazón ha optat per la varietat oriental del català a fi d’emfasitzar les seues paraules. No era un lapsus com el de Feijóo, que ha agraït la presència de l’alcalde de València quan realment pretenia referir-se al d’Alacant. Era el gran missatge que Mazón duia a la cartera i que desitjava que ressonara amb més força.
Ara que a Catalunya la paraula procés ha quedat en desús, Mazón s’esforça per recuperar-la adaptada al cas valencià i amb fonètica original, com el pantumaca que se serveix als bars de Madrid.
L’altre producte reciclat que Mazón volia vendre a Madrid és la denominació de “Gobierno Frankenstein” adaptada al cas valencià. Una proposta poc elaborada, que també ha passat de moda a la resta de l’Estat però que ell ha fet servir per referir-se als vuit partits que, segons ell, cogovernen la Generalitat.
Fem-ne recompte: un, el PSPV; dos, Podem; tres, els tres que integren Compromís, i per últim, els tres que integren Esquerra Unida en opinió de Mazón: “Espai Obert, el Partido Comunista y Esquerra Republicana del País Valencià”. En realitat, però, Espai Obert no és cap partit polític, sinó que era un corrent intern anomenat Projecte Obert, i ERPV mai no ha format part d’EUPV, ja que pertany a l’estructura d’Esquerra Republicana. En algun cas han concorregut plegats a les eleccions locals o estatals, però mai no a les de les Corts.
Sense el requisit d’informar-se
“Para las plazas de nuevos médicos, el valenciano contará tres veces más que un doctorado”, ha continuat després Mazón malgrat el risc de provocar algun infart en una sala eminentment viril i envellida. Molts ja no estan per a segons quins esglais. Sobretot si posseeixen un xalet a Xàbia o Altea i saben que algun dia poden patir un problema de salut en ple estiu. La imatge de metges valencians experts en embarbussaments i pronoms febles però ineptes en qüestions d’artèries coronàries ha causat un terror comprensible a la sala. S’hi mastegava la por.
Curiosament, el president popular ha atacat aquesta “discriminación de tipo ideológico”, aquesta “aberración absoluta”, exactament el mateix dia en què les conselleres Raquel Tamarit i Gabriela Bravo han presentat un acord sobre la capacitació lingüística a l’Administració que en deixa fora el personal sanitari.
Preocupada pel prusés en marxa, una assistent li ha demanat a Mazón pel grau d’“arrinconamiento” del castellà a les aules valencianes, i ell ha apel·lat al “bilingüismo cordial” implantat per Feijóo a la Xunta, que resulta ser tan cordial com el valencià perquè és pràcticament idèntic. No obstant, ha anunciat la creació d’una “ley de libertad educativa” i l’eliminació del requisit. “Trabajamos con dos libretas: una azul, con las cosas que haremos, y una roja, con las cosas que desharemos”, ha explicat al més pur estil Barrio Sésamo.
I ha tornat al seu full de ruta: “En la Comunidad Valenciana hay un prusés silencioso para conseguir, a marchas forzadas, lo que el independentismo catalán ha conseguido en 20 o 25 años”.
El conductor de l’acte tractava de retornar l'orador al carril d’un debat normal, però el convidat anava a la seua. No ha dubtat a corregir-lo, això sí, quan s’ha referit erròniament al “expresidente valenciano Carlos Fabra” quan volia citar a Alberto Fabra. Mazón no ha estat tan precís a l’hora de pronunciar com toca Benidorm i s’ha deixat l’ema de Madrid pel camí en comentar la presència a la sala de “el alcalde de Benidor”. Un gest de cortesia davant un auditori que ja fa anys que va cremar-la i que també s’ha referit, reiteradament, a la Ienneralità i a Ximo Push.
Las ‘rudalias’ i els indults
Mazón, totalment descarrilat, tampoc no ha deixat passar l’oportunitat de demostrar el seu fusterianisme irredempt en parlar dels problemes ferroviaris que denuncien els veïns d’Alcoi.
—Ya que me habla de Alcoy, quiero enviar un abrazo a todos los alcoyanos y alcoyanas porque la semana que viene tienen un precioso encuentro a favor de los Països Catalans pagado por la Generalitat Valenciana de Ximo Puig y por el ayuntamiento socialista de Alcoy. Quiero solidarizarme con ellos ante este ataque a la Constitución, el Estatuto de autonomía, nuestras señas de identidad y nuestro orgullo como pueblo. Llevamos nueve millones de euros a entidades que quieren nuestra anexión a los Països Catalans.
I a continuació, quan per fi ha fet esment al caos ferroviari, no ha pogut evitar de passar-se novament a la variant oriental de la llengua compartida amb els catalans: “Me hablaba de las cercanías, o por utilizar el término catalán, las rudalias...”.
A ulls de Mazón, Puig és cosí germà de Pere Aragonès. “Es el primero que saludó los indultos a los independentistas y es el primero que ha saludado la eliminación del delito de sedición”. I per si algú no sabia ben bé de què anava la cosa, perquè potser no se n’ha parlat prou, ha retornat al mode Barrio Sésamo per posar un exemple pràctic:
—Esto es como si a unos señores que van por la calle rompiendo cristales les dijésemos: “Oye, por el cristal que acabas de romper, te indulto, y como sé que vas a romper más cristales, elimino el delito de romper cristales para que así ya no tenga que indultarte más ni calificarte de delincuente”.
En ple èxtasi fusterià, Mazón ha presentat uns “consellers de Puig” manifestant-se “cada 9 de Octubre con pancartas que piden los Països Catalans” i ha recordat que “el Senado, con el voto a favor del PSOE, ahora permite el uso del término Països Catalans para referirse a la Comunidad Valenciana”.
Qui li havia de dir a Fuster que un líder del PP valencià duria les seues idees tan lluny, que les faria traspassar fronteres de manera desacomplexada.
No només això. Mazón, que volia criticar l’Oficina de Drets Lingüístics, s’ha quedat en blanc davant la mirada perduda d’un Feijóo que ja devia estar preguntant-se per dins què feia exactament allà, i l’ha rebatejada de dues maneres diferents: “Oficina de Espionaje Lingüístico” i “Oficina de Policía Lingüística”. En qualsevol cas, es diga com es diga, “una copia de la oficina catalanoide independentista”. I és que ens trobem, efectivament, davant “una importación de la agenda puesta en marcha por el independentismo catalán”.
“Espero que ahora, cuando Carlos esté al frente de la Generalitat Valenciana, siga empujando con nosotros y acelerando las obras”, ha expressat des del públic el navilier Vicente Boluda en referència al corredor mediterrani. Poregós per la importància del personatge, Mazón no ha gosat corregir-lo, però en petit comitè, en la intimitat, li diu “corredor de los Països Catalans”. Com s'ha pogut comprovar avui a Madrid, ja ha interioritzat per complet la terminologia fusteriana.
Per alguna cosa el seu estimat Teodoro García Egea, qui va encimbellar-lo a la cúpula del PPCV, l’anomenava públicament Carles Massó.