S'ha lligat el coll amb brides a una de les porteries de la final nacional belga de futbol. Ha saltat les tanques de contingència per travessar l'arc d'arribada del Tour ciclista de Flandes. S'ha enganxat el cap amb superglue a una pintura de Johannes Vermeer. Malgrat ser protagonista de diverses "accions disruptives pacífiques", Wouter Mouton (Bruges, Bèlgica, 1977) assegura que no li agrada gens ser el centre d'atenció. Ho fa, diu, per obligació. Personal, social i mediambiental. L'última, però, li ha costat la llibertat. L'activista climàtic va ser detingut al Museu Mauritshuis de la Haia (Països Baixos), amb el seu company i el fotògraf que els acompanyava, i han passat tres setmanes a la presó.
Després d'assegurar-se que un vidre protegia La noia de la perla, Mouton es va posar superglue al cap i s'enganxà a la pintura. "Vaig fer servir una quantitat molt petita de superglue, prou per enganxar-me i que la gent no em pogués treure, però prou poca per poder desenganxar-me. Tinc força experiència amb superglue i sé quina quantitat fer servir", explica l'activista belga. El seu company es va enganxar la mà a la paret i li llençà una llauna de sopa a sobre, “per l’aspecte visual”.
“Ens fem responsables de les nostres accions i ens vam esperar sense cap problema que la policia arribés, quan els guardes ens ho van demanar”. Conta, però, que és el primer cop que no l'han deixat marxar de comissaria. S'hi van passar sis dies tancats. Després, la fiscalia holandesa els va sentenciar a quatre mesos de presó amb dos de suspensió. "Va ser difícil. Ens havíem de quedar a la cel·la vint-i-dues hores al dia. Només hi ha formigó, un llit, una cadira i un lavabo".
Els activistes van decidir presentar recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). "El que vam fer és violència en contra d'un objecte. Això, tal com diu Amnistia Internacional, s'hauria de castigar amb penalitzacions econòmiques o amb treball social, però no amb temps a la presó". La setmana passada, després de tres entre reixes, els van deixar en llibertat mentre esperen el judici d'Estrasburg.
La necessitat de fer activisme
Si el fem mirar enrere, Mouton recorda com la necessitat de militar pel clima va inocular-se-li al sistema. Després de veure el documental An Inconvinient Truth (2006) —en què Al Gore presenta l'escalfament del planeta—, diu, tot va canviar. "Vaig començar a interessar-me sobre tot el que estava passant i no sabia què fer amb aquesta informació. Com processar-la, com gestionar-la. L'emergència no passarà, el conflicte no s'apaivagarà, la crisi climàtica continuarà fins al final. Ho trasbalsarà tot i afectarà a tothom. No hi ha res en la història de la humanitat que sigui tan crucial".
Anys més tard, l'activista climàtic trobà una via que l'ajudava a canalitzar l'angoixa: compartir-la. "Que Greta Thumberg, una noia de quinze anys comencés a fer vagues escolars cada setmana per protestar pel clima, em va inspirar. Vaig pensar: jo soc un adult, he de fer alguna cosa, també. I vaig decidir convertir-me en activista". Transmetre el missatge, conscienciar sobre el problema per animar al canvi, el feia sentir, d'alguna manera, part de la possible solució.
L'home del cartell
Fa quatre anys que Mouton es planta dos o tres cops cada setmana a la plaça central de la seva ciutat natal, Bruges (Flandes Occidental, Bèlgica), amb un cartell a les mans."Què fas per lluitar contra el canvi climàtic?", s'hi llegeix. "És la meva acció bàsica, la primera que vaig fer i la que, avui, continuo fent", explica.
"Quan vaig començar amb l'activisme, vaig anar a parlar amb el meu cap i li vaig demanar de reduir la meva jornada de treball. Els dies que tenia lliure, anava fins a Brussel·les i seia davant del Parlament Federal amb el meu cartell. Però vaig tenir força problemes amb la policia —el Parlament es considera una zona neutral i, per tant, no es permeten expressions polítiques— i l'alternativa va ser protestar a la ciutat on visc".
La gent, diu, se li acosta per fer-li preguntes o explicar-li les seves accions pel clima. Ell els parla sobre la necessitat de la desobediència civil, sobre les grans corporacions i els polítics que els suporten econòmicament. "Vaig pensar molt què escriure al cartell. Volia que fos una invitació a la conversa i, molt sovint, ho és. M'encanta parlar amb la gent i sentir què en pensen. Tot comença amb això. Sempre hi ha algú que em diu 'què collons hi fas aquí, ves-te'n a casa i troba una feina', però són una minoria".
La disrupció genera atenció
"Però quan més ho feia més pensava que no n'hi havia prou. Sentia que, si no feia res diferent, no aconseguiria l'atenció que el problema requeria". Mouton, que fins llavors actuava sol, va conèixer l'organització Extinction Rebellion i, amb ells, els mètodes de desobediència civil, les "accions disruptives, però passives". "Vaig sentir que em cridaven. Amb aquests mètodes d'acció s'han guanyat moltes lluites al llarg de la història. En són exemple Rosa Parks, Martin Luther King, les Suffragettes, la Primavera Àrab... La desobediència civil no ha estat inventada pels activistes climàtics."
Després de participar en l'ocupació dels jardins del Palau Reial de Brussel·les i de ser arrestat, amb cinc-centes persones més, per la policia belga, Mouton va decidir participar en totes les accions que Extinction Rebellion organitzava. "Però encara sentia que no n'hi havia prou", explica. "Només organitzem unes quantes accions grosses cada any perquè requereixen molta preparació i jo tenia la necessitat de fer més", relata.
Va ser llavors que conegué Just Stop Oil, una organització activista del Regne Unit que, tot i haver nascut tot just fa nou mesos, ja ha protagonitzat un bon grapat d'actuacions força disruptives arreu del país anglès. L'associació britànica creada per Roger Hallam, activista mediambiental i cofundador d'Extinction Rebellion quan fou expulsat d'aquesta primera organització, inspirà Mouton. És per això que començà a fer més accions sol o amb grups petits, que l'han dut als mitjans i, últimament, també a la presó.
Una pastilla contra la depressió
"No estic preocupat només per l'emergència climàtica sinó també pel col·lapse de la biodiversitat que estem vivint. Fa un bilió d'anys que hi ha vida complexa a la terra i l'última onada d'extensió massiva va ser fa seixanta-cinc milions d'anys. Ara mateix, moltes espècies s'extingeixen i és per culpa d'una de sola: nosaltres, els humans. Podem fer tantes coses, però fem tant mal". Si hi pensa massa, explica, es deprimeix.
Diu que, a més de la lluita social i ecològica, les accions disruptives l'ajuden amb la seva salut mental. "M'ajuden a gestionar l'ansietat, la por i l'estrès per la crisi climàtica. L'alternativa és quedar-se a casa i pensar-hi. Donar-hi voltes i més voltes. Sento que aquestes accions poden tenir un impacte, que són molt petites en perspectiva, però són tot el que puc fer com a individu".
"Em sento privilegiat: soc un home, blanc, d'un país de l'Europa occidental, tinc feina, un sostre sobre el meu cap, puc comprar el menjar i la beguda que necessiti, no visc cap mena de discriminació." És per tot això, diu, que sent la necessitat de fer el que fa. "Per totes aquelles persones que no poden fer-ho, que no tenen el dret a protesta en el seu país. Em sento feliç i orgullós de fer aquestes accions. Per ells, per la meva filla, per la natura, pels animals, per les plantes..."
Arriscar la llibertat
"Hi ha moltes coses que són legals però moralment reprovables. Estic disposat a aixecar-me i posar la meva llibertat en risc per aconseguir canviar-les." Mouton, que ha perdut la fe en les cimeres pel clima com la que s'acaba de celebrar a Egipte, considera que calen accions més dràstiques. "Fa dècades que ens manifestem un cop a l'any, però la concentració dels gasos d'efecte hivernacle empitjora cada vegada més i les companyies que contaminen es fan més poderoses".
L'activista pel clima creu en el poder de la suma d'accions: negociacions, manifestacions pacífiques i accions disruptives, la tasca de Greenpeace, d'Amnistia internacional... "Penso que la combinació de totes aquestes accions és el que aconseguirà canviar les coses. Però si no produïm disrupció, no remourem consciències ni assolirem el canvi. La història ho confirma".